El Govern aprova el nou decret d’admissió, amb el qual es pretén lluitar contra la segregació escolar

La norma, que genera divergència d’opinions entre les entitats, preveu fer un repartiment equilibrat de l’alumnat econòmicament vulnerable

El Govern en funcions ha aprovat aquest dimarts el nou decret d’admissió, amb el qual es pretén acabar amb la segregació escolar a Catalunya. Per això, s’invertiran 162 milions d’euros en els propers cinc cursos per lluitar contra la segregació i facilitar un repartiment “equilibrat” de l’alumnat econòmicament vulnerable, tal com consta en la memòria econòmica del decret elaborat pel Departament d’Educació. Es tracta de la principal mesura del Pacte Contra la Segregació Escolar a Catalunya del 2019, impulsat pel Síndic de Greuges, i una de les accions més importants en la política educativa de la legislatura.

Segons el text, aquests recursos permetran incrementar el mòdul que reben els centres concertats per alumne vulnerable i el rebran per primer cop a la pública. L'escola concertada rebrà 70 milions d’euros en cinc anys i la pública, 92. El decret preveu reduir ràtios per equilibrar l'oferta a tots els centres i regula la matrícula viva. Educació preveu passar de 66.000 alumnes identificats ara com a vulnerables a 215.000 en cinc cursos.

D'aquests 162 milions d’euros, Educació preveu una dotació per al proper curs de 37 milions d’euros, que s'hauran de concretar en dos exercicis pressupostaris, el del 2021 i el del 2022. La previsió és que 21 milions d’euros es destinin a l'escola concertada i 16 milions d’euros a la pública en el proper curs.

Així, la convocatòria del curs 2021-22 establirà un mòdul de 988 euros per a cada alumne amb necessitats educatives específiques per raons econòmiques escolaritzat als centres concertats (el mòdul d'aquest curs ha estat de 452 euros). El proper curs només rebran el mòdul els centres que escolaritzen més d'un 10% d'alumnes amb aquestes necessitats específiques. També hi haurà una aportació extra per a l'escola pública.

La memòria econòmica del decret calcula un increment d'un 30% dels alumnes identificats amb necessitats educatives especials per raons econòmiques. Educació calcula passar en cinc cursos de 66.000 a 215.000 alumnes. El departament treballa en un nou protocol d'identificació d'alumnes amb aquestes necessitats amb la idea de saber qui es pot trobar en una situació de vulnerabilitat econòmica abans que faci la sol·licitud.

Una altra de les novetats que incorpora el decret de cara al procés d'admissió per al curs que ve és la possibilitat de reduir el nombre màxim d'alumnes per grup i limitar les ràtios a l'inici del curs en centres amb alta concentració d'alumnes amb necessitats educatives específiques per una situació socioeconòmica vulnerable.

S'aplicarà un nou procediment d'escolarització i s'ampliaran les competències de les comissions de garanties d'admissió, sobretot pel que fa a l'escolarització després de l'inici del curs, el que es coneix com a matrícula viva. La idea és equilibrar les places ofertes, ja que ara els centres més demanats es queden sense places vacants abans que comenci el curs i els que tenen més segregació són els que sí que en tenen. Aquesta situació es vol corregir.

D’altra banda, el decret també regula la programació de l'oferta de llocs escolars amb l'objectiu de garantir la cohesió social i reduir la segregació escolar amb la participació dels ens locals, a través de les taules locals de planificació, i de la comunitat educativa, a través de les comissions de participació en la programació de l'oferta. Tot i que a la pràctica ja existeixen algunes taules, ara se n'estableix el funcionament.

Amb el nou decret, l'administració guanyarà protagonisme per “vetllar per l'equitat, la no segregació i l'escolarització equilibrada”, expliquen fonts d'Educació. Un dels principis amb què es mou el departament és que no intervenir davant de la segregació la fa incrementar, apunten les mateixes fonts.

Una altra de les novetats que incorpora el decret és que en els propers nou mesos s'hauran de definir o redefinir les zones educatives d'acord amb els criteris del nou decret i les noves adscripcions entre centres. Aquesta novetat es començarà a aplicar a partir del curs 2022-23.

Divergència d’opinions en el sector educatiu

El nou decret ha generat divergència d’opinions en el sector d’educatiu. D’una banda, l’aFFaC, la federació que aglutina a una gran majoria de les associacions de famílies de l’escola pública catalana, ha criticat que el decret “neix d'un Pacte contra la Segregació que només compta amb el suport de l'escola privada concertada i que va excloure a les famílies i professorat de la pública”. A més a més, afirmen que segons la llei, si el Govern està en funcions “només pot fer el despatx ordinari abstenint-se d'adoptar altres mesures”. 

Segons aFFaC, aquest decret “no aborda en cap cas els motius reals que provoquen aquesta segregació”, entre d’altres, apunten, l’existència d’una doble xarxa educativa “que beneficia els centres privats en detriment dels públics, el mal anomenat dret d’elecció de centre”. També assenyalen la manca de representació de les famílies en els òrgans de decisió, i l’infrafinançament de l’escola pública.

D’altra banda, la Plataforma Famílies contra la Segregació Escolar apunta que el decret és una primera eina que permetrà actuar contra aquest fenomen, i recorden que no fer res i regir-se per l’últim decret, de l’any 2007,  perpetua la segregació escolar.

Per la seva banda, la Fundació Bofill ha celebrat el decret, i el titlla com a “clau” per lluitar contra la segregació escolar, ja que, segons l’entitat, desplega mesures “ambicioses” derivades dels acords consensuats en el Pacte Contra la Segregació Escolar. “Aquest pacte ha de ha de poder reduir els alts nivells de segregació escolar a Catalunya, que actualment es troba entre els deu països de la UE amb pitjors dades”, conclouen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article