La sensació de soledat i aïllament va augmentar en el 41% de les persones grans durant el confinament

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Com es van sentir durant el confinament les persones grans que habitualment ja viuen en situació de soledat no desitjada? Aquesta és la principal pregunta que han volgut respondre des de l'Observatori de la Soledat d'Amics de la Gent Gran. Per fer-ho, l'entitat ha realitzat una enquesta a 130 dels seus usuaris, per conèixer de primera mà quin va ser l'impacte de la Covid-19 entre aquest col·lectiu.

Segons les dades d'aquest estudi, un 41% de les persones enquestades va admetre que durant el confinament va augmentar la sensació de soledat, malgrat que un 50% va destacar que no havia canviat gaire la seva sensació, perquè de forma habitual ja se senten sols. En un 3%, la sensació va disminuir, perquè van anar a viure amb familiars, i un 7% assegura que no sent mai soledat, malgrat viure sols.

L'enquesta també ha volgut aprofundir en la sensació de discriminació envers les persones grans, el que es coneix com a edatisme. En aquest sentit, un 53% opina que es va discriminar als més grans durant el confinament. Sensació d'abandonament, d'invisibilitat, o de l'atenció rebuda a les residències són algunes de les causes d'aquest sentiment de discriminació. “Moltes de les persones enquestades han parlat d'aquest abandonament però no en la seva pròpia pell, si no pel que es va viure als centres residencials”, apunta Regina Martínez, responsable d'anàlisi i recerca de l'Observatori de la Soledat, durant la presentació de l'estudi.

Amèlia Albalat, una dona gran que viu sola des de fa molts anys i que participa en Amics de la Gent Gran, va experimentar un canvi radical en el seu dia a dia, quan va haver de confinar-se a casa. “Estava molt sola, ho he passat molt malament, perquè jo abans sortia amb les amigues, anàvem a dinar i ens ho passàvem molt bé”, ha dit la dona, durant la presentació de l'informe. “He trobat molt a faltar a les meves amigues, i també al meu metge, amb qui tinc un gran vincle”, recorda Albalat. Per sort, la dona compta amb la visita de la Carla, una voluntària molt jove d'Amics de la Gent Gran que la visita dos cops per setmana. “Em fa molt feliç, la Carla. Tinc molta sort amb ella”, ha detallat la dona.

Més por a sortir al carrer, però més necessitat de contacte

Altra qüestió que l'informe destaca és la por a fer coses noves. El 48% dels enquestats té por a sortir al carrer, per si es poden contagiar. Malgrat això, un terç dels enquestats ha destacat la necessitat de tenir més contacte i companyia de familiars, amics i voluntaris. I és que la majoria de les persones que ha participat en l'estudi tenia una vida relativament activa. El 60% d'ells feia activitats d'oci informal, com anar a passejar o trobar-se amb amics, i un 41% participava en propostes d'oci més formal als casals de barri, o centres cívics.

Per això, un 47,4% van trobar a faltar sortir i fer aquestes activitats que feien normalment. “Perdre la rutina pot tenir un impacte directe entre el sentiment de soledat no desitjada”, assenyala Elisa Sala Mozos, coordinadora de l'Observatori de la Soledat, destacant també que moltes de les persones enquestades (un 61%), va admetre que va trobar molt a faltar a la xarxa comunitària. “Cal incloure l'acció comunitària com a factor de protecció contra l'aïllament social”, agrega la coordinadora. Així, també ha recordat que és important saber que la soledat no desitjada és un sentiment molt divers i que cal atendre aquesta diversitat per trencar estigmes.

Per concloure, Montserrat Celdrán, professora i investigadora en gerontologia de la Universitat de Barcelona, i membre del Patronat d'Amics de la Gent Gran, apunta que aquestes dades indiquen que cal treballar molt contra l'edatisme i recuperar els vincles amb els més grans. “Hem d'aconseguir que no tinguin por a sortir i que se sentin acompanyats als barris, i per això la gent gran ha de ser escoltada”, afegeix.