Nova proposta d'horaris escolars: més flexibles i més equitatius

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

La revisió de l'horari escolar torna al debat educatiu. La Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han presentat aquest dimarts ‘Eduació a l’hora’, una nova proposta d'horaris escolars que, segons els seus impulsors, respon a les "necessitats educatives i de benestar dels infants del segle XXI", apostant per horaris "més saludables, equitatius i que milloren els aprenentatges".

La proposta parteix de la premissa que cal flexibilitzar horaris per superar el debat existent fins ara i que es centrava a defensar la jornada contínua o la partida. Amb aquesta flexibilització, segons argumenten els impulsors de la mesura, cada centre, depenent del territori, i segons les seves necessitats, podria proposar un horari adient que permeti un "millor aprenentatge" i models més equitatius.

Una de les propostes avançades durant la presentació és la de repensar els horaris en Secundària, on l'alumnat ha de fer front a sis hores continuades des de les 8 del matí fins a les 14 hores. Un horari que implica llevar-se molt d'hora, dinar molt tard, i tota la tarda sense horari lectiu, on els infants de les famílies que no poden assumir pagar extraescolars, es queden moltes hores sense acompanyament. "Aquest model està molt allunyat de la pràctica de molts països europeus", ha argumentat Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill, i una de les propulsores de la proposta presentada aquest dimarts.

Segons Sintes, sociòloga i especialista en polítiques públiques de temps i educació, a Secundària s'hauria de començar l'horari lectiu a les 9 del matí i no abans, perquè endarrerint l'horari s'assolirien "millors resultats". Així mateix, apunta que és imprescindible dinar més d'hora, fent que l'espai de migdia i esbarjo formi part de l'horari lectiu.

Per compensar les hores de menys, els instituts haurien de tornar a obrir entre una i tres tardes fins a les 18 hores. A més a més, la proposta va més enllà i encoratja als centres a ampliar xarxes amb equipaments municipals o entitats que puguin oferir activitats i que siguin convalidades en l'àmbit curricular.

Pel que fa a primària, la proposta implica flexibilitzar horaris, un model que, segons apunten, ja estan fent moltes escoles. En aquest sentit, assenyalen com a possibles mesures entrades i sortides adaptades a les necessitats dels infants i les famílies i la reducció de l'espai migdia, per avançar les activitats extraescolars que, en molts casos, acaben molt tard.
Limitacions i inequitat

Segons Elena Sintes, l'horari escolar actual imposa moltes limitacions al sistema educatiu. "Són horaris homogenis, rígids i que dificulten la conciliació familiar i no corresponen a la societat d'avui". A banda, Sintes apunta que els horaris actuals suposen un ritme de treball "estressant per l'alumnat i el professorat", amb moltes hores seguides, sense pausa, i on no es dona el temps necessari per acompanyar a l'alumnat. "No hi ha espais de reflexió o d'anàlisi", opina.

Aposta per fer lectives i inclusives les hores extraescolars

Altra de les apostes de la proposta de la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica implica integrar dins del sistema lectiu les hores extraescolars, una mesura que, segons apunten, farien aquestes activitats "més equitatives i assequibles" perquè s'integressin també en el projecte educatiu de cada centre. En aquest sentit, segons destaquen, s'hauria de ser un esforç més gran per aprofitar el potencial de recursos municipals i educatius, per construir "projectes més potents".

Arribar a un acord territorial

Segons Jaume Aguilar, docent i membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica qui també ha liderat aquesta proposta, la reforma dels horaris respon a "criteris necessaris i universals" que són aplicables a totes les escoles catalanes, siguin públiques, concertades o privades. Aguilar apunta que la proposta funcionarà si es fa un "treball previ amb consens amb els agents territorials", i matisa que el que proposen no és un horari concret, sinó que respon a possibles horaris diferents que "dependran de l'entorn".

Proves pilot al curs 2020-2021

Ara la proposta s'ha de presentar i debatre entre els agents, la comunitat educativa i, principalment, el departament d'Educació, de qui dependrà finalment que es pugui posar en marxa. Els impulsors però, estan convençuts que la seva aplicació podria fer-se de manera gradual en dos o tres anys, encara que abans s'haurien de fer proves pilot en diferents centres escolars i territoris catalans que facilitin fer el canvi a la resta.

"Aquests horaris actuals els vivim com normals però són fruit de costums socials. Molts països i comunitats autònomes espanyoles estan fent canvis radicals en els dissenys dels horaris perquè han canviat les necessitats educatives", argumenta Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, tot recordant que la proposta "és més radical i més viable del que sembla", perquè hi ha escoles que ja ho estan fent.

Preguntat sobre les implicacions econòmiques de la proposta, en un moment en què les retallades a l'escola pública no s'han revertit, Palacín creu que serà "perfecte si s'incrementen els recursos" però apunta que el debat de la reforma horària escolar no pot frenar-se per "excuses econòmiques" i recorda que hi ha models en aquesta línia que ja funcionen amb la dotació econòmica actual, optimitzant recursos, i avançant cap a la codocència.