El Govern vol importar aspectes del model d'acollida alemany en el nou decret de refugi

El conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, busca treballar amb “capil·laritat” amb els ajuntaments com és el cas del land alemany, Baden-Württemberg

El govern de la Generalitat està elaborant el decret que regularà l’acollida i el procés per a l’assoliment de la plena autonomia de les persones amb dret a la protecció internacional que resideixen a Catalunya, d’acord amb les competències que té reconegudes.

Les diverses sentències –fins a 18, entre les quals una del Tribunal Suprem- assenyalen, no només que les polítiques d’acollida i integració de les persones immigrades –i per tant les refugiades- són competència de les comunitats autònomes, sinó a més, que l’Estat ha de transferir els fons necessaris per finançar-los. En canvi, correspon a l’Estat la competència sobre el control de fronteres i la determinació de la situació jurídica-administrativa dels estrangers.

El futur decret de Govern desenvoluparà el Programa Català de Refugi (PCR), que es  configura com l’instrument de programació, coordinació, execució i avaluació de les polítiques de la Generalitat en aquesta matèria.

Amb la vista posada en aquest horitzó, el govern català i el de Baden-Württemberg, Alemanya, han acordat col·laborar per a l’intercanvi d’experiències en aquest tema. Així ho ha explicat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, a la sortida d’una reunió amb el ministre d’Afers Socials i Integració de Baden—Württemberg, Manne Lucha.

El conseller es troba de visita oficial a aquest estat federal d’Alemanya, juntament amb el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós i la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, i acompanyats per la delegada del Govern a Alemanya, Marie Kapretz.

L’experiència de Baden-Württemberg

A Baden-Württemberg, un 34,5% de la població total és estrangera o té origen immigrant, és un dels länder amb més immigració.

El 2015, el Parlament va aprovar la llei de participació i integració, l’objectiu de la qual és la participació de persones amb origen immigrant o sense, en igualtat de condicions.

Entre altres qüestions, obliga l’administració a donar suport a les persones d’origen immigrant en l’aprenentatge de l’idioma; a establir estructures que fomentin la integració; a acompanyar els pares i mares en l’educació dels infants i joves d’origen immigrant; a facilitar l’accés a formació i formació continua a les persones immigrades; a reforçar la cohesió social; a lluitar contra qualsevol forma de discriminació; a lluitar contra els matrimonis forçats i contra qualsevol violència; a fomentar la formació per l’acceptació i la tolerància de la diversitat a les escoles i llars d’infants.

Pel que fa a l’asil, a Alemanya hi ha un sistema de quotes anomenat Königsteiner Schlüssel que distribueix els sol·licitants pels diferents länder. La quota de persones refugiades que pertoquen a cada un dels Länder es determina en funció dels impostos recaptats i del percentatge de població.

Aquest sistema es repeteix dins del Land per distribuir a les persones refugiades entre diferents poblacions o províncies. Per al Land Baden-Württemberg, el sistema estipula que han d’acollir al voltant del 13% del total de persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. D’acord amb aquest sistema, a finals del 2018 a Baden-Württemberg hi vivien 200.000 persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional.

La importància d’aprendre la llengua

En la trobada que han mantingut amb el ministre d’Afers Socials, així com durant la visita al centre d’arribada de refugiats “Patrick-Henry-Village” de Heidelberg, la delegació catalana ha posat l’accent en la importància de l’aprenentatge de la llengua en els processos d’inclusió de les persones immigrades.

A Catalunya, tota persona que s’hi empadrona per primera vegada, té dret al Servei de Primera Acollida, on d’entre altres recursos, s’ofereix un mòdul de formació per aprendre el català i el castellà (90h) per idioma. Això permet als usuaris del servei obtenir un nivell A.1 o A.2 del Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, ensenyament i avaluació de llengües.

Aquest any l’interès pels certificats de primera acollida ha crescut exponencialment. En els primers sis mesos del 2019 s’han tramitat 5.897 noves sol·licituds –tantes com tot l’any 2018-, i es preveu que es tancarà l’any 2019 arribant a les 20.000 sol·licituds.

Això és degut al treball conjunt amb Ajuntaments per tal d’informar les persones migrades en el moment d’empadronar-se que existeix el servei de primera acollida que inclou formació en català, mercat laboral i funcionament de la societat d’acollida.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article