Un estudi detecta pràctiques islamòfobes a l’escola

Redacció

És l’escola catalana un espai lliure de prejudicis? L’alumnat, sigui quin sigui el seu orígen, és tractat de forma inclusiva i amb les mateixes oportunitats que la resta? Segons l’estudi Trajectòries educatives del jovent musulmà;racisme i islamofòbia del sistema educatiu català, l’alumnat musulmà pateix prejudicis i estereotips a l’escola.

Les autores de l’estudi, Sihame Lech-hab el Ghoury, mestra d'Educació Primària, i Cheima El Jebary Amisnaou, treballadora social i doctoranda en educació, han patit en carn pròpia bona part del que es reflecteix a l'estudi, publicat de la mà de l'entitat Amb Ulls de Dones i l'Institut de les Desigualtats, amb la col·laboració de Joventut Multicultural Musulmana i Hèlia.

Segons les autores de l’estudi, aquest ofereix una mirada “inèdita i en primera persona” del conjunt d'obstacles amb els quals es troben els estudiants musulmans a Catalunya, siguin nouvinguts o nascuts aquí, i als quals “se'ls imposa, com una llosa, tot un seguit d'estereotips i prejudicis que soscaven la seva autoestima i afebleixen el seu autoconcepte acadèmic”, sostenen. 

“A aquests nois i noies se'ls nega l'oportunitat de construir la seva individualitat, com a pertanyents a un col·lectiu criminalitzat i qüestionat, que porta aparellat la seva infravaloració en l'àmbit acadèmic”, mantenen les autores. En aquest sentit, indiquen que aquests alumnes se’ls pressuposa un baix rendiment i baixes expectatives educatives. Així mateix, denuncien que se’ls convida a escollir itineraris educatius poc ambiciosos. “Hi ha docents inscrits en una societat estigmatitzadora que es deixen emportar per un imaginari capaç d’homogeneïtzar tot un col·lectiu”, remarquen les autores.

Aquesta és una de les primeres conclusions que s'extreuen d'un estudi que s'ha realitzat a partir de diferents sessions grupals, telemàtiques, a les quals van participar, durant els mesos de juny i juliol de 2020, 17 nois i noies musulmans, nascuts a Catalunya o bé que han realitzat un procés migratori seguint la iniciativa familiar. Les seves edats estan compreses entre els 16 i els 25 anys, i majoritàriament estan travessant el sistema educatiu català i es troben cursant estudis obligatoris, o postobligatoris. 

A partir de les converses s'ha detectat l'arrelament del relat islamòfob, la qual cosa porta aparellada, entre altres conseqüències, “la interpretació de l'escola, per part d'aquest alumnat, com un espai no segur”. Tanmateix, manifesten es produeix “una manca de suport institucional, que acaba desembocant en l'abandonament i/o expulsió de manera indirecta dels nois”. 

Més concretament, les autores al·leguen que la simple insinuació de frasess com que l'alumne “no arribarà o no serà capaç”, “amb vel no podràs” o “això no és per tu”,  provoca un efecte demolidor: “Les noies, d'una banda, reben orientacions per a la realització de cursos de grau mitjà o bé l'obligació d'haver de firmar un document que acredita que no assoleixen les exigències acadèmiques. I els nois, en canvi, se'ls indica que la millor opció és realitzar un PQPI, múltiples repeticions i en arribar als 16 anys l'expulsió de l'Educació Secundària Obligatòria o bé, han d'acabar superant la marginalitat dintre de l'escola”. 

Segons destaca l’informe, els docents no semblen tenir una actitud crítica davant la seva pròpia intervenció, ni reconeixen l'existència del racisme i la islamofòbia a les seves actituds. Per aquesta raó, l'estudi incideix en la necessitat de què els docents reconeguin l'existència dels prejudicis racistes i islamòfobs a l'escola, per tal de poder superar los. “Els nens i les nenes necessiten un acompanyament emocional i educatiu, que no es dóna i que fa que aquest alumnat se senti sol”, reiteren. 

D’altra banda, aquesta estigmatització de l’alumnat musulmà provoca que sigui representat com a conflictiu i amb dificultats d'aprenentatge. L'estudi també analitza la utilitat de les aules d'acollida i d'altres iniciatives d'atenció a la diversitat, eines que “no deixen de tenir un component segregador i estigmatitzador”, assenyalen. Aquestes aules acostumen a incloure “activitats infantils i poc estimulants, materials curriculars inadequats i professors que no han estat formats adequadament per atendre la diversitat”.

Controvèrsia amb el hijab

Malgrat tot, dins i fora de les aules l'element que més controvèrsia provoca és el hijab. “En aquest context educatiu, ple de prejudicis i amb escassa sensibilitat intercultural, les noies són interpretades com a víctimes d'una cultura i religió incompatible amb els valors occidentals. El jovent musulmà arriba a defensar aquest element de la seva cultura contraposant aquest estereotip de la dona musulmana amb la contínua sexualització del cos femení dins la cultura occidental. Però els nois i noies no sempre se'n surten, i alguns testimonis expliquen circumstàncies a les quals aquests enfrontaments els hi han provocat l'amonestació per part de les direccions dels centres”, argumenten les autores.  

En aquest sentit, i segons adverteix l’estudi, les alumnes musulmanes sovint es veuen obligats a escoltar “arguments que posen en evidència la seva cultura, purament racistes, i que es regeixen per la construcció i representació masclista de l'Islam, situant a les dones musulmanes com a objectes maltractades i violentades per part del poble islàmic definit com a inferior, incivilitzat i violent”. “Atònits, s'adonen com el personal docent i l'alumnat autòcton es presenta com a salvador de la seva vivència errònia de la religió, des d'una superioritat cristiano cèntrica, reflex de la societat a la qual s'inscriuen aquestes pràctiques”, apunten.