Un estudi identifica biomarcadors que poden ajudar a detectar dones amb més risc de tenir càncer de mama

Els resultats de la investigació de Vall d'Hebron permetran fer un seguiment més exhaustiu a les persones més propenses

Un estudi ha identificat un grup de cinc biomarcadors que en dones sanes pot ajudar a detectar un risc més elevat de patir càncer de mama. Així ho apunta la investigació del Vall d'Hebron Institut de Recerca, que apunta que aquesta troballa permetrà fer un seguiment més exhaustiu d'aquestes persones més propenses. 

D'aquesta manera, en el cas que aparegués un tumor en el futur, es podria detectar precoçment millorant així el pronòstic de la malaltia i la seva supervivència. A l'estudi s'ha testat aquests marcadors en un grup de 20 pacients amb càncer de mama i 60 dones sanes i s'ha comprovat que aquesta signatura molecular té una exactitud del 86%, una sensibilitat del 100% i una especificitat del 81%.

L'objectiu de l'estudi liderat pel VHIR era detectar el càncer a nivell molecular en sang abans de que apareguin els seus símptomes o abans de que es pugui detectar mitjançant les proves convencionals. Els investigadors han trobat un conjunt de cinc biomarcadors en sang, coneguts com a microRNAs, que permeten conèixer el risc personalitzat de desenvolupar càncer de mama. són un tipus de petites molècules que s’encarreguen d’inactivar alguns gens i impedir que s’expressin algunes proteïnes a les cèl·lules. En estudis previs ja s'ha demostrat la seva relació amb el desenvolupament de determinats tipus de càncer, però fins ara no existia un model de predicció de risc precís del càncer de mama.

La doctora Matilde Lleonart, cap del grup de Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer del VHIR i investigadora del CIBERONC remarca que trobar aquestes alteracions moleculars significa que hi ha algun canvi en alguna cèl·lula però això no sempre té implicacions clíniques. “És possible que mai es desenvolupin signes ni símptomes de la malaltia, que és el que té un impacte en la vida; aquesta troballa, per tant, permet detectar un risc elevat de patir càncer de mama en el futur, però no suposa un diagnòstic de la malaltia”, apunta.

Per a l'estudi, els investigadors van obtenir teixit tumoral i normal, així com sèrum, de 96 pacients amb càncer de mama, i es va comparar amb el sèrum de 92 pacients sanes. En totes elles es van analitzar fins a 30 microRNAs que en estudis previs s'havia observat que eren capaços de diferenciar teixit normal i teixit tumoral.

D'entre tots els microRNAs se'n van escollir cinc que permetien saber si una mostra de sèrum determinada era d'una pacient de control o d'una amb càncer. Es microRNAs escollits van ser els miR-125b, miR-29c, miR-16, miR-1260 i miR-451. En funció de si els nivells de cadascun d'aquests microRNAs són més o menys elevats, hi ha més o menys risc de que la pacient desenvolupi càncer de mama. En aquelles on hi hagi més risc, se'ls hauria de fer un seguiment més exhaustiu a través d'ecografies, que són menys agressives i impliquen menys risc a nivell de radiació que altres tècniques com les mamografies.

Aquesta eina va ser posteriorment validada pels mateixos investigadors amb mostres d’un altre grup de 20 pacients de càncer de mama i 60 dones voluntàries sanes i van comprovar que aquesta signatura molecular té una exactitud del 86%, una sensibilitat del 100% i una especificitat del 81%. “El més important és que és una metodologia que no té falsos negatius, és a dir, totes les dones amb càncer obtenen el patró de microRNAs que esperem per a pacients amb càncer”, destaca Lleonart. Entre les voluntàries sanes, 11 van obtenir aquest patró (un 18,3%) que correspondria a un major risc de desenvolupar càncer en el futur.

El treball ha comptat amb la participació del VHIR, el Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), el CAP Vallcarca-Sant Gervasi, l'Institut Oncològic IOB, la Clínica Universitària de Navarra (Madrid) i el CIBER de Càncer (CIBERONC). Els resultats s’han publicat a la revista 'Frontiers in Oncology'.

CD44, una proteïna relacionada amb el càncer de mama

Entre els microRNAs escollits hi ha el miR-16, que s'encarrega de silenciar diversos gens i, per tant, impedir que es formin les proteïnes corresponents. En aquest cas, controla la proteïna CD44. Així, quan els nivells de miR-16 són elevats, CD44 està molt poc expressada i, de la mateixa manera, si els nivells de miR-16 són baixos, els de CD44 es troben molt elevats.

Estudis previs havien descrit nivells elevats de CD44 en sèrum en un tipus de càncer de mama molt agressiu, el triple negatiu. Segons Vall d'Hebron, aquests resultats donen força a la idea que CD44 podria ser un marcador d'altres subtipus moleculars de càncer de mama. “És interessant que haguem trobat aquest marcador també en els tumors luminals A i B que, encara que són menys agressius, poden produir recidives a llarg termini i reaparèixer en forma de metàstasis agressives després d’uns anys”, subratlla la doctora Lleonart.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article