La Fundació Vicki Bernadet va rebre 122 peticions d’ajuda per abusos sexuals infantils durant el primer confinament

ACN

La Fundació Vicki Bernadet contra l'abús sexual infantil va rebre durant el primer estat d'alarma 122 noves demandes d'ajuda, de les quals van sorgir 40 noves acollides de primera visita, 30 nous casos de teràpia i 11 assessories jurídiques. La necessitat de seguir responent en línia ha accelerat la digitalització de l'entitat, que ha obert una finestra per exercir la seva tasca no només a Barcelona i Saragossa, on disposa de seus físiques, sinó també en qualsevol altre lloc d'Espanya, Amèrica del Sud i la resta de món.

Les teràpies en línia ja s'han generalitzat, i encara que no sempre funcionen perquè hi ha qui prefereix la presencialitat, la fundació ha constatat que la pantalla pot contribuir a augmentar el nombre de demandes i la sol·licitud d'ajuda. Per això, els empleats de la Fundació Vicki Bernadet s'han format i ho segueixen fent per seguir donant serveis. Uns serveis entre els quals destaca la formació, que durant el confinament ha arribat a 613 beneficiaris de l'àmbit escolar, familiar i de temps lliure. “Tant de bo això sigui una oportunitat perquè la visió comunitària que ha aflorat amb la pandèmia, en què els veïns han aplaudit junts en els seus balcons i han tocat instruments per animar a la comunitat, es traslladi a causes com l’abús sexual infantil, fins ara relegat socialment i silenciat”, ha dit Bernadet.

Entre el 80% i el 85% dels abusos sexuals infantils es produeixen en l'entorn de confiança (familiars, educadors, monitors i, en definitiva, adults que exerceixen un status de poder i proximitat davant a l'infant). D'aquest percentatge, entre el 65% i el 70% són casos dins de la família. Una família que s'ha vist (i encara en certs períodes de temps es veu) obligada a conviure aïllada en el seu habitatge, sense més contacte social, les 24 hores del dia. “Durant els períodes de confinament imposats per intentar frenar la propagació del coronavirus, els nens i nenes poden patir més abusos, més periòdics i recurrents i amb risc que en alguns casos siguin més greus”, afirma Bernadet.

“No obstant això, trigarem temps a tenir una radiografia exacta d'aquests casos, entre altres coses perquè les denúncies de violència sexual en la infància sovint les posa la víctima quan ja és adulta”, afegeix. A Europa, els EUA i el Canadà, un 20% dels infants han estat abusats sexualment. "Si fossin les víctimes d'alguna malaltia, estaríem parlant d'una pandèmia”, diu Bernadet.

Tal com denuncia una publicació de l'Association for Child and Adolescent Psychiatry, els tancaments obligatoris impostos per frenar la pandèmia han aïllat els infants a casa seva, però també els han aïllat dels recursos que podrien ajudar-los en cas de patir una agressió sexual o del seguiment necessari que passa per impedir que els episodis s'agreugin o es repeteixin. En general, les mesures restrictives imposades en molts països no han anat acompanyades de noves maneres d'accedir a les ajudes necessàries.

Segons la fundació, el problema no és només la manca de recursos econòmics, que a Espanya està per sota dels nivells de la resta d'Europa, sinó també l'accessibilitat. “Cap institució pública s'ha preocupat de fer intervencions en els casos ja existents per veure si durant el confinament aquests infants estaven patint abusos; ningú no ha pensat que un infant no té accés a fer una trucada de telèfon o a connectar-se a l'ordinador per demanar ajuda, ni s'han plantejat noves formes d'ajuda”.