Front comú perquè les elèctriques paguin el deute en pobresa energètica

Generalitat, administracions locals i entitats socials acorden una proposta de conveni que ara presentaran a les subministradores

La Generalitat, les administracions locals i les entitats socials volen que les companyies subministradores paguin la totalitat del deute acumulat en pobresa energètica i aportin el 60% de la despesa futura.

Aquest és un dels principals punts de la proposta de conveni que han assolit administracions i entitats i que ara presentaran a les companyies per tal d'arribar a la signatura final. El 40% restant del Fons d'Atenció Solidària que es crearà l'assumiran a parts iguals, meitat i meitat, la Generalitat i les administracions locals i supralocals. El conseller de Treball, Chakir el Homrani, s'ha mostrat optimista amb que les companyies acabin signant el conveni però ha assegurat que ara el que faran és ”seure i escoltar”.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller de Treball s'han reunit amb les entitats aquest dimecres al migdia abans de presentar el document acordat. Aquest arriba després de diverses trobades arran de les cartes que Endesa va enviar a l'agost reclamant el deute a famílies en situació de vulnerabilitat acreditada. La proposta s'ha treballat entre la Generalitat, les quatre diputacions, l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Taula del Tercer Sector i l'Aliança Contra la Pobresa Energètica.

La proposta de conveni estableix que siguin les companyies d'energia elèctrica i gas les que assumeixin el deute acumulat fins el moment en que se signi el document definitiu. Pel que fa al fons, el document contempla que l'aportació de les companyies sigui de “com a mínim” el 60% i “com a màxim” del 40% per part de les administracions. Falta per concretar però la part que hauran d'assumir les entitats locals i supralocals, dins del 50% que els hi pertoca, tenint en compte la realitat de cada territori.

A més, l'acord contempla que les companyies aportaran una quantitat addicional en concepte de costos associats a la gestió, informació, atenció directa i formació. En concret, proposa una aportació addicional al Fons d'Atenció Solidària equivalent al 50% dels costos associats a la gestió, informació, atenció directa i formació dels consumidors vulnerables. Aquesta despesa serà calculada anualment per la Generalitat i es concretarà amb cadascuna de les empreses segons la seva quota de mercat.

D'altra banda, es constituirà un òrgan gestor que centralitzarà la comunicació amb les empreses subministradores i que determinarà, coordinarà i congestionarà els ajuts per a les persones que tinguin acreditada la situació de vulnerabilitat a través de la Llei 24/2015, amb la cooperació dels ens locals.

També es busca una promoció activa del bo social i una adaptació d'aquest a la situació econòmica de Catalunya, indexant-lo a l'Indicador de Renda de Suficiència (IRSC), amb la conseqüent reducció i optimització de la potència de consum.

Buscar el compromís de les subministradores

La proposta de conveni estableix que les empreses no poden fer talls de subministrament a cap família en situació de vulnerabilitat econòmica o risc d'exclusió residencial tal com estableix la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Davant d'un avís d'impagament i abans de fer qualsevol tall, l'empresa s'ha d'adreçar als ens locals per sol·licitar un informe a serveis socials que acrediti o no la seva situació de vulnerabilitat o exclusió. A més, les subministradores hauran de facilitar informació a les administracions sobre les famílies que podrien veure's afectades per aquestes situacions.

En aquest sentit, les companyies no podran facilitar les dades de les persones amb un informe de serveis socials a empreses especialitzades en el recobrament del deute i hauran de retirar totes les demandes de reclamació de quantitat interposades a aquestes famílies. També caldrà que paralitzin els procediments judicials en fase d'execució i comptin amb embargaments sobre famílies protegides per la llei.

Consens amb algunes diferències

La proposta de conveni és fruit de l'acord de totes les administracions i els entitats, tot i que els representants de totes elles han mostrat certes diferències en alguns punts. Un d'aquests és sobre si el document és un punt de partida per negociar o una proposta de mínims. En aquest sentit, el conseller ha destacat que l'important era tenir una ”visió única” per part de les administracions davant de les companyies i a partir d'aquí “començar a negociar” amb les subministradores. “Estem disposats a escoltar i entre tots anirem acabant de decidir com ho quadrem”, ha declarat.

El Homrani ha assegurat que no acceptaran el pagament del deute acumulat perquè ha considerat que la situació actual és el resultat que les empreses es neguessin el 2017 a seure a negociar i signar la proposta feta llavors, així com que hi ha una llei que els impedeix reclamar el deute que a les famílies vulnerables. El conseller ha apel·lat a la “responsabilitat” de les empreses i ha assegurat que es donen “bones condicions” per aconseguir la signatura perquè elles també volen “unes regles del joc clar”.

En canvi, la tinent d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, ha assegurat que el consistori “no acceptarà cap rebaixa ni cap cessió”. “No és un punt de partida per començar a parlar, entenem que és una proposta de mínims”, ha asseverat. Per això, Pérez ha demanat a la Generalitat que la faci efectiva i a les empreses que “comencin a acceptar la seva necessària corresponsabilitat”. En el cas de Barcelona, Endesa reclamava el deute a 3.790 llars per un import global que ascendia gairebé als 3 milions d’euros.

Una altra de les diferències expressades ha estat la del percentatge a reclamar a les companyies en el Fons d'Atenció Solidària ja que des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica defensen que mentre es mantingui l'actual model haurien de ser les companyies les que assumissin el 100% de la despesa. Tot i això, la seva portaveu, Maria Campuzano, ha explicat que han acceptat que “com a mínim” siguin les subministradores les que aportin la major part a aquest fons.

Campuzano ha lamentat que la negociació s'ha allargat en el temps i que, de fet, encara no s'ha assolit la signatura del conveni amb les empreses, tot i que ha reconegut el “punt d'inflexió” del document consensuat presentat aquest dimecres. “Ara la pilota està a la teulada d'Endesa, que no pot menystenir que la ciutadania de Catalunya i totes les administracions li estem exigint la condonació del deute”, ha declarat.

Per la seva banda, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, ha destacat la importància d'arribar a un acord i ha afegit que “a partir d'ara” aniran valorant el procés de negociació d'aquest “primer pas”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article