Caixa Catalunya organitza un seminari on s’aborda un nou enfocament en les polítiques sociosanitàries

2.12.2009 Ahir, dimarts 1 de desembre, l'Obra Social de Caixa Catalunya ha organitzat un seminari que ha abordat les noves tendències en política sociosanitària i economia de la salut. Entre les futures polítiques sociosanitàries que s'han abordat al seminari de Caixa Catalunya, destaca la dels pressupostos individuals postulada pel professor Knapp.

Avui en dia l'atenció a les persones en situació de dependència no pot entendre's sense un enfocament integral. Aquest enfocament vol dir que l'atenció a la dependència no s'aborda només des d'un punt de vista sanitari sinó també des d'un punt de vista social, econòmic, entre d'altres. Tot plegat comporta, una interacció dels diferents agents implicats en aquestes polítiques, amb l'aplicació de programes flexibles, que han de ser avaluats per la seva eficiència social i econòmica, i que, alhora, permetin la innovació constant, així com l'intercanvi d'experiències.

En aquest sentit el seminari organitzat per l'Obra Social de Caixa Catalunya explora i analitza els problemes i solucions que comporta aquesta nova tendència, i per això ha comptat amb les ponències de reconeguts experts, nacionals i internacionals, en aquest camp.

Així, el professor Luis Salvador, president de PSICOST, ha abordat els aspectes generals de la pressa de decisions en els programes sociosanitaris d'atenció integral, aportant alguns exemples pràctics d'aquest procés a Espanya.

La professora Jennifer Beecham, de la London School of Economics, ha tractat els aspectes d'aquesta política sociosanitària integral i la seva avaluació econòmica en el camp de l'atenció infantil i juvenil.

Finalment, el professor Martin Knapp ha abordat també l'enfocament integral de les polítiques sociosanitàries, però en aquest cas en els programes d'atenció a la població adulta i més gran, plantejant al seminari de Caixa Catalunya la nova política de pressupostos individuals. Amb ells es vol donar resposta a la massiva arribada a edats sènior a la generació “baby bomber", que actualment té entre 34 i 54 anys. El professor Knapp estableix que: “els pressupostos individuals dotaran de major flexibilitat i poder de decisió a la generació “baby bomber" en el moment que arribin a la tercera edat i hagin de rebre atenció sociosanitària". Aquesta generació no sembla disposada a acceptar les “privacions" de la tercera edat de la mateixa manera que ho han fet els seus pares. Es per això que els pressupostos individuals, que consisteixen en establir un pressupost econòmic individualitzat per a cada persona i amb fonts de finançament tant públiques com privades, poden esdevenir una nova política social, i alhora que aquesta generació pugui decidir com ser atesa durant la tercera edat.