“La salut és un element clau en el desenvolupament d’una societat i la recerca hi juga un paper molt important”

Albert Bajona | Diputat de Salut Pública de la Diputació de Lleida

Amb el suport de  

Programar i coordinar les actuacions més necessàries en matèria de salut perquè arribin a tots els lleidatans. Aquest és l'objectiu que persegueix Albert Bajona, diputat de Salut Pública de la Diputació de Lleida. Per fer-ho, Bajona i el seu equip compten amb la complicitat de les diferents entitats locals. Unes entitats que, segons admet el diputat en aquesta entrevista, han fet un “esforç titànic” durant la pandèmia per atendre a tots els seus usuaris.

Per aquest motiu, la Diputació, a través de l’àrea de Salut Pública, vol “blindar-les” perquè puguin continuar fent la seva tasca imprescindible. Bajona és l’actual alcalde de Clariana de Cardener, ha estat vicepresident de l’Associació de Micropobles de Catalunya i ha participat tant en el Consell Comarcal del Solsonès com en consorcis i mancomunitats d’aquesta comarca. Per aquest motiu, entén la importància de la mirada local.

La recerca ocupa bona part de la partida pressupostària de la Diputació de Lleida en Salut Pública, que representa uns 20 milions d’euros anuals. Concretament, tenen en marxa un sistema de beques pioner a les terres de Lleida. Per què des de l'administració pública s'ha de promoure la recerca en salut?

La salut és un dels elements claus en el desenvolupament de la societat. Per aquest motiu, la importància de la recerca és molt gran. Abans, el que es feia des de la Diputació era gestionar els projectes en recerca que els hi semblaven interessants. El problema, però, era que no eren experts en matèria d’investigació. Per això mateix, podien estar donant diners a projectes poc atractius pel que fa als resultats i, en canvi, obviar-ne d’altres amb gran potencial per a la recerca.

“L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida estableix sinergies amb científics internacionals”

I com ho gestionen ara?

Ara hem revertit aquesta situació i ho hem transferit a mans d’experts. Actualment, l’encarregat de valorar els projectes d’investigació és l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. Aquesta entitat compta amb un comitè d’experts interns i externs, és a dir, compta també amb científics internacionals. Estableixen sinergies locals i internacionals. A la Diputació donem cinc beques de 50 mil euros cadascuna, perquè els projectes més eficients puguin tirar endavant. Si fóssim experts en el tema ho faríem nosaltres però, com que no ho som, ho posem a mans dels professionals indicats.

Un aspecte destacat de la recerca és que ajuda a la prevenció. Promouen algun tipus d’activitat concreta per fomentar la prevenció de la salut?

Sí, la iniciativa el ‘Bus de la Salut’. Aquesta iniciativa és antiga, la vam iniciar l’any 2015, i funciona molt bé. Amb la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA), ens vam adonar que el tema renal, però també el cardíac, tenien un pes molt important en els canvis socials que es refereixen als hàbits de salut, com són l'esport, el menjar, etc.

En què consisteix ‘El bus de la Salut’?

Les proves es realitzen en un bus medicalitzat que es desplaça in situ als municipis per realitzar un diagnòstic precoç a una població d’entre 40 i 70 anys, seleccionada aleatòriament per reunir diferents factors de risc. En el transcurs d’aquest estudi, al llarg dels anys, s’han anat incorporant altres proves d’especialitats vinculades a la salut vascular, com pneumologia, neurologia i endocrinologia.
Aquest any 2021, el ‘Bus de la Salut’ continua el seu recorregut per tot el territori.

“El Bus de la Salut ens ha ajudat a diagnosticar moltes malalties dels ciutadans amb factors de risc”

La iniciativa ha obtingut resultats destacats?

Sí. Vam començar ha obtenir els primers resultats el 2016, ara ja estem en una fase quasi final del projecte. Es tracta d’un estudi científic pioner a Catalunya que ha permès realitzar en tres anys proves a 12.000 lleidatans amb risc de patir una malaltia cardiovascular o renal. L’objectiu d’aquesta unitat mòbil era conèixer l’estat de salut de les artèries i la prevalença de la malaltia renal oculta de la població amb factors de risc i així ho hem fet. Al principi, es va informar als pacients de com estaven, i ara sobre l'evolució que han tingut. A més del diagnòstic, els hem marcat pautes, a partir d'hàbits saludables. El pacient que ha seguit les recomanacions ha obtingut resultats. Definitivament, és una iniciativa que ha ajudat a prevenir, que és el que buscàvem.

En aquesta línia preventiva, al març van impulsar el programa EUPAP, un model europeu de prescripció d’exercici físic.

Exacte. Vam parlar amb els responsables del programa Nereu, que és un programa que va destinat al jovent, i que treballa per reforçar l'esport físic i les dietes. Hi ha unes subvencions que estem traient directament de salut en els ajuntaments perquè puguin incorporar programes d’aquest tipus. En realitat, aquest és un programa d’orientació i prevenció. En definitiva, busca millorar la salut de les persones i prevenir, per exemple, un dels actuals mals enemics que tenim, que és l'obesitat. Aquests programes ajuden a la prevenció mitjançant pautes saludables. Realment hem de fer molta prevenció amb l’obesitat, ens preocupem i ens ocupem d’aquest tema.

Una altra acció que coordinen des de l’àrea de Salut Pública és la creació d’espais de salut a tots els municipis. Per promoure l’activitat física i, al mateix temps, la interrelació de joves i gent gran. Com fomenten aquesta interrelació?

A priori, aquesta creació de parcs de salut està molt enfocada a la gent gran. Per la mateixa afinitat o per la zona on s’ubiquen, que acostumen a ser zones amb parcs, geriàtrics o directament serveis orientats a les persones grans i, d'alguna manera, petits i grans s'ajunten en aquest tipus d’espais. Però no estem fent cap acció puntual per promoure aquesta interrelació, sinó que és una relació que va fluint naturalment en aquests indrets. En aquest moment, ens queda un grup de pobles que encara no disposen d’aquests espais. De cara l'any vinent tindrem coberts els municipis que ens queden.

Després de la pandèmia, han iniciat alguna acció concreta dirigida cap a la gent gran?

No hem iniciat cap acció destinada al col·lectiu. Ha estat el Departament de Salut el que ha intervingut en la gestió de la pandèmia, i ho ha fet donant suport i coordinant-se amb les necessitats i demandes de la Generalitat. No pot ser que en la gestió d’un tema tan seriós com és la aquesta pandèmia hi hagi sectors treballant per lliure. Nosaltres ens vam centrar en complimentar les demandes que ens arribaven el Departament de Salut.

La Diputació de Lleida destina a prop de 5 milions d'euros a accions de caràcter social i col·labora aproximadament amb unes 1.200 entitats.

Sí, bàsicament, des de l’àrea de Salut col·laborem amb entitats de l’àmbit sociosanitari, tant si són assistencials com si no. Però sobretot les assistencials, que ens preocupen molt, i més, de cara l’any vinent que és molt possible que hi hagi alguna rebaixa pressupostària. Per això volem intentar blindar les entitats perquè no pateixin retallades severes. Si baixen els impostos, baixen les quantitats per a poder pressupostar.

“Les entitats que treballen en l'àmbit de la discapacitat o de la salut mental han estat blindades”

Com ho faran per vetllar per les entitats?

De moment, ja hem blindat algunes de les entitats, per les seves característiques. Per exemple, les entitats que treballen en l’àmbit de la discapacitat o de la salut mental han estat blindades, perquè tenen moltes persones darrere, tant usuaris com familiars d'usuaris. En canvi, en altres ocasions mirem la tipologia d'accions que ofereixen les entitats i quin volum de gravetat tenen els usuaris que estan atenent. En definitiva, hi ha diversos paràmetres que es tenen en compte per saber si hem de blindar o no. Les no assistencials també les tindrem en compte. Per exemple, si hi ha un grup d’avis que volen fer una caminada, que no hagin de preocupar-se per saber d’on treuen els diners. Això ho preveiem per més endavant.

En definitiva, estan ajudant a les entitats a no caure després de la pandèmia.

Sabem que moltes de les entitats ho han passat fatal durant la pandèmia. En alguns casos no és fàcil mantenir el mínim d'activitat que requereixen els usuaris d’aquestes organitzacions. Però, realment, han fet un esforç titànic per atendre les persones, hem vist fer autèntiques meravelles. Amb sistemes de protecció molt adaptats a les noves ciscumstàncies. Per exemple, entitats que treballen en l’àmbit de la discapacitat, han estat molt eficients gestionant els sistemes de protecció sanitària durant la pandèmia. I això és molt difícil de gestionar. Des de la Diputació de Lleida hem intentat donar-los suport, bàsicament, econòmic. Hem d’agrair molt la tasca ingent que han fet.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article