Un de cada quatre casos de trencament d’aneurisma cerebral es confon amb una migranya

Redacció

El 26% dels casos de trencament d’aneurisma cerebral, una manifestació especialment greu de patologia cerebrovascular, no es diagnostiquen inicialment, segons un estudi de l’Hospital del Mar que s’ha publicat a la revista ‘Stroke’.

Aquest fet influeix directament sobre les possibilitats de recuperació dels pacients. El mal diagnòstic incrementa en un 12% les probabilitats de tenir un mal pronòstic respecte els pacients correctament diagnosticats.

Els principals símptomes d’aquesta patologia són un mal de cap sobtat i de gran intensitat, que sovint es pot confondre amb una migranya, així com rigidesa a la zona cervical del coll. De fet, aquest i la contractura cervical són els diagnòstics que més sovint reben els pacients amb un diagnòstic inicial incorrecte.

La majoria dels errors diagnòstics inicials es produeixen fora de l’hospital (més del 60%) i un 5% dels pacients arriben a consultar fins a cinc vegades a un professional mèdic abans de rebre el diagnòstic correcte. Cal tenir en compte que, en moltes ocasions, l’única manifestació inicial pot ser aquest mal de cap d’inici brusc.

Donat que aquesta és una consulta mèdica molt freqüent i que la prevalença dels aneurismes cerebrals és baixa, identificar els pacients amb risc no sempre és fàcil. A més, implica derivar-los a un servei d’urgències hospitalàries per a la realització urgent d’una TC (tomografia computeritzada). El retard mitjà en rebre tractament va ser de fins a set dies en els casos de diagnòstic inicial incorrecte, davant menys d’un dia en els correctament diagnosticats.

Millorar el diagnòstic per millorar el pronòstic

El primer signant de l’estudi, Ángel Ois, metge adjunt del Servei de Neurologia i investigador del Grup de recerca Neurovascular de l’IMIM, apunta que “millorar el percentatge de pacients correctament diagnosticats a la primera visita mèdica, milloraria el seu pronòstic. El diagnòstic erroni a l’hemorràgia subaracnoidal és una oportunitat perduda per a una bona evolució en aquells malalts amb situació clínica menys greu. Incrementa el temps d’admissió hospitalària des de l’inici dels símptomes, amb conseqüències, en determinades ocasions, dramàtiques per al pronòstic”.

Cal tenir en compte que en el total dels pacients analitzats, menys de la meitat, quatre de cada deu, van patir seqüeles per la malaltia. El diagnòstic erroni es va associar amb un increment del 12% de probabilitat de patir seqüeles en els pacients que van consultar per mal de cap.

El retard en la identificació de la patologia fa que els danys provocats pel trencament de l’aneurisma al cervell s’agreugin, provocant més seqüeles, que poden ser més greus o, fins i tot, la mort.

Davant aquestes dades, els autors del treball apunten que cal conscienciar la població i els metges i metgesses davant aquesta patologia. Tenir en compte els símptomes i utilitzar criteris diagnòstics per diferenciar-los dels habituals en altres malalties.

En aquest sentit, Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia i del Grup de recerca Neurovascular de l’IMIM i últim signant de l’estudi, assegura que “tot i que el mal de cap és una queixa molt comuna i, generalment, no és un símptoma d’un procés greu, hi ha tota una sèrie de signes d’alarma que han de fer pensar en la possibilitat que el mal de cap sigui causat per una hemorràgia subaracnoidal: un dolor explosiu d’inici molt agut, habitualment definit pel pacient com el ‘pitjor mal de cap sofert en la seva vida’. En aquests casos la realització d’una TC urgent és imprescindible”.