Els CIE registren el 2019 la xifra d’interns més baixa en els darrers deu anys: 6.473 persones

El Servei Jesuïta a Migrants denuncia la “manca de transparència” del govern espanyol i li reclama dades

Els CIE de l'Estat han registrat el 2019 la xifra d'interns més baixa en els darrers deu anys: 6.473 persones, 1.382 menys que l'any anterior. Així ho indica l'informe 'Deu anys mirant a l'altra banda', del Servei Jesuïta a Migrants (SJM), que confirma una tendència decreixent d'internaments. Maria Carmen de la Fuente, directora de Migra Studium, atribueix la tendència a motius diversos com el tancament del CIE de Las Palmas de Gran Canària fins a finals de novembre o la limitació de places en altres centres. Enguany les dades de l'informe són principalment les remeses pel govern espanyol al diputat Jon Iñarritu, ja que el SJM encara no ha rebut la informació sol·licitada a l'executiu, a qui acusen de "manca de transparència".

Concretament, denuncien que mentre que en anys anteriors el govern sempre els ha fet arribar la informació demanada a través del Portal de Transparència, aquest cop encara esperen la resposta oficial. El SJM va demanar la informació el 10 de gener del 2020 i dos mesos més tard, el 10 de març -passat el termini màxim de resposta-, un operari telefònic va excusar-ho en la suspensió dels terminis administratius prevista pel decret d'estat d'alarma per justificar-ho. Per això, des del SJM veuen "deplorable" que s'utilitzi l'estat d'alarma "per incomplir la llei" de transparència.

També en relació al període de vigència de l'estat d'alarma, la directora de Migra Studium ha aprofitat per apuntar que una part d'aquesta etapa ha transcorregut amb els CIE buits, fet que segons ella demostra que es pot instar a no internar quan no és possible. "Ningú ha trobat a faltar l'internament", ha dit demanant facilitar processos de regularització i tancar definitivament els centres.

Repatriacions i sol·licituds de protecció

Segons l'informe, basat principalment en dades facilitades a Jon Iñarritu (EH-Bildu), el 2019 van ser repatriades forçosament des dels CIE 3.871 persones (gairebé el 60% del total d'interns), 2.513 van ser posades en llibertat i 89 van sortir per altres circumstàncies com trasllat o mort. Són repatriacions similars a l'any anterior, fet que segons De la Fuente confirmen la "disfunció" de la institució.

Des del SJM recorden que "amb la llei a la mà, l'internament hauria de ser residual" i una mesura aplicable només com a últim recurs. "És una realitat cruel, injusta, que té lloc a les nostres ciutats mentre mirem cap a una altra banda", ha lamentat la directora de Migra Studium durant la presentació de l'informe.

D'altra banda, també es desprèn del document que el mateix any van sol·licitar protecció internacional als CIE 2.164 persones (un 33% dels interns). Al voltant d'un 10% de les sol·licituds s'haurien admès a tràmit.

Segons aporta ACNUR, els perfils d'admissió més recurrents són els de persones LGTBI procedents de Marroc i Argelia, així com persones provinents de països per als quals ACNUR ha cridat a no executar retorns forçosos. Recentment, a finals de juny, el Tribunal de Justícia de la UE va avisar Espanya que no podia tancar sol·licitants d'asil als CIE per falta d'espai en centres d'acollida.

Extutelats al CIE de la Zona Franca

En la presentació de l'informe s'ha explicat també les visites fetes per Migra Studium al CIE de la Zona Franca. L'advocat José Javier Ordoñez ha destacat que dels 170 interns visitats a Barcelona el 2019, un 50% eren menors de 25 anys.

De fet, ha apuntat que molts d'ells -calcula que un 10%- són joves extutelats de l'administració pública que han passat per la DGAIA i que en complir la majoria d'edat han quedat en situació de carrer, quan han estat detinguts i privats de llibertat al CIE per ser expulsats al seu país d'origen.

"Són menors que havien arribat (a l'Estat) i havien estat reconeguts com a menors i tutelats. Després, amb 20, 22 anys els trobem al CIE a punt de ser expulsats", ha relatat Ordoñez, que ho ha titllat "d'escàndol". De les visites a 170 interns al CIE de la Zona Franca, 38 al·legaven minoria d'edat i consta que com a mínim 6 van ser reconeguts com a menors i posats en llibertat. "La llei prohibeix que els menors siguin internats al CIE", ha recordat Ordoñez.

El lletrat ha conclòs la seva intervenció assegurant que davant de l'existència dels CIE hi ha dues actituds possibles. La primera, ha dit, és el respecte i la preocupació per ser llocs on es poden reproduir "conductes de vulneració de drets". "La segona és mirar cap a una altra banda", ha afegit, denunciant que "malauradament" hi ha operadors jurídics, com advocats, ministeri fiscal o jutjats d'instrucció, que tot i ser els garants del respecte dels drets també "han mirat cap a una altra banda".

Les diverses entitats i voluntaris que han participat en la presentació de l'informe han denunciat les condicions de vida darrere els murs dels CIE basant-se en visites que han pogut fer a interns. En concret s'han referit a una assistència sanitària "deficient" i problemes d'alimentació i higiene així com actuacions "repressives" i tractaments "humiliants" per part de policies.

També han assegurat que en molts casos de deportacions s'incompleix el preavís i es desperta la persona de matinada per retornar-la al seu país sense permetre que es comuniqui amb familiars, advocats o altres interns. Per tot plegat, el SJM conclou en l'informe que no és temps de pensar en polítiques migratòries "repressives" i en l'internament com una "demostració de força" i exigeixen el tancament dels CIE.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article