Barcelona destina 1,5 milions d'euros a un pla de xoc per fer front als efectes de la Covid-19 en la salut mental

L'Ajuntament alerta que la crisi del coronavirus derivarà en una crisi emocional i que cal un pacte de país i d'estat

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 1,5 milions d’euros a un pla de xoc per fer front als efectes de la Covid-19 en la salut mental. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha demanat ser conscients que més enllà de la crisi social i econòmica provocada pel coronavirus hi haurà una crisis emocional a la que cal donar resposta i ha afegit que caldria “un pacte de país i d'estat” per abordar-ho.

El pla de xoc de Barcelona atendrà especialment quatre col·lectius: infants i adolescents, cuidadors amb extrema sobrecàrrega, persones grans i persones que ja tenien problemes de salut mental. La quantitat se suma als 640.000 euros que ja estaven pressupostats per accions concretes amb entitats en el marc de l'atenció mental fins a finals d'any

Tarafa ha explicat que “s'ha de visibiltizar” que existeix una crisi de salut mental que serà “devastadora i sense precedents”. Ha afegit que cal anticipar-se a les situacions i dotar d'instruments tots els agents per detectar i acompanyar els que la pateixen o la patiran i ha defensat així l'increment d'un 234% del pressupost. Aquesta dotació addicional es treballarà ara amb l'oposició, ha explicat la regidora.

La regidora ha explicat que un 48,9% de les persones que han respost enquestes o a les que se'ls ha fet un acompanyament en el marc de l'atenció que es va posar en marxa en col·laboració amb el Col·legi de Psicologia a l'inici de la crisi ha assegurat que el confinament ha estat dur o molt dur. A més, un 86% han admès preocupació per la situació generada per la pandèmia.

Els dispositius de suport i escolta posats en marxa han rebut més de 10.000 trucades, el 72% de les quals fetes per dones. Prop del 60% eren majors de 40 anys. D'altra banda, s'han fet 736 atencions a adolescents i joves.

Sobre la tipologia de consultes, Tarafa ha explicat que en un primer moment s'expressava el risc al contagi però també hi havia moltes consultes per sobrecàrrega de persones que tenen cura d'altres i sobre l'impacte de la mort i la impossibilitat de fer un dol normal. Ha afegit que s'han produït també moltes atencions telefòniques sobre la soledat i l'aïllament. Pel que fa als joves i adolescents, hi ha hagut un increment de la conflictivitat familiar, canvis en les rutines que han derivat en problemes de son i un abús de les pantalles.

Diferències socioeconòmiques

Com en la resta d'aspectes, Tarafa ha apuntat que els problemes de salut mental i emocionals no han afectat per igual a tota la població sinó que hi ha una relació directa amb les situacions socioeconòmiques i familiars de cada persona. A més, aquells que ja tenien problemes de salut mental o altres patologies també s'han vist més afectats.

De la seva banda, el director d'Atenció Comunitària i Programes Especials del Parc Salut Mar, Luís Miguel Martín, ha destacat que la crisi ha afectat especialment les zones més vulnerables. “El confinament no és patològic però en diferents condicions hi ha més risc de patologitzar”, ha manifestat. Així, ha afirmat que en moltes ocasions les descompensacions produïes no han estat tant per l'individu sinó per com ha afectat el coronavirus a la seva estructura i el seu entorn i ha indicat que normalment el patró social es reprodueix en salut mental.

El president del Fòrum de Salut Mental, Enric Arqués, ha insistit que la crisi afectarà a molta gent: “A qui no tenia problemes emocionals i ara els tindrà, gent que ja en tenia i que estava en procés de recuperació i inclusió i als més vulnerables”. Per això, ha destacat la importància de fer un treball col·laboratiu en tots nivells per donar l'atenció necessària a aquestes situacions.

Eines en línia

Una de les mesures que inclou el pla és la posada en marxa d'un centre d'aprenentatge en línia que pretén dotar d'eines i recursos les persones que necessitin fer front a una situació de malestar emocional. Aquest centre inclourà tant recomanacions de professionals per als diferents col·lectius i situacions, com grups de suport i conversa dirigits per un professional.

També es posarà en marxa un telèfon gestionat pel Col·legi de Psicòlegs adreçat a infants, famílies i professionals que hi tenen contacte per acompanyar-los en les inquietuds i dubtes que puguin sorgir durant el desconfinament.

Tarafa ha explicat també que hi haurà un suport concret a entitats que treballen la inserció sociolaboral de persones amb malalties mentals, per tal de garantir que puguin “continuar el seu projecte de vida”. Aquest suport a entitats també busca donar les eines suficients perquè les persones que tinguin contacte directe amb els diferents col·lectius puguin detectar possibles problemes i derivar-los on sigui necessari.

La regidora ha destacat que totes les mesures es faran en treball conjunt amb les entitats, que són les que treballen des de la primera línia. En aquest sentit, Arqués ha afegit que calen intervencions integrals i articulades i Martín ha apuntat que els dispositius i agents comunitaris han jugat un paper important en detectar situacions que requerien atenció i a les que no s'hagués arribat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article