Baixen les primeres visites als CAS per alcohol, cocaïna i cànnabis durant l’estat d'alarma, però augmenten per heroïna

La dificultat per accedir a la droga també fa que més persones decideixin recórrer a un tractament amb metadona

Els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) de Barcelona han registrat menys primeres visites des del gener i en especial a causa de l'inici de l'estat d'alarma tot i mantenir-se tots oberts. Segons explica Maribel Pasarín, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, han baixat les visites iniciades per dependència d'alcohol (de 80 al gener a 10 a l'abril), cocaïna (40 a 10) i cànnabis (20 a 3). Per contra, han augmentat les primeres visites motivades per la dependència d'opiacis com l'heroïna (30 al gener a 50 a l'abril). També s'incrementa el nombre de persones que estan en tractament amb metadona: mentre que al gener eren 1.185 a l'abril en són 1.250, 65 persones més.

“La crisi de la Covid-19 té molts efectes negatius però en té alguns de positius”, afirma Pasarín. Així, destaca que tot i que els preocupa la disminució general de persones que s'apropen per iniciar un tractament a causa de l'estat d'alarma celebra que augmentin les visites per consum d'heroïna i tractament amb metadona.

Segons ella, bona part d'aquest augment s'explica perquè el confinament també ha canviat l'accés a les substàncies. "Se'ls feia difícil i car i hi havia una opció a l'abast, que era el CAS", apunta. D'aquesta manera, la situació sanitària i social iniciada a meitats de març ha fet que es passi del consum no controlat d'una substància a un consum controlat de metadona en alguns casos.

Pasarín també destaca durant l'entrevista que a l'inici del confinament els preocupava especialment la situació de les persones sense llar amb un problema de consum de susbstàncies. Per això, posa en valor com a un fet positiu que entre els diferents recursos activats per l'Ajuntament de Barcelona durant l'estat d'alarma hi hagi un alberg per a persones amb problemes de consum.

“Això és molt pioner”, explica sobre l'alberg de la Fundació Pere Tarrés que gestiona l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), entitat amb experiència que també gestiona altres centres, com el CAS Baluard. De les 70 places, 25 s'han reservat per a dones per garantir també la mirada de gènere. Actualment hi ha 62 persones, 19 dones, 41 homes i dues no binàries.

En una línia similar a Pasarín s'expressa Oriol Esculies, director de l'ONG per a les addiccions Projecte Home Catalunya, una de les entitats que també ha mantingut els tractaments a persones addictes durant l'estat d'alarma. Esculies reconeix que un aspecte "positiu" del confinament ha estat que algunes persones no accedeixin amb la mateixa facilitat a alguna substància com la cocaïna o l'heroïna. Ara bé, també apunta que malauradament moltes d'aquestes persones que consumien cocaïna hagin passat al consum d'altres substàncies com l'alcohol o psicofàrmacs. Així, preveu que a la que es torni a la normalitat també tornaran els hàbits de consum per a aquelles persones que ja són "en l'espiral del consum compulsiu".

Teràpia i seguiment telemàtic

Barcelona compta amb 14 centres d'atenció a les drogodependències distribuïts als diferents districtes de la ciutat. Segons Pasarín, tots ells s'han mantingut oberts les darreres setmanes però han hagut de reorganitzar-se. Per exemple, algunes de les visites de seguiment un cop iniciat un pla terapèutic s'han fet via telemàtica, avaluant sempre cada cas. A més, els centres s'han mantingut oberts també per l'inici de nous tractaments.

"Han estat treballant totes les hores però la pandèmia ens ha fet canviar les formes d'organitzar-nos", diu. De fet, afegeix, tot just ara s'estava començant a organitzar un grup terapèutic també per via telemàtica, fins ara només utilitzada per fer seguiment individual. A Projecte Home, que tracta més de 300 persones en programes i serveis d'atenció, així com els seus familiars, també van optar per canviar la teràpia física per la virtual arran de l'estat d'alarma i els ha funcionat bé, tant per a casos individuals com per a tractaments grupals.

Abans del confinament van preparar personal i usuaris per fer seguiment telemàtic i telefònic i els ha "sorprès" perquè ha funcionat bé. "Les tecnologies han estat una oportunitat i han vingut per quedar-se", aventura Esculies, que ho veu com una bona via per treballar en alguns casos. Tot i això, les properes setmanes tenen previst reobrir de forma gradual l'activitat presencial per recuperar les converses cara a cara sense una pantalla pel mig però prenent mesures.

D'altra banda, durant l'estat d'alarma l'ONG ha mantingut actiu el centre residencial de Montcada i Reixac, on hi ha una trentena de persones amb un trastorn "sever" i amb una història de consum llarga. Durant el confinament han seguit l'activitat terapèutica però no han pogut entrar ni sortir. A partir de la setmana vinent, ja preparen un sistema de control amb el doble objectiu de permetre tant ingressos com sortides. Per a això, preveuen poder fer proves PCR i imposar quarentenes prèvies.

Desescalada i risc de recaigudes

El director de Projecte Home assenyala que les persones que estan en tractament es projecten "més a mig i llarg termini" i expressen la por a recaure per la situació generada arran de la pandèmia. Per això, més enllà de com pot afectar la situació d'estat d'alarma o les fases de desconfinament, Esculies parla de com es relaciona la crisi econòmica amb les addiccions. "Un dels factors on hi ha més evidència que aguanta la persona en el procés de superar una addicció és una feina digna", apunta.

Segons ell, tenir una feina permet emancipar-te, projectar la teva vida, reiniciar relacions socials, etc. Per això, veu com perdre la feina pot suposar un "risc" a l'hora de decidir tornar a consumir. A més, augura un increment de les addiccions en els propers mesos o mig any si la situació econòmica no millora. "Moltes persones, davant de greus dificultats, desafortunadament opten per un camí d'evadir-se o no afrontar el problema i opten per consumir substàncies", afirma.

Per això, avisa que cal una mirada llarga i pensar en un possible increment de persones amb drogodependències. De fet, recorda el precedent de la crisi del 2008, quan des de Projecte Home van veure com en els següents dos o tres anys van créixer en un 50% les persones ateses per l'entitat.

D'altra banda, també adverteix que el factor social pot fer més difícil per als drogodependents recuperar-se. "Una persona que està superant una addicció necessita establir relacions socials de forma bastant natural", diu. Per això, es pregunta com, per exemple, aquesta persona podrà anar a un gimnàs o un centre cívic per resocialitzar si continuen certes restriccions.

Maribel Pasarín també augura que si empitjoren determinants de la salut, com pot ser el factor de tenir feina, hi hagi un impacte en la salut pública i les drogodependències. "És molt important tenir una mirada per veure què està passant, però no només amb les drogodependències", conclou.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article