Només amb solidaritat no es tira endavant

Francesc Xavier Bertolín | director de l'Àrea d'Acció Social


Quin pes té l'ajuda social dins la Fundació “la Caixa”?
El pressupost de la Fundació és de cinc-cents milions d'euros i el 70% es destina a activitats socials (el 30% restant va a temes culturals i de ciència) que s'estructuren en sis grans blocs: el d'infància, el programa incorpora que facilita la incorporació laboral a persones que estan en o en risc d'exclusió social, el de procurar companyia i atenció a malalts terminals, el 'Gent 3.0' (centrat en la gent gran), el de voluntariat corporatiu on fomentem la implicació dels 30.000 treballadors de “la Caixa” i el dels ajuts a entitats socials desglossat en sis tipus de convocatòries diferents. A banda, també tenim les beques per premiar l'excel·lència acadèmica anat als països pioners en cada matèria per aprofundir en la formació.

Amb la crisi, i tenint en compte la nova classe empobrida, han canviat les vostres prioritats?
Fa uns anys el gran gruix de l'obra social se l'enduia la part cultural. Ara, a poc a poc, hem traspassat el gruix de la inversió al món social. De fet, fa uns 5 anys el pressupost per temes socials tenia només el 35% del total. A més, tot i que els beneficis de la institució han minvat, el pressupost per obra social des de fa tres anys es manté en cinc-cents mil euros.

Centrem-nos en temes més concrets. Quina és la vostra actuació en temes d'habitatge?
Tornem a fer els pisos de “la Caixa”, que ara en diem habitatge assequible. A final d'any haurem construït 4.000 habitatges a tot Espanya per a persones amb dificultat econòmica, gent de menys de 35 anys i gent gran. Són lloguers a cinc anys que després es facilita el procés de compra. I pensant en la gent gran hem signat convenis per avançar en el terreny de la domòtica i millorar l'adaptació de l'habitatge a les seves necessitats.

A banda de l'habitatge còmode per la gent gran, què més feu per aquest sector de la població? En què consisteix el programa 'Gent 3.0'?

Hem signat diversos acords de col·laboració, un dels quals amb la Fundació Pasqual Maragall per investigar sobre l'Alzheimer i per procurar acompanyament a les persones afectades per la malaltia. Pel que fa al 'Gent 3.0' és un programa que treballa en base a projectes que anomenem històries de vida. Volem que la persona s'acosti a les noves tecnologies usant-les i veient-ne la utilitat. Es tracta d'ensenyar-los a fer, per exemple, un calendari amb fotografies de la família; així aprenen a fer servir el processador de textos, l'editor d'imatges i, a més, s'ho poden endur a casa per poder-ho mostrar. 

Entenem que la tasca pedagògica és molt important per ensenyar a gestionar els recursos...
La nostra finalitat és traslladar al tercer sector la manera que ha tingut la resta de la societat per tirar endavant. Totes les accions que hem tingut al tercer món tenen la finalitat d'invertir recursos perquè ells es converteixin en autosuficients. Hem de ser capaços de transformar la societat. Volem que l'acció de solidaritat es transformi en empresarial i eficiència. És l'única forma de subsistir. Només amb solidaritat no es tira endavant.

I com es vehiculen les ajudes als emprenedors per professionalitzar el món social?

Cada vegada l'administració pública demana un nivell més alt d'eficiència per seguir fent front als ajuts a aquestes institucions. De fet, el 10% del PIB espanyol prové del tercer sector. Estem parlant de paraules majors. Tot el conglomerat d'associacions comencen a tenir un pes molt important i això porta a buscar un nou model productiu.

Quin paper juga el Microbank en aquest impuls?
El Microbank és una institució que va néixer fa poc més de dos anys i pretén poder facilitar a persones sense garanties tradicionals bancàries que puguin accedir a un crèdit. Es demostra que si apostes per gent que té dificultats, ells responen. Sempre està vinculat a un projecte, hi ha un pla de negoci al darrere i nosaltres el financem. 

Possiblement estem en crisi per un capitalisme mal entès i per uns valors que es fomentaven en l'egoisme i la insolidaritat, tot el contrari del que es predica des del sector social...
Sí, potser havíem de trencar algunes coses per adonar-nos de quines són importants i aprendre dels errors. El sistema de benestar d'Europa, del món occidental, és el millor que existeix però com tot és imperfecte. Ara se n'han trencat algunes, costa arreglar-les, però estem en el camí d'arreglar-ho.

És a dir, és possible que quan hàgim sortit de la crisi podrem pensar que el sector social n'haurà sortit reforçat?

Jo crec que sí, perquè cada vegada hi ha més gent que vol fer coses en l'àmbit social. Els valors positius, bons, de solidaritat, d'estar al costat de les persones són més bons que els que hi havia fins ara. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article