Entitats de drets humans reclamen a Justícia un pla de desconfinament a les presons

ACN

Diverses organitzacions en defensa dels drets humans han presentat aquest dimarts davant la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia, unes 'Propostes per a la desescalada en el context de Covid-19 a les presons dependents del Departament de Justícia. Des de les organitzacions que han impulsat aquest pla d'actuació sostenen que “és necessari adoptar mesures per a dur a terme el desconfinament en les presons i fer un retorn a la ‘normalitat’”. Critiquen que, “encara que fa més d'una setmana que el govern espanyol va aprovar les diferents fases en què es faria el desconfinament, encara no s'ha publicat cap informació específica sobre com es farà en els centres penitenciaris”.

Entre les mesures sol·licitades per entitats de tot l'estat com les catalanes Irídia o OSPDH, es recull el “manteniment dels tercers graus amb control telemàtic, telefònic o personal amb l'objectiu de mantenir la reducció de la població reclusa”. Referent a això, assenyalen que “fins ara aquesta mesura s'ha aplicat de manera efectiva i ha donat bons resultats, tant per a l'administració penitenciària com per a les persones privades de llibertat i les seves famílies”.

No obstant això, insisteixen que és necessària “l’ampliació d'altres mesures per a assegurar el reforç de compliment en llibertat o semillibertat”. És urgent, apunten, que de forma generalitzada, “s'adoptin mesures tendents a concedir règims oberts i de detenció domiciliària per a persones en règim de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, de majors de 65 anys, dones embarassades o mares amb fills dins de presó, o de persones amb malalties cròniques”.

De la mateixa manera, recomanen, igual que nombroses organitzacions internacionals, que es produeixin “progressions a tercers graus per a aquelles persones amb condemnes curtes o bé que ja estiguessin gaudint de permisos abans del confinament, així com a les persones que ja hagin complert les tres quartes parts de la seva condemna”.

D'altra banda, també assenyalen que és imprescindible “reactivar les activitats per a iniciar el procés de normalització de la vida a la presó”. Tant les activitats de tractament com les formatives o de derivació a recursos externs “han de començar a recuperar-se en les presons per ser aquestes activitats les que compleixen amb el mandat constitucional de la pena privativa de llibertat: la reinserció i resocialització de les persones preses”.

En aquest punt, incideixen en que és especialment important “recuperar el ritme legal de celebració de juntes de tractament i, amb això, l’adopció d'acords referents a classificació de les persones preses, concessió de permisos i sortides programades”. Així mateix, és fonamental “el restabliment dels permisos i sortides programades donada la importància que tenen dins del tractament en general i per a la concessió de més beneficis penitenciaris".

Respecte a les mesures destinades a la comunicació, les organitzacions que impulsen aquesta proposta sol·liciten el manteniment de les videotrucades amb els familiars i persones pròximes dels presos així com el manteniment de les trucades i de les trucades extraordinàries acordades durant el confinament”. D'igual manera, apunten que “és imprescindible que s'elabori i executi un pla per al restabliment progressiu de les visites de familiars a la presó”.

Per poder-ho realitzar de manera adequada a la situació sanitària actual, sol·liciten que s'ampliïn més enllà del cap de setmana els dies de visita de familiars per a evitar que hi hagi massa persones esperant a les entrades dels centres penitenciaris i que s'autoritzi a familiars i persones properes el desplaçament per a realitzar visites als centres penitenciaris i que, en tot cas, hi hagi coordinació amb els cossos policials per a evitar que siguin sancionades.

Finalment, les organitzacions insten Justícia a realitzar un estudi de mesures per a compensar el temps en què les persones preses no han pogut participar en activitats i programes de tractament, assegurant així que la finalitat de la pena privativa de llibertat té un sentit positiu. De la mateixa manera, han sol·licitat que es porti a terme un estudi de seroprevalença que estimi el percentatge de persones privades de llibertat que ha desenvolupat anticossos enfront de la Covid-19.