L’ONU aprova una resolució que considera els concerts educatius font de segregació escolar

Redacció

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat el passat 11 de juliol una nova resolució sobre el dret a l’educació que demana als Estats proporcionar educació pública als seus ciutadans i els insta a regular la participació del sector privat en els sistemes educatius.

Davant l’aprovació de la resolució, el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació Escolar, una organització formada per AMPAs i famílies d’arreu Catalunya de centres escolars classificats com de “màxima complexitat”, reclama al Govern de la Generalitat que tingui en compte aquestes consideracions a l’hora d’elaborar el nou decret de concerts educatius.

La resolució que acaba d’aprovar l’ONU està basada en els Principis d’Abidjan, un text que van signar experts mundials en educació al febrer d’aquest any a Costa de Marfil, i que assenyalaven com una mala pràctica el finançament públic d’escoles privades. En aquest sentit, la Relatora Especial sobre el dret a l’educació, Kombou Bol Barry, alerta específicament de les aliances públic-privades en l’esfera de l’educació perquè presenten el risc que, “si no es controlen, actuïn en contra de la universalitat del dret a l’educació, en augmentar la marginació i l’exclusió en l’esfera de l’ensenyament i en crear desigualtats en el si de la societat”. Així mateix, l’organisme internacional també exhorta els governs a intentar “contrarestar totes les repercussions negatives de la comercialització de l’educació” especialment, la segregació escolar.

Segons manifesta el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació a través d’un comunicat, aquest posicionament “nítid” de l’ONU suposa “un abans i un després contundent”. A més a més, assenyalen, tots els punts que recull la resolució són “perfectament aplicables al sistema educatiu català”, amb unes aliances públic-privades permanents en el temps en forma de concerts educatius “concedits a ordes religioses, societats mercantils, fundacions i cooperatives”. Per aquest motiu, el col·lectiu  sol·licita al Departament d’Educació que el nou decret de concerts educatius restringeixi al màxim possible aquesta forma d’impartir ensenyaments a Catalunya.

A principis de juliol, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar obrir un procés de consulta prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret relatiu als concerts educatius, amb l’objectiu d’actualitzar la normativa vigent, el Decret 56/1993. En fer-se públic l’obertura d’aquest procés, el Govern va recalcar que l’actual decret “no dona solució a algunes disfuncions estructurals del sistema de concerts relacionades amb el finançament dels centres concertats que impedeixen la gratuïtat real dels ensenyaments”.

Davant d’aquesta afirmació, el plataforma recorda que els Principis d’Abidjan que ara ha recolzat l’ONU estableixen que el dret a l’educació no comporta “cap obligació per part de l’Estat de finançar institucions educatives privades”.

Augmentar la inversió en l’escola pública

A banda, el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació Escolar recorda que la despesa pública educativa a Catalunya és molt baixa. En concret, la inversió en educació pública a Catalunya al 2017 (últim any del que es disposen dades) va suposar un 3,56% del PIB, segons dades del Departament d’Educació, mentre que la mitjana espanyola es situa en el 4,28%, i a Europa la xifra ascendeix al 4,9%. En aquest sentit, l’entitat apunta que s’hauria d’avançar cap a uns pressupostos en què la inversió en educació pública s’equipari a la de la resta de països europeus (entre un 4% i un 6% del PIB).

En aquesta línia, la Relatora Especial de l’ONU sosté que “els Estats haurien d’incrementar considerablement els fons que destinen a l’educació pública”, recalcant que les partides d’educació haurien de representar el 20% del total del pressupost governamental (entre un 4% i un 6% del PIB), en la línia del que estableix el Marc d’Acció Educació 2030.