Irídia activa la xarxa SomDefensores per registrar les agressions durant les protestes per la sentència

Redacció

L’associació Irídia, ha activat ‘SomDefensores’, una xarxa plural i oberta conformada per organitzacions que treballen en la defensa i protecció dels drets humans. L’associació ha activat el dispositiu aquest dilluns, just després de conèixer el veredicte de la sentència, ja que considera que aquest “posa en perill el dret de protesta”.

La Xarxa d'observadores de vulneració de drets humans es va desplaçar a l'aeroport del Prat durant tota la jornada de dilluns i a les concentracions a Via Laietana produïdes a última hora de la nit. Novact, Iacta, ACDDH, La Fede, entre altres, són les entitats que formen part d’aquesta xarxa que, durant aquest dilluns van fer tasques de monitoratge a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

Així, les observadores constaten que van patir retencions, agressions i identificacions per part de les forces de seguretat malgrat estar acreditades. A més de les pistoles de foam que van utilitzar els Mossos d ́Esquadra, les observadores han constatat que la Policia Nacional portava llançadores de bales de goma i les han utilitzat, desconeixent fins al moment el nombre exacte de ferides per una i altra arma.

D’altra banda, segons destaquen les entitats, s'ha detectat que hi havia agents dels Mossos que no anaven identificats amb el Número d'Operatiu Policial (NOP) a l’esquena. “Des de #SomDefensores hem sistematitzat un total de 29 casos por lesions durant les protestes”, alerten en el seu comunicat. Un total de sis casos per impacte de projectils de foam, cinc per cops de porra al cap, 16 amb lesions a altres parts del cos.

A més a més, s’ha confirmat que hi ha una persona ferida de gravetat en un ull (pèrdua de la visió) i una altra en testicle. Les observadores constaten també encapsulaments, limitacions de moviment y agressions verbals. Destaquem també que 11 periodistes han estat agredits.

Criminalització del dret de protesta

A Irídia assenyalen que tot i que el Tribunal Suprem no considera que existís violència per emmarcar els fets en un delicte de rebel·lió, “emmarca la desobediència civil massiva com un greu delicte, el de sedició, criminalitzant així el dret de protesta”. Per aquest motiu, el centre reconeix, en un comunicat, que la sentència “posa en perill el dret de protesta de totes, ja que en funció de criteris polítics i de dret penal màxim, ha considerat que s'ha exercit el dret de protesta de manera excessiva, imposant dures condemnes”.

En aquesta línia, reconeixen que es tracta d’una “situació d'excepcionalitat” i criden a la mobilització “per defensar els drets col·lectius, per exigir la llibertat de les persones preses i per la solució del conflicte per vies polítiques i no penals”.