Durant molts anys la ciutadania ha imaginat que l'estat havia de resoldre els problemes socials

Després d'un petit parèntesi reprenem les entrevistes de '52 tallats i un tovalló' amb Joan Subirats, doctor en Ciències Econòmiques i Catedràtic en Ciències Polítiques i veu la LISMI com un "cas curiós". "Hi ha gent que diu que el compliment és bastant superior al de fa uns anys, ja que les grans empreses la compleixen perquè les afavoreix fiscalment. Això vol dir que les estructures que pensem com a resposta poden tenir processos de tergiversació i alteració. Hi ha un problema més general, que és reconèixer que la diversitat és un valor tan important com la llibertat o la igualtat. No hem de confondre igualtat amb homogeneïtat, cosa que ens obligaria a no buscar la resposta simplement en un canvi legislatiu. La LISMI va ser un avenç, però per si sola no és la resposta. Frases com “No hi ha res millor que ser discapacitat per trobar feina” tergiversen el procés i transformen la llei en una forma de perversió." Podeu llegir l'entrevista sencera fent clic aquí.