Les treballadores de la llar i de les cures no tenen res a celebrar aquest 30 de març, Dia Internacional de les Treballadores de la Llar. Però si tenen molts motius per aixecar la veu per reclamar els seus drets laborals i denunciar les situacions de “maltractament institucional i social” a les quals estan sotmeses.
Així ho denuncia el Sindicat Sindillar, que agrupa a més de 150 treballadores d’aquest col·lectiu, i que recorden en un comunicat que malgrat sentir-se “no reconegudes, oblidades, menyspreades i mal pagades”, són les “migrades, les sense papers, les sense nom” qui està cuidant de les llars i la població dependent. “Som les que posem el nostre cos per a sostenir el que una societat cega davant la vulnerabilitat de la vida exclou sense pudor de la seva agenda política”, sentencien.
Per això, destaquen, alcen la veu per reivindicar el seu treball com a “essencial i impostergable”. “Recordem que no som mers cossos al servei d'uns altres, és la nostra responsabilitat revertir les lògiques del capitalisme utilitarista. Les cures han de ser recíproques, hem de lluitar i reivindicar el dret universal de cures dignes”, reblen, tot denunciant la falta de voluntat política dels successius governs, “que no han fet res per a pal·liar les condicions precàries a les quals ens sotmet l'Estat Espanyol i la normativa vigent”.
Des del sindicat assenyalen que, com a col·lectiu majorment migrant, estan lluintant contra una llei d’estrangeria que titllen de “racista, misògina, colonial i esclavista”, i reclamen permisos de residència i treball per aconseguir drets bàsics com una estar incloses en el règim general de la seguretat social o una jubilació digna, “per a poder sostenir una existència decent”.
En aquest sentit recorden que la pandèmia ha visibilitzat que la labor de les persones migrants és “imprescindible” i denuncien novament els processos d’expulsió als quals s’han vist sotmeses algunes de les treballadores en el moment de denunciar violència en els seus llocs de treball. “Aquestes situacions són intolerables i han de ser d’una vegada per sempre exterminades de les pràctiques regulars que vivim”, diuen i apunten a les administracions: “Han de vetllar pels nostres drets, i no que ens posin en dubte i ens facin reviure aquestes situacions, ja que seguim sense tenir una normativa que permeti evitar els abusos que es cometen en els nostres cosos i les nostres vides”, sostenen.
Així, constaten que la pandèmia també ha posat en evidència la “cruesa” de la precarietat laboral d’aquestes treballadores. “Milers de treballadores hem sofert acomiadaments, hem vist morir a les persones que cuidem, i ens trobem sense prestació per desocupació”. D’altra banda, lamenten que la protecció a la seva salut laboral ha estat “menyspreada, com ja ho era abans de la pandèmia”, i assenyalen que segueixen sense estar incloses en la llei de riscos laborals: “no ens han donat indicacions ni mitjans per a protegir-nos. En les baixes a causa de l'aïllament o al contagi hem cobrat menys del que ens correspon, perquè seguim sense cotitzar per salaris reals, i encara no s’ha fet una regularització general de les bases de cotització”, clamen.
El 32,5%, sota el llindar de la pobresa
Segons Oxfam Intermón, un 32,5% de les treballadores de la llar a l'Estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. L'estudi Essencials i sense drets, que ha publicat l’organització per commemorar el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, constata que aquest sector és un dels més “castigats” per la precarietat i la pobresa en el mercat laboral. Segons adverteix la investigació, de les més de 550.000 dones que treballen en aquest sector, una de cada sis es troba en una situació de pobresa “severa” i viu amb menys de l'equivalent a 16 euros al dia, segons les dades corresponents al 2019.
Amb la pandèmia de la Covid-19, la situació d'aquestes treballadores “no ha fet més que empitjorar”, segons reflecteix l’estudi. L'impacte de la primera onada va destruir tres llocs de treball de treballadores de la llar per cada un del conjunt del mercat. Així, mentre es va perdre el 8,3% de la feina d'aquest col·lectiu, aquest percentatge va baixar al 2,6% en el conjunt total. “Tot i desenvolupar una tasca imprescindible, no tenen legalment reconeguts els mateixos drets que la resta de les persones assalariades, com la prestació per desocupació, la negociació col·lectiva o la protecció per acomiadament”, denuncia la responsable de polítiques públiques d'Oxfam Intermón, Liliana Marcos. De fet, segons els càlculs d'Oxfam Intermón, el 36% de la seva feina es presta en l'economia submergida, el que equivaldria a 2.600 milions d'euros en salaris i a 820 milions d'euros que perd la Seguretat Social.
A més a més, l’informe destaca que més de la meitat del col·lectiu està representat per dones no nascudes a l'Estat espanyol. Una de cada quatre, unes 70.000 en total, es troba en situació irregular.
D’altra banda, l'informe també denuncia que Espanya ha mantingut una “infrainversió estructural” en cures de llarga durada i atenció a la dependència, la qual cosa s'ha traduït en un augment del nombre de treballadores de la llar. Es calcula que un total de 85.000 treballadores de la llar tenen cura de dependents perquè el sistema públic no ha cobert aquestes necessitats.
Ratificació del Conveni 189 de l’OIT
Per acabar amb aquests abusos que pateixen les treballadores de la llar, des de CCOO de Catalunya exigeixen al Govern de Pedro Sanchez la ratificació “immediata” del Conveni 189 de l’OIT sobre el treball decent dels treballadors i treballadores de la llar, que, segons assenyala el sindicat, ja ha estat ratificat per 25 països, entre ells Finlàndia, Alemanya, Itàlia, Portugal i Irlanda. “Aquesta ratificació és un dels compromisos recollits en els respectius programes electorals de les forces de govern a l‘Estat espanyol”, recorden en un comunicat.
CCOO també denuncia que la normativa laboral actual aplicable al sector “margina les treballadores de la llar i les cures en ubicar-les en un sistema especial dins del Règim general de la Seguretat que les subprotegeix i discrimina”, ja que manté l’acomiadament per desistiment que exclou aquestes treballadores de la prestació d’atur, de la Llei de prevenció de riscos i del Fons de Garantia Salarial.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari