El tractament precoç del trastorn del desenvolupament del llenguatge redueix el fracàs escolar

Als 16 anys, el 40% de les persones amb aquest trastorn té dificultats per a interactuar amb els companys

Un de cada 14 nens en edat escolar té el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) -també conegut com a trastorn específic del llenguatge (TEL)-, segons l'estudi epidemiològic SCALES, dut a terme al Regne Unit.

Es tracta d'una patologia poc coneguda entre la població i que afecta l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge d'alguns infants, en la parla dels quals és freqüent que no apareguin preposicions, articles, adverbis o pronoms: per exemple, podrien dir “ina cat” en lloc de “la nina s'ha trencat”. Si no es tracta, aquest trastorn pot tenir conseqüències, segons expliquen els experts.

Per conscienciar la població de l'existència d'aquest trastorn i dels beneficis que té per al nen tractar-lo a temps, el 18 d'octubre s’ha celebrat el Dia Internacional de Conscienciació sobre el TDL, en l'organització del qual han participat els principals grups de recerca a escala mundial, segons explica Llorenç Andreu Barrachina, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Senyals d'alarma

A més de l'omissió de paraules i problemes amb les flexions verbals, hi ha altres signes d'alerta que poden fer sospitar els adults d'un possible problema. “Entorn d'un 25% dels infants amb TDL són parlants tardans, és a dir, comencen a pronunciar les primeres paraules entorn dels dos anys”, afirma Llorenç Andreu Barrachina, director de la Jornada sobre Dificultats de l'Aprenentatge. “Per tant, els infants que tarden més a aprendre a parlar estan en risc de tenir més endavant TDL ”, explica.

Un altre senyal que es pot apreciar és que el nen no presta gaire atenció al que diuen els altres i fins i tot que en alguns casos no respon al seu, assenyala Elvira Mendoza, catedràtica de Logopèdia i doctora en Psicologia per la Universitat de Granada. Mendoza també adverteix que s'han de tenir en compte els antecedents familiars, ja que “hi ha un grau important d'agregació familiar, i és probable que el pare o la mare també tingués problemes de llenguatge”, afegeix.

Conseqüències

Què passa si un nen que té TDL no rep ajuda? Segons els especialistes, la primera dificultat amb què es trobarà és que li costarà seguir el ritme de la classe. I aquest és només un dels obstacles en el seu aprenentatge. “Si no es porta a terme cap intervenció, els infants amb TDL tindran un desenvolupament del llenguatge oral deficient que provocarà problemes en l'aprenentatge de la lectoescriptura i en el nivell escolar, i acabaran amb una gran probabilitat de fracàs escolar”, respon Llorenç Andreu Barrachina, director del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.

A més, des de Raising Awareness of Developmental Language Disorder (RADLD), una organització creada per conscienciar sobre el TDL, afirmen que aquest trastorn i la dislèxia estan molt relacionats, i la prova és que molts infants amb TDL compleixen els criteris per a ser diagnosticats de dislèxia, ja que, encara que el petit pugui llegir en veu alta correctament, normalment li costa entendre el que ha llegit.

Altres dificultats associades al TDL són les socials. L'informe The Manchester Language Study va concloure que als 16 anys, el 40% de les persones amb TDL tenia dificultats per a interactuar amb els companys, a més del fet que el 50% d'aquests adolescents havia estat víctima d'assetjament durant la infància, mentre que aquest percentatge és de menys del 25% en adolescents amb desenvolupament típic.

Com s'ha d'actuar

La intervenció dels pares és clau per a resoldre la situació, ja que, segons els especialistes, la millor resposta és anticipar-se a un possible problema. “En edats primerenques com els dos anys no podem afirmar que un nen té el trastorn del desenvolupament del llenguatge, i encara menys diagnosticar-lo, sinó que només podem dir que es tracta d'un parlant tardà. En molts casos, aquests parlants tardans evolucionen cap a la normalitat. Però, en qualsevol cas, cal seguir molt de prop el seu desenvolupament lingüístic”, assenyala Elvira Mendoza.

De fet, el TDL no es diagnostica fins a aproximadament els cinc anys. No obstant això, els experts coincideixen a assenyalar que s'ha de començar a fer una intervenció logopèdica fins i tot abans d'aquesta edat si es considera que l’infant pot tenir TDL.

“De seguida que es tingui alguna sospita que el nen no segueix el curs de desenvolupament típic del llenguatge es recomana una intervenció, ja que com més aviat s'intervé, més bo és el pronòstic. Per exemple, si als dos anys el nen encara no parla o té molt poc llenguatge, seria ideal que rebés una estimulació precoç que seria molt beneficiosa”, explica Llorenç Andreu Barrachina.

A més, a casa poden ajudar l’infant estimulant el seu llenguatge tant com puguin, cosa que es tradueix a parlar-li constantment, ensenyar-li paraules i expressions noves i procurar que el nen o la nena tingui el màxim d'experiències comunicatives possibles. “El logopeda ensenyarà als pares tècniques adequades d'interacció amb el seu fill. Són lògiques i senzilles, però els pares no les coneixen ni les han de conèixer per força”, explica Mendoza.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article