Un estudi de la UAB determina que la població menys formada viu menys i amb pitjor salut

L’anàlisi s’ha fet amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística i apunta diferències de fins a cinc anys en l’esperança de vida

Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) determina que la població amb menys nivell educatiu viu menys anys i amb una salut pitjor que la gent que rep formació. Es tracta de la primera vegada que s'analitzen de manera simultània les desigualtats en salut i mortalitat en la població de tot l'Estat, segons detalla el centre en un comunicat.

Per elaborar-lo, els investigadors han utilitzat dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en el període 2017-19. A l'informe es detalla que aquells ciutadans amb menors estudis tenen menys expectatives de vida que aquells amb nivells més alts de formació, cinc anys menys en el cas dels homes i poc més de tres en el cas de les dones. 

L’estudi assenyala també que hi ha una major variabilitat en l’edat de la mort entre la població amb una educació primària o inferior i aquella que posseeix estudis superiors. Això vol dir que la població amb una educació superior les durades de vida no només són de mitjana més extensa, sinó que també són més homogènies. En el cas dels homes amb estudis primaris o sense formació, l’edat de la mort varia un 27% més que la dels homes amb formació superior, una desigualtat que baixa fins al 23% en el cas de les dones. 

Les causes que s'atribueixen a aquesta mortalitat es relacionen amb els comportaments i els estils de vida, com per exemple, el consum de tabac o alcohol, les quals tenen un pes relatiu més gran en els homes que en les dones. Dels 30 als 49 anys, entre les principals causes evitables que presenten diferències significatives de mortalitat entre nivell educatiu baix i alt es troben el càncer de pulmó, les malalties isquèmiques i els accidents de trànsit en els dos sexes, a més dels suïcidis, la resta d'accidents i les morts per consum d'alcohol o de drogues en els homes, i les cerebrovasculars en les dones.

A la població de 50 a 74 anys es donen diferències significatives de mortalitat entre nivells educatius, entre altres causes, en les malalties isquèmiques, en les cerebrovasculars i en el càncer colorectal en ambdós sexes, a més del càncer de pulmó i de fetge en homes, i d'úter en dones. La relació a major educació, menor mortalitat evitable, presenta una significativa excepció en el càncer de pulmó en les dones de 50 a 74 anys, ja que va ser entre les més instruïdes en les que es va estendre primer l'hàbit del tabaquisme, mentre que en les cohorts més recents les taxes més elevades ja es donen en les dones amb nivell educatiu baix.

Salut desigual

L'informe assenyala també que la població menys formada presenta una major desigualtat en matèria de salut. En dones, el nombre mitjà d'anys que poden esperar viure en bona o molt bona salut a partir dels 30 anys és de 29,5 anys entre les menys instruïdes i de 44,2 anys entre les que tenen educació superior, és a dir, més de 14 anys de diferència, un 50% més. Aquests valors són de 30,9 i de 41,0 anys en els homes, és a dir, uns deu anys de diferència, un 33% més dels d'estudis superiors.

Sobre l’estat de salut autopercebut, a partir dels 30 anys, els homes amb menors nivells d'educació, tenen una expectativa de vida sense limitacions 8 anys inferior a la dels més instruïts, mentre que en les dones aquesta diferència s'aproxima als 11 anys.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article