L’11,7% de les llars catalanes viuen amb inestabilitat laboral greu

Cristina Allué  @crisallue 

Amb motiu del Dia Mundial del Treball Decent, la Plataforma Església pel Treball Decent s’ha concentrat aquest dimecres a Barcelona per alertar sobre com la pandèmia ha empitjorat una precarietat laboral que ja era evident. La plataforma ha aprofitat per repassar les dades del darrer informe de FOESSA, sobre vulneració de drets del treball durant aquest any pandèmic, en el qual constaten que l’11,7% de les llars catalanes viuen amb “inestabilitat laboral greu”.

Durant l’acció de protesta, que ha aplegat una trentena de persones a la plaça de Sant Felip Neri, i per mitjà d’un camí traçat a terra, cinc persones han anat trobant obstacles per arribar fins a la feina desitjada: la conciliació laboral, la manca d’experiència, el desconeixement de la llengua o la bretxa digital, entre d’altres. L’acció ha volgut demostrar que la Covid-19 ha empitjorat les expectatives laborals dels col·lectius més vulnerables, com les famílies monoparentals, les persones joves i migrades o les més grans de 50 anys.

“El darrer informe FOESSA ja ens advertia que a Catalunya hi havia 1,5 milions de persones en situació d’exclusió social. Es va sortir de la darrera crisi econòmica per la porta del darrere, i la Covid-19 només ha agreujat un mercat laboral que ja era precari”, ha indicat Dessirée Garcia, responsable de formació i inserció laboral de Càritas Diocesana de Barcelona.

De fet, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2020, el nombre d’aturats a Catalunya s’ha situat en 472.900, 41.600 més que el mateix trimestre de l’any anterior (9,6%). “L’impacte d’aquesta crisi és i serà més intensa en els treballadors precaris. La destrucció d’ocupació s’ha concentrat en els assalariats amb contracte temporal, que han caigut un 19% interanual, i actualment hi ha 112.700 llars a Catalunya sense ingressos, un 3,7% més que el mateix trimestre de l’any anterior”, han indicat a la Plataforma.

Què suposa la “inestabilitat laboral greu”

Durant l’acte d’aquest dimecres, la Plataforma pel Treball Decent ha recordat les dades de l’informe Vulneració de drets: treball decent (2020), que justament ha presentat FOESSA aquesta setmana. A l’informe es constata que 906.500 persones viuen en llars on la persona que sosté la família es troba en “inestabilitat laboral greu”, és a dir, que ha estat aturada durant tres mesos o més, ha tingut sis o més contractes, ha estat contractada per tres o més empreses o ha treballat sense contracte ni prestacions a la Seguretat Social. Això suposa que l’11,7% de les llars catalanes viu amb greus dificultats econòmiques.

Segons l’informe, la meitat de les famílies en aquesta situació afirma que no disposen de diners per afrontar despeses imprevistes, i gairebé un 24% afirmen haver patit amenaces de talls de subministraments en l'habitatge. Per això, en la taula rodona que ha organitzat la Plataforma Església pel Treball Decent, que nodria de dades l’acció de carrer, s’ha fet una diagnosi de la vulnerabilitat en què es troben els treballadors.

Una Renda Garantida que conflueixi amb l’Ingrés Mínim Vital

“La taxa d’atur pujaria del 12,8% fins al 22% si tinguéssim en compte també les persones que ja no busquen feina perquè pensen que no la trobaran, les persones afectades per un ERO i les persones amb parcialitat involuntària”, ha indicat Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona.

El catedràtic Anton Costas, que ha moderat l’acte, ha confirmat que la “taxa d’atur sistemàticament elevada” i la precarietat impliquen una “infrautilització del treball que no ens podem permetre com a societat”, perquè és un “gran malbaratament”. L’acte ha servit perquè tots els ponents reclamin a l’Estat que derogui, com més aviat millor, la reforma laboral i s’imposi un model fiscal “progressista”.

“La Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital han de confluir, les persones no poden esperar mesos a saber si la seva resolució per percebre les ajudes ha estat aprovada o no”, ha apuntat Toni Mora, en representació de CCOO, UGT i USOC. Per la seva banda, Ángeles Tejada presidenta de la comissió de Relacions Laborals de Foment del Treball ha indicat que el teletreball “no ha estat idoni en les condicions que s’ha hagut d’implementar, però que ha posat de manifest les mancances del mercat de treball”.

Finalment, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha advertit que “un mercat de treball que expulsa als joves, als majors de 50 anys, a les persones migrades i a les dones no compleix amb el contracte social”. “El treball és sinònim de vida digna, i la situació actual no ens situa en aquest supòsit”, ha conclòs.