El que és car és no invertir i deixar a la seva sort les persones discapacitades

A '52 tallats i un tovalló' ja s'han entrevistat bona part dels líders polítics catalans però per Joan Herrera (ICV) encara s'hi havia passat. Aquest divendres és el torn del líder dels ecosocialistes, el qual considera que els rols de l'administració, l'empresa i dels ciutadans en la tasca de normalitzar una condició com pot ser la discapacitat han de ser: "Hem de prendre consciencia que, el que és molt car, és no fer res. Et poso un exemple: si una persona discapacitada està integrada laboralment, l'Administració la pot ajudar amb 2.300€ l'any. Si, en canvi, aquesta persona acaba en una residència, l'Administració ha de posar molts més diners. I amb un afegit: que aquesta persona no se sent realitzada i que, per tant, és més infeliç, cosa que provoca que el conjunt de la societat també ho sigui. Cal entendre que el que és car és no invertir i deixar a la seva sort els més necessitats, perquè això, en definitiva, fa molt més infelices aquestes persones, la seva família i per, extensió, la resta de la societat. Hem d'entendre que avui, perquè ens en sortim, ens n'hem de sortir tots." Llegiu aquí l'entrevista sencera.