Entitats de drets humans reclamen abordar la crisi postcovid des de la “justícia global”

ACN

Entitats de pau i drets humans reclamen que la resposta a la crisi postcovid sigui diferent a la del 2008 i exigeixen que aquest cop s'abordi “des de la justícia global”. “Si la resposta no és global, no serveix de res” és un dels missatges de la campanya ‘100% justícia global’, llançada aquest dilluns per Lafede.cat, que agrupa 120 entitats.

“La crisi ens ha de servir per reaccionar, per deixar enrere un sistema econòmic depredador i construir-ne un de nou”, apunten. Entre les propostes que fan per construir una resposta des d'una altra mirada hi ha establir un sistema econòmic “just i sostenible”, blindar els drets humans bàsics, aplicar un sistema fiscal progressiu o invertir en serveis públics i revertir les privatitzacions.

Avisen que la manera de sortir de la crisi determinarà el futur immediat i el de les properes generacions i per això insisteixen a construir un sistema en què la prioritat sigui la població “més precaritzada, vulnerabilitzada i invisiblilitzada”​ i l'objectiu educatiu i cultural més compartit sigui construir societats antiracistes, feministes i ecologistes”.

Amb aquesta premissa, proposen una quinzena de mesures com ara regularitzar a totes les persones residents al territori i disposar d'un sistema d'acollida digna, canviant el model de "fortificació de fronteres" per un basat en el dret a la lliure circulació.

Reducció de les desigualtats

Les organitzacions advoquen per implementar “de manera ràpida i efectiva” la renta mínima garantida per donar resposta a les desigualtats i cancel·lar el deute dels països més empobrits amb els més rics - 40.000 milions de dòlars el 2020.

Segons Lafede, l'ofec que pateixen els països pobres s'ha vist accentuat per la Covid-19 i cal que els recursos es destinin ara a la gestió de la pandèmia o la reducció de les desigualtats. També proposen enfortir i reinventar la cooperació internacional per arribar “urgentment” al 0,7% del PIB el 2030.

A més, asseguren que cal educar a infants i joves per a desenvolupar una mirada crítica cap al model socioeconòmic i cultural hegemònic. Per això, afirmen que s’han de fomentar metodologies que fomentin les relacions de cooperació, la revisió dels sistemes “de privilegi/opressió” i la presa de consciència com a persones i col·lectius.

Model de vida sostenible

D'altra banda, demanen activar un procés de transició energètica “justa i democràtica” i aplicar mesures per garantir la sostenibilitat del planeta com ara canvis en la mobilitat. En una línia similar, reivindiquen la necessitat d'un model alimentari basat en la sobirania alimentària que promogui la reducció de la petjada ecològica, i preservi la diversitat local. “Sabem que hi ha alternatives perquè fa temps que les estem construint. Només cal sumar-hi més gent”, conclouen les entitats.

Rebuig al bel·licisme

La campanya també rebutja el llenguatge bèl·lic i la presència militar i critica que aquestes “no solucionen crisis humanitàries”, que només se superen “gràcies a la solidaritat i la intercooperació”.

“Sabem que un enfocament militarista només provoca més violència, és per això que cal enfocar la seguretat des de una mirada de seguretat humana i no de seguretat armada, així com apostar per una cultura de pau que prioritzi el diàleg i la transformació de conflictes”, recull la proposta que reclama disminuir la despesa militar.