‘Vilaveïna’, o com Barcelona impulsa espais als barris per atendre les necessitats de cura del veïnat

El projecte desplegarà les primeres quatre oficines aquest mes en zones amb més població vulnerable

L'Ajuntament de Barcelona impulsa un nou projecte per atendre les necessitats de cura del veïnat des de la proximitat. El projecte, batejat com VilaVeïna, consisteix a desplegar espais físics en diferents barris per donar una resposta a mida a les necessitats particulars de cures de cada comunitat. Les primeres quatre unitats territorials o oficines obriran aquest mes de maig als barris de Vilapicina, Provençals del Poblenou, La Marina de Port i el Congrés i els Indians. El 2022 se'n desplegaran 12 més, fins a un total de 16 aquest mandat i amb un pressupost de 3,5 milions d'euros. Cada unitat atendrà una població d'entre 10.000 i 30.000 habitants, prioritzant l'atenció a les cures relacionades amb les persones grans i la infància.

A banda de centrar-se en la gent gran i els infants el projecte se centra també en les persones cuidadores, que majoritàriament són dones, tant si fan la seva tasca de manera remunerada com si no. Segons l'Ajuntament, l'objectiu últim del projecte és millorar el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania, també a partir d'una millor coordinació dels serveis i recursos del territori.

El projecte parteix de la premissa que qualsevol persona necessitarà o proveirà serveis de cura al llarg de la seva vida i per això vol situar les cures al centre. Cada VilaVeïna tindrà un espai físic que actuarà com a catalitzador dels diferents serveis ja existents i n'oferirà altres de nous, com per exemple espais de criança, grups de suport emocional i espais de respir per a persones que cuiden, suport per a projectes comunitaris de cura que facilitin l'organització col·lectiva, així com assessorament legal i laboral per a treballadores de la llar i de les cures.

De fet, VilaVeïna s'inspira en projectes que s'han posat en marxa els últims anys a la ciutat, com el projecte Concilia de canguratge municipal o l'estratègia contra la soledat no volguda, però amb la idea d'anar més enllà i fer-ho des d'un espai "de màxima proximitat". A banda d'una cartera de serveis compartida entre els territoris, també tindrà elements propis segons les seves singularitats, perquè la voluntat és igualment afavorir l'autoorganització ciutadana.

Atendre la vulnerabilitat i millorar l’espai públic

Els primers 16 espais que es posaran en marxa aquest mandat s'han definit en base a un índex compost de vulnerabilitat social que ha tingut en compte el volum de persones de 75 anys o més que viuen soles, la població de zero a dos anys que no està matriculada a cap escola bressol o bé que la renda mitjana per persona i població sigui inferior als 7.500 euros anuals. L'Ajuntament calcula que caldrien al voltant d'un centenar més d'espais similars per cobrir tota la ciutat des de la proximitat.

El consistori també vol que cadascuna d'aquestes oficines, amb la participació veïnal, elabori també plans de millora de l’espai públic per fer una ciutat "més amable i preparada per cuidar i rebre cures en l'entorn més proper a casa". Segons l'Ajuntament això suposa, a la pràctica, la implantació d'una superilla a cadascun dels barris.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article