Dincat denuncia esperes de fins a deu anys per un habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual

Redacció

La federació Dincat, que aplega les entitats del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama a l’administració pública una “resposta urgent” a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés a l’habitatge. Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins deu anys. 

La federació alerta que el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, “causa una gran incertesa” a les famílies del col·lectiu. En aquest sentit, l’organització assegura que el sistema actual està “molt lluny” de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. 

“Les famílies estem angoixades. T’apuntes a una llista i no saps quant temps hauràs d’esperar. D’una banda, cal garantir el ple dret d’aquestes persones a poder viure on volen i amb condicions ajustades a les seves necessitats i, d’una altra banda, s’ha de tenir en compte que molts tutors legals són persones grans, que ja no es poden fer càrrec del familiar amb discapacitat i es troben en una situació límit, que exigeix urgent solució”, explica Jordi Durà, representant del Consell de Famílies de Dincat.

Davant aquesta situació, Dincat exigeix a l’administració pública que modifiqui la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats. D’altra banda, el col·lectiu reclama que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè les famílies comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.

Mancances que “van molt més enllà”

Les mancances en les polítiques d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual “van molt més enllà”, avisen a l’entitat. Un exemple és el fet que no es contempli en els habitatges de protecció oficial un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, com sí que es fa amb les persones amb mobilitat reduïda. De la mateixa manera, el col·lectiu manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan “pràcticament impossible”.

Per poder fer front a aquesta situació i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual, Dincat reclama a l’administració publica la “creació urgent d’una taula de treball” amb la participació d’entitats i famílies del sector.