Les promeses se les endú el vent? Deu mesures que l’acció social haurà de fiscalitzar del nou Govern

ERC i Junts destinaran 700 milions d’euros al rescat social, però no concreten pressupost en polítiques clau per sortir de la crisi

Com diu la dita popular, les promeses se les endú el vent. I, perquè no ho faci aquest cop, al ‘Social.cat’ recopilem les deu mesures que els dos grans partits independentistes, ERC i Junts, s’han compromès a assolir amb el nou Govern en l’àmbit de l’acció social, i que es poden consultar en un document acordat de més de 46 pàgines, on ambdues formacions tracen les polítiques que han de regir la pròxima legislatura, si prospera.

La primera gran promesa? Un rescat social per la pandèmia de 700 milions. La segona? Un augment de 917 milions per al sistema de serveis socials que ja s’havia compromès a finals del 2020. La novetat? Un pla pilot de renda bàsica universal. I la premissa compartida? La concertació com a model per satisfer al tercer sector. La resta, sense pressupostar. La revisió de tot el model de residències de gent gran, el pla de xoc per a una joventut que agonitza o la implementació endarrerida de la Llei d’autonomia personal per a les persones amb discapacitat, entre altres, es queden en bones paraules, però sense concretar en nombre d’inversió.

1. La primera gran promesa: un rescat social de 700 milions d’euros. Un pla de rescat per la crisi de la Covid-19 per “fomentar la contractació” de joves, dones, persones més grans de 45 anys i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat extrema. Alhora, aquests milions que haurà de gestionar Junts, segons el repartiment de carteres que s’ha fet públic aquest dilluns, hauran de servir per combatre la pobresa extrema i el sensellarisme i reduir les llistes d’espera dels programes d’atenció a la dependència, així com donar suport a les entitats socials en situació de dificultat. La Confederació, la patronal del tercer sector, va quantificar l’impacte de la Covid-19 en 618 milions d’euros.

2. Un augment de 917,7 milions per desplegar el Pla Estratègic de Serveis Socials. Aquest és la pujada mínima prevista, ni més ni menys, per reformar el sistema de serveis socials i actualitzar la cartera de serveis socials i coordinar-la amb la resta de xarxes d’assistència, com l’educació, la salut o l’habitatge. Aquests 917 milions són una promesa del Pla estratègic de Serveis Socials 2020-2024 que ja va aprovar l'actual Govern en funcions el desembre del 2020, tal com vam recollir al Social.cat. El pla preveu augmentar progressivament el pressupost del sistema de serveis socials fins a assolir els 1.848,4 milions d’euros l’any 2025, xifra que suposarà un increment de 917,7 milions d’euros. Entre altres mesures, l’estratègia també busca actualitzar i flexibilitzar els models d’atenció a les persones i millorar el rol dels professionals, “dotant-los de més i millors eines”, a més d’incrementar-ne el nombre en més de 16.700 persones treballadores.

3. La consolidació de la concertació que beneficia el tercer sector. L’atropellada legislatura que ara s’acaba va culminar, en matèria d’Afers Socials, amb l’anomenada Llei Aragonès, sobre contractació de serveis públics, tombada pel Parlament, després d’una picabaralla política on l’oposició d’esquerres titllava la normativa de “porta oberta a la privatització”, però amb una llei de concertació força encarrilada. Ara, ERC i Junts es conjuren per consolidar aquesta concertació al tercer sector, per prioritzar, diuen, les entitats sense ànim de lucre amb vocació de servei públic per sobre de les empreses privades. Tanmateix, exemples com l’externalització de l’atenció domiciliària a l’àrea metropolitana o la gestió —i tancament durant la pandèmia— dels centres de menors per part d’algunes entitats demostren que la concertació, tot i que permet ser més àgil a una administració anquilosada, potser tampoc és la solució per millorar les condicions laborals dels professionals socials i l’atenció a les persones.

4. La prova pilot d’una renda bàsica universal. Tal com va anunciar aquest dilluns l’actual vicepresident de la Generalitat amb funcions de president i, si la investidura prospera, pròxim president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’acord entre ERC i Junts contempla una novetat: la prova pilot d’una renda bàsica universal, que comandarà el Departament de la Presidència. L’acord també contempla “millorar” la Renda Garantida de Ciutadania, per ampliar complements per a famílies amb fills a càrrec i crear-ne de nous per garantir l’accés a l’habitatge i itineraris d’inserció social i laboral, una demanda reiterada de les entitats socials. Alhora, al document també s’hi recull la necessitat de “reordenar i compactar” les prestacions econòmiques socials, sense més concreció que exigir el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital espanyol. 

5. La gent gran, el col·lectiu més colpejat per la pandèmia, tindrà una Llei de Promoció de l’Autonomia Personal? Si una cosa ha posat en evidència la pandèmia de la Covid-19 és que el sistema d’atenció a la gent gran ha estat el gran oblidat per les polítiques socials dels darrers anys: han faltat places residencials, no hi ha hagut una estratègia territorial cohesionada i no s’ha donat prou cobertura a l’atenció domiciliària, tres coses que, ara, els dos partits asseguren voler revertir. Una legislatura més, ERC i Junts acorden aprovar una Llei de Promoció de l’Autonomia Personal que no arriba i que hauria de complementar la Llei de la Dependència espanyola, que el govern de l’Estat no ha finançat mai com va prometre, tot i els avenços dels darrers mesos. Alhora, una de les potes d’aquesta estratègia per a la gent gran ha de ser la creació d’una Agència Integrada Social i Sanitària, que millori les cures residencials, i el desplegament de programes d’envelliment actiu. Però, per sobre de tot, les dues formacions es comprometen a revisar el model d’atenció a les residències. I, malgrat tot, no especifiquen quants milions necessitaran per fer-ho: quedarà en paper mullat?

6. Dotar de pressupost el Pla Nacional de Joventut i incloure un pla de xoc d’ocupació dins el rescat. Les dues formacions es comprometen a dotar de recursos el Pla Nacional de Joventut, amb propostes en matèria d’habitatge, ocupació i educació, però no concreten quina quantitat necessitaran invertir. També prometen incloure un pla de xoc d’ocupació juvenil dins el promès pla de rescat social, però tampoc concreten pressupost. Per recomanació europea, això sí, hauran d’impulsar el programa de Garantia Juvenil, admeten que caldrà “una administració més proactiva” i es comprometen a potenciar la Xarxa d’Emancipació Juvenil a través de les Oficines Joves. El context és certament alarmant, tal com recollíem al Social.cat en un monogràfic especial. Només tres dades per posar context a unes mesures que s’ensumen insuficients: la primera, entre els 16 i 19 anys, la taxa d’atur ha augmentat 16 punts, passant del 44% al 60%; entre els 20 a 24 anys ha passat del 28% al 37%; la segona, el 44% dels joves atesos l’abril del 2020 ha tingut un trastorn ansiós; i la tercera, segons dades de l’Observatori Català de la Joventut, els joves ja tenien, en un 41,5% dels casos, una feina inestable abans de la pandèmia.

7. El Pla Integral d’Abordatge del Sensellarisme que es va quedar en el tinter. Aquesta estratègia que el Govern anterior no ha arribat a implementar, malgrat les promeses i la signatura d’un full de ruta el 2017, ha d’incloure el housing first i el housing led com a models per atendre les persones que viuen al ras, que per primer cop s’han organitzat a Barcelona com a sindicat i que reclamen un “pla de xoc”, alhora que alerten que, per la pandèmia, les persones abocades a viure al carrer s’han incrementat un 20%.

8. La creació d’una “plataforma telemàtica” que garanteixi l’accés als subministraments bàsics. A l’acord, ambdues forces afirmen que s’hi hauran de destinar els recursos necessaris, però no especifiquen quants. 

9. Les 135 hores de formació per a les persones que s’empadronin a Catalunya i altres polítiques de ciutadania. En el document, les dues formacions afirmen que ampliaran i actualitzaran el servei de primera acollida per a les persones migrades i que s’oferirà una formació de 135 hores a totes les que s’empadronin a Catalunya i a les famílies que entrin per primera vegada al sistema educatiu català. A més, Junts i ERC es comprometen a exigir als municipis l’empadronament. I, alhora, es comprometen a desplegar el Pacte nacional per a la Interculturalitat i la Llei d'Igualtat de Tracte i No Discriminació, que fa temps que les entitats reclamen; i a actualitzar el Pla Integral del Poble Gitano.

10. Garantir l’autonomia de les persones amb discapacitat, una promesa per complir. Una altra promesa incomplerta és, de nou, sobre la taula: les dues formacions asseguren que garantiran l’autonomia de les persones amb discapacitat amb el desplegament del Pacte Nacional de Drets de les Persones amb Discapacitat. A més, es reiteren en la seva aposta pel Centre Especial de Treball i reconeixen que el model es troba en situació “d’especial dificultat” pel context actual. Un primer pas, almenys, per impulsar un nou model d’inserció laboral per a les persones amb discapacitat i actualitzar el marc normatiu i pressupostari, tal com reclama des de fa anys les Nacions Unides als Estats membres a través de la Convenció sobre Drets de les Persones amb Discapacitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article