Salut incorporarà 150 professionals als CAP per atendre els trastorns de salut mental de la població

ACN

Salut incorporarà 150 professionals als Centres d'Atenció Primària (CAP) la propera tardor per cuidar la salut mental de la població. Principalment, segons ha dit el conseller Josep Maria Argimon en comissió parlamentària, seran psicòlegs comunitaris. Ha afegit, també creu que cal reconvertir ells 1.100 llits de llarga estada psiquiàtrica per avançar a un model inclusiu, per exemple, amb pisos terapèutics. Així mateix, el nou titular de Salut ha explicat que es mantindran els gestors Covid-19 i els referents escolars, que són prop d'un miler, perquè siguin gestors de salut en un sentit més ampli. Argimon també ha dit que vol abordar la violència “obstètrica” i ha assenyalat que cal garantir el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs “amb equitat territorial”.

Argimon ha destacat que els 150 nous professionals seran principalment psicòlegs, però també hi haurà educadors socials i mediadors. S'integraran als equips d'atenció primària amb un índex de privació social i econòmica més elevat. Argimon ha explicat que la seva intenció és incorporar nous professionals a la resta de CAP l'any vinent.

El conseller ha dit que la probabilitat de patir problemes de salut mental entre la població de quatre a 14 anys ha passat del 8% a l'11%, però entre la població més desfavorida socialment i econòmica arriba al 13%, mentre que en les classes més afavorides és el 6%. Els trastorns de comportament alimentari també s'han incrementat un 21%, ha dit.

Segons Argimon, es destinaran 80 milions d'euros del pressupost per “fer una salut mental més accessible, proactiva, propera, resolutiva, longitudinal i apoderant i potenciant l'autonomia de les persones afectades”. Per això es desplegaran 52 equips multidisciplinars per crisis a domicili que puguin fer dos o tres visites a la setmana durant tres o quatre mesos. Se'n desplegaran sis el 2021 i quatre el 2022.

Argimon també ha anunciat que el Departament de Salut destinarà 15 milions en quatre anys a la prevenció del suïcidi. El conseller ha dit que l'objectiu és “fer un pas més” per desplegar més tallers als centres educatius i crear un observatori del risc de suïcidi que vagi més enllà de les xifres i sobretot l'atenció a supervivents i familiars.

“La pandèmia ha colpejat clarament a la gent gran”, ha destacat Argimon, i per això ha dit que cal “redissenyar” l'atenció a la gent gran amb la creació de l'Agència d'atenció integrada social i sanitària amb un pressupost unificat i una atenció integrada. En aquest sentit, el conseller ha apuntat que es millorarà l'atenció de la gent gran de les residències amb els equips d'atenció primària, es reforçarà l'atenció a l'entorn domiciliari i s'avançarà vers una història clínica compartida social i sanitària, ha apuntat. Ha reconegut que aquest últim punt no s'assolirà aquesta legislatura.

Enfortir l’atenció primària

D’altra banda, Argimon també ha remarcat que el departament vol enfortir l'atenció primària, i en aquest sentit ha anunciat que s'hi destinarà el 25% del pressupost. Es desplegarà la llei d'ontologia, s'assignaran gestors de salut a tota la ciutadania, i s'assignarà a tota la ciutadania un gestor de salut. Ha destacat que els 664 gestors covid i els 358 referents d’escoles continuaran amb una feina similar però deixaran de ser només covid per ser “de salut”.

El conseller ha dit que per reforçar la xarxa de salut de Catalunya caldrà que els cinc grans hospitals estiguin disposats a donar servei als petits. “Per això es planificarà Catalunya en cinc grans eixos, que acaben confluint fins a Germans Trias i Pujol, Sant Pau, el Clínic, Bellvitge i Vall d'Hebron”, ha dit. “Qualsevol problema s'ha de poder solucionar al territori”, ha reblat.

En l'àmbit de la perspectiva de gènere, Argimon ha destacat la violència “obstètrica”, tant la intencionada com la que no ho és. Ha exposat que s'ha de fer “sobretot des del punt de vista de la sensibilització”. També ha assenyalat que cal garantir el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs “amb equitat territorial”, que ha reconegut que actualment no es dona. Ha dit que els professionals tenen dret a ser objectors, però una institució “mai” pot ser objectora, ha afegit.

Renovació d'equipaments

D’altra banda, el conseller de Salut va admetre que cal renovar les infraestructures i equipaments de salut. “El 50% del nostre equipament és obsolet”, ha dit, i per això s'ha compromès en invertir 1.843 milions d'euros en una renovació tecnològica d'infraestructures i equipaments. Es destinaran 322 milions a equipaments d'alta tecnologia per millorar els diagnòstics mèdics i 45 milions per un dispositiu de radioteràpia per protons que serà el primer públic de l'Estat.

També s'invertiran 20 milions per un ciclotró per treballar amb radiofàrmacs, sis més per un pet per ressonàncies. Es faran UCI intel·ligents interconnectades amb 60 milions d'euros. La resta seran per infraestructures més convencionals com els quiròfans de l'Hospital Trueta o el Cap Raval. Argimon ha destacat que seran edificis més eficients que incorporaran energies renovables.

Argimon ha acabat la seva primera intervenció demanant més recursos. “Els necessitem perquè Salut, juntament amb Educació, som cohesionadors de la societat, som redistribuidors de renta, i per tant lluitem contra les desigualtats”, ha reblat.

El conseller també ha apuntat que treballarà per reduir la temporalitat i la precarietat laboral del sector, per incloure nous perfils i també llençar un programa per “captar” professionals sanitaris que han marxat a treballar a l'estranger, principalment infermeres.

En el segon torn, i en resposta a peticions que li han fet tant la CUP com En Comú Podem, Argimon s'ha compromès a no fer més externalitzacions. Prèviament també havia dit que va ser un “encert” que el rastreig el deixés de fer Ferrovial i l'assumissin gestors de l'Atenció Primària.

Preocupació per la situació epidemiològica

També a petició d'alguns grups parlamentaris, Argimon ha comentat la situació epidemiològica actual. Segons ha dit, és d'una incidència “molt elevada” en els grups més joves que encara no estan vacunats. “Estem molt preocupats”, ha admès. Tot i això, la part positiva, ha matisat, és que el ritme de vacunació és bo i els més vulnerables estan ja protegits.

La màxima preocupació, ha dit, és vacunar, també per poder tornar el més aviat possible a la “normalitat” diagnòstica. I és que en relació a les llistes d'espera -a les quals s'han referit diversos grups- el conseller ha reconegut que ara hi ha menys espera a causa d'un retard en el diagnòstic provocat per l'impacte de la pandèmia. “El que tenim és un retard diagnòstic i de tractament brutal, per això necessitem normalitat i per tenir normalitat necessitem vacunar”, ha insistit.