Com millorar les apps de les malalties tropicals desateses?

Redacció

Les malalties tropicals desateses afecten més de mil milions de persones, i causen centenars de milers de morts cada any. Tot i això, es continuen trobant entre les patologies més desconegudes per la població. Per aquest motiu, un equip liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza tretze aplicacions dedicades al tractament i el control de les malalties tropicals desateses, en posen de manifest els punts febles i n'avaluen les possibles millores.
 

Les recomanacions de l'equip d’experts, recollides a manera de guia, posen una primera base per al desenvolupament més eficient i més ben integrat en la societat d'aplicacions destinades al control i el tractament de les NTD. Concretament, es resumeixen en vuit.

Ningú no se n'ha de quedar fora. Els pacients de totes les regions han de ser seleccionats per beneficiar-se de les intervencions proposades. Això requereix la traducció de les eines a diversos idiomes. Com a mínim, en portuguès i espanyol a Amèrica; i en anglès, francès i portuguès a Àfrica.

Els usuaris han de tenir el poder. Els usuaris finals de les intervencions (professionals sanitaris i pacients) han de rebre prou formació per millorar la seva alfabetització digital i fer un ús adequat de les eines proporcionades.

S'ha d'analitzar la complexitat adequadament. L'adopció de tecnologia relacionada amb la salut digital és un procés complicat que s'ha de considerar a fons abans que s’implementi i durant el procés.

La utilitat i la senzillesa hi han de ser i, a més, s'han de percebre. Els professionals sanitaris, pacients i ciutadans sans han de poder comprendre la utilitat i la facilitat d'ús de la tecnologia proposada, perquè aquesta es converteixi en una facilitadora, i no en una barrera.

Els requisits tecnològics s'han de considerar des del principi. La disponibilitat de dispositius mòbils adequats, els problemes potencials amb l'electricitat o les xarxes d'internet, i altres qüestions tècniques s'han d'analitzar com a part d'una estratègia integral amb un objectiu específic.

S'ha d'establir una plataforma de salut mòbil (mHealth) a llarg termini. L'èxit d'una intervenció de salut mòbil depèn de l'existència d'una plataforma que faciliti no solament l'adopció de l'eina, sinó també que en garanteixi un ús eficaç i sostingut.

Es requereixen processos dividits en dos nivells per millorar. En les primeres etapes d'implementació de salut mòbil, cal dividir els processos en dos nivells per refinar, primer, i optimitzar, després, el procés d'una manera iterativa.

L'eina ha de respondre a les necessitats. Les intervencions estan integrades en un servei de salut específic; per tant, s'han de considerar eines addicionals segons les necessitats.

Entre els reptes principals als quals s'enfronten aquest tipus d'aplicacions, comenta Carme Carrion, una de les expertes, hi ha la bretxa digital, però no entesa com un problema de coneixement: “Les prestacions tecnològiques són limitades. No pots dissenyar intervencions que només siguin per a unes quantes persones, perquè augmentes més la bretxa de salut i la iniquitat, que ja és molt gran”, comenta l'experta. “Has de buscar solucions simples, barates, que no deixin ningú enrere, que puguin arribar a tothom, i no solament a les elits socioeconòmiques d'aquestes comunitats. I aquest és el repte”.

La salut digital, una oportunitat

“Hi ha una sèrie de problemes als països on aquestes malalties són endèmiques”, comença aclarint aquesta experta en solucions digitals per a la salut. “Per exemple, l'accés a determinats mòbils per part de la població, l'amplada de banda, la connexió constant a la xarxa, les bateries, etc. El nombre d'aplicacions existents relacionades amb les malalties tropicals de la pell és petit, fins i tot les aplicacions de Google Play o d'Apple Store, comparat amb altres de salut més general, són ben poques. I les que hi ha gairebé no tenen articles científics que les sustentin”, aclareix.

“L'OMS —amb qui la UOC col·labora estretament en la visibilització de les NTD— ja fa més de deu anys que impulsa la salut mòbil en aquests països, precisament perquè, malgrat les dificultats, és molt més fàcil comunicar-se amb un telèfon mòbil i fer videotrucades que el desplaçament de les persones en determinades zones”. Però “per poder fer-ho bé, és indispensable disposar d'informació que avaluï la qualitat de les aplicacions”, afegeix la investigadora, per tal de millorar-ne la integració i els serveis que ajudin a combatre aquest tipus de malalties.