Identifiquen un nou mecanisme regulador de l’estrès metabòlic que pot ser rellevant per al tractament de la leucèmia

Investigadors de l’Institut Josep Carreras han trobat nova activitat enzimàtica que regula la resposta cel·lular

Investigadors de l'Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras han identificat un nou mecanisme regulador de la resposta a l'estrès metabòlic que obre la porta a noves dianes terapèutiques en el tractament de la leucèmia i altres hemopaties malignes. El grup de recerca Biologia de la Cromatina de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat per Alex Vaquero, acaba de publicar un estudi multidisciplinar a la revista ‘Science Advances’ en què ha identificat i caracteritzat una nova activitat enzimàtica en la sirtuïna SIRT7 que proporciona noves evidències per entendre la seva capacitat reguladora de la resposta cel·lular a diferents tipus d'estrès que són nocius per a la integritat cel·lular.

La regulació d'aquesta resposta és d'especial rellevància ja que aquests tipus d'estrès poden produir alteracions en l'ADN i desequilibris en el flux d'energia de la cèl·lula que estan directament implicats en l'aparició de patologies com el càncer, les malalties neurodegeneratives o algunes patologies endocrines.

El mecanisme regulador identificat pot suposar un important avanç cap a noves dianes terapèutiques en el tractament del càncer, i en particular els càncers hematològics, ja que estudis previs han demostrat que tant la inestabilitat del genoma com l'estrès metabòlic contribueixen de manera significativa al desenvolupament de leucèmies i limfomes.

El grup de Vaquero té com a objectiu definir els mecanismes implicats en la resposta cel·lular a diferents tipus d'estrès. En particular, centren els seus estudis en l'impacte d'una família d'enzims, les sirtuïnes (responsables de la resposta cel·lular a l'estrès), en el manteniment de l'estabilitat del genoma i el seu impacte en l'envelliment i en diferents tipus de càncers, amb especial atenció a les hemopaties malignes.

En aquest estudi, amb Nicolás Simonet com autor principal, han col·laborat també els grups de recerca dirigits per Manel Esteller i Marcus Buschbeck (ambdós de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras) i la Unitat de Proteòmica d'aquest Institut, liderada per Carolina de la Torre, així com grups de la Universitat Pompeu Fabra, del Centre de Regulació Genòmica, de la Universitat de Rutgers (EUA) i de l'Institut Max Plank (Alemanya).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article