La població centenària a Catalunya es multiplica per 14 des del 1981

Les dones representen el 83% del total de les persones més grans de 100 anys

La població centenària a Catalunya s’ha multiplicat per 14 en les últimes quatre dècades, passant de 140 persones el 1981 fins a les 1.950 el 2017, segons les últimes dades publicades per Idescat.

Pel que fa als de 105 anys i més, ara són 10 vegades més que fa quatre dècades. Els que actualment encapçalen el rànquing de persones longeves residint a Catalunya són Maria Branyas, amb 112 anys i 5 mesos, i Joaquim Illas, amb 110, segons l’associació Gerontology Research Group, que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat. Tots dos entren en la categoria de ‘supercentenaris’, reservada pels qui passen de les 11 dècades. El “fort creixement” de la població centenària, segons fonts d’Idescat, és sostingut en el temps i per tots dos gèneres, però especialment en el femení. L’any 1981 només hi havia 110 dones passant dels 100 anys, i al 2017 ja n’eren 1.600. Pel que fa als homes, en el mateix període han crescut de 30 a 350. La tendència és la mateixa pels de 105 anys i més: si a principis dels anys 80 n’hi havia deu (cinc homes i cinc dones), ara n’hi ha 100 (25 homes i 75 dones), segons Idescat, que arrodoneix les xifres en múltiples de cinc. De cada milió de persones al país, 260 tenen més d’un segle de vida.

Maria Branyas, una lliçó d’història

Maria Branyas és la persona més vella de Catalunya. Nascuda el 4 de març de 1907 a San Francisco, l’any que es va matricular el primer automòbil a Barcelona, va passar els seus primers anys de vida als Estats Units, on vivia la seva família fins que van decidir tornar i establir-se a Girona. Un dels primers records de Branyas és, de fet, de la tornada, en transatlàntic, en temps de la Primera Guerra Mundial. “Amb la guerra, Alemanya estava atacant encara el nord, i no es podia passar pels mars nòrdics, sinó per baix, per Cuba i les Azores”, recorda. L’últim soldat d’aquesta contesa va morir fa deu anys, però Branyas encara la té a la memòria: “Jo ja tenia una mica de coneixement”.

Amb tot, apunta que tot i que les dues guerres mundials “van ser molt dolentes per Europa”, van portar “avenços”. De la Guerra Civil, que va esclatar amb ella a punt de fer 30 anys, en guarda “molt mals records”, perquè alguns “es van aixecar i van començar a fer barbaritats, quan la gent no pensava en res d’això”.

Branyas, que probablement ha conegut gent nascuda abans del primer viatge en tren a Catalunya el 1848, diu que en l’últim segle hi ha hagut “un canvi total”, amb molts “avenços”, sobretot en “la manera de comunicar-se les persones, perquè ara és molt fàcil, però abans era dificilíssim”. També apunta que “ara la gent viu d’una altra forma, el diner és el que prima, i amb això s’aconsegueix gairebé tot”. Segons ella, a principis del segle XX “era diferent, es vivia més bé, més pacíficament i més alegrement”.

Amb 3 fills, 11 néts i 11 besnéts, diu que encara té ganes de viure “per l’amor als fills”, veure que els seus descendents “estan sans” i que els que són adolescents “entren a la universitat, i emprenen una nova vida”. A més, segons ella, “sempre hi ha una cosa nova per aprendre”. Per exemple, Branyas diu que durant els seus més de 40.000 dies de vida, ha après especialment “la manera ser de la gent, el tracte, i comprendre de seguida les persones”. Branyas revela la recepta per viure tant: “Una vida ordenada, socialment molt agradable i sense fer excessos”

Joaquim Illas entra al club dels 'supercentenaris'

Ara mateix Branyas és la tercera persona més longeva d’Espanya, mentre que Joaquim Illas, l’home més vell a Catalunya, està en la posició 11. El 26 de juliol va entrar en la llista de 'supercentenaris', és a dir, persones amb més de 110 anys, cosa que va propiciar que el visités el president de la Generalitat, Quim Torra, al seu poble natal, Blanes. Illas, conegut com a ‘Falet’ al municipi, va néixer el dia que començava la Setmana Tràgica a Barcelona.

El dia després del seu últim aniversari de moment, va dir que no hi ha cap “recepta màgica” per arribar a ser ‘supercentenari’. “He menjat i he begut de tot, com tothom, però de gaudir de la vida, mai n'he tingut prou”, explicava.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article