La pandèmia exposa la manca d’espais per enterrar difunts musulmans

La Generalitat presenta una guia sobre atenció funerària amb recomanacions a municipis, empreses i comunitats religioses


La irrupció de la pandèmia ha evidenciat la manca d'espais per enterrar els difunts de la comunitat musulmana present a Catalunya. Aquesta és “la més evident” de les mancances detectades en el reconeixement de la diversitat de creences en l'atenció funerària, segons resol el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat en un informe presentat aquest dilluns.

L'ens, integrat en el departament de Justícia, presenta una guia amb els reptes pendents per millorar “la dignitat” al voltant de la mort. Entre les recomanacions que s'hi plantegen, destaquen l'adequació de cementiris a la diversitat religiosa actual i la intenció de reduir la repatriació de cossos en pro dels enterraments al territori català.

Les peticions del document es dirigeixen a tres actors: municipis, perquè són les entitats que tenen competència sobre els cementiris; operadors de serveis funeraris; i per últim, les comunitats religioses. Tanmateix, la directora d'Afers Religiosos de la Generalitat, Yvonne Griley, ha apel·lat també a la “gran oportunitat” que suposa obrir aquest debat per a les administracions superiors.

El mateix informe destaca que hi ha diversos àmbits que “mereixen debat” i la “possibilitat d'eixamplar el marc de reconeixement legal” dels rituals funeraris. Entre aquestes singularitats es menciona la possibilitat de fixar millores en l'atenció religiosa en contextos hospitalaris, l'estipulació d'un període mínim per a l'enterrament, la inviolabilitat de les tombes o les facilitats perquè siguin els membres de la comunitat religiosa qui s'encarreguin de la purificació del cos del difunt i no operaris de les empreses funeràries.

Preguntada específicament sobre si hi ha un calendari previst per introduir canvis en la llei catalana de serveis funeraris, vigent des del 1997, Griley ha apuntat la “preocupació” compartida per algunes situacions actuals, però ha evitat parlar de dates. “Calendari no podem posar, però sí celebrar la confluència d'elements d'interès que, si no de manera immediata, en un futur proper haurem d'implementar conjuntament”, ha resolt.

La comunitat musulmana, sense parcel·les per als difunts

El text, titulat ‘La dignitat en les atencions funeràries a Catalunya’, adverteix que la pandèmia ha despullat les necessitats del sector. En concret, menciona que “ha posat al descobert algunes mancances en el reconeixement de la diversitat religiosa”. La més evident de totes, segons l'informe, és “la manca d'espais d'inhumació per als difunts musulmans, amb molt poques parcel·les disponibles arreu de Catalunya”. Si normalment el col·lectiu repatriava els cadàvers de la comunitat a la seva regió d'origen, les restriccions arran de la crisi del coronavirus van evidenciar que l'alternativa d'enterrar-los en territori català en condicions apropiades no estava garantida.

Jordi Moreras, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, ha reivindicat que la situació sorgida arran de la pandèmia i l'elaboració de la guia afavoreixen un debat que feia temps que era necessari. Així, ara s'ha d'estudiar com es pot “revertir” que “gairebé el 99% de difunts musulmans” estiguin sent repatriats de manera habitual i com es pot facilitar aquest canvi des de Catalunya. Si bé Moreras ha expressat que hi ha altres països europeus “més avançats” que registren una tendència similar, el document es mostra partidari de “potenciar l'arrelament mitjançant la inhumació en parcel·les delimitades en cementiris municipals”. De fet, ho inclou com a una de les recomanacions que fa a les comunitats religioses. L'objectiu és “revertir la tendència a la repatriació dels cossos als països d'origen”.

Propostes en l'àmbit funerari

Més enllà d'aquest fenomen, el text no vinculant planteja diverses propostes que afecten el conjunt de l'atenció funerària. Una de les iniciatives urgents que preveu l'informe és que els ajuntaments s'adrecin a les empreses del sector perquè “s'ajustin al sentit de servei públic essencial i perquè el cost no sigui onerós per a les famílies amb rendes modestes”. Alhora, es planteja als municipis la necessitat d'elaborar un pla estratègic perquè els cementiris catalans introdueixin “pràctiques i serveis respectuosos amb la pluralitat cultural i religiosa”.

En aquest sentit, els serveis funeraris cada vegada més privatitzats, assenyala el document, també han de tenir uns operadors sensibles a les necessitats de la població. Així, es proposa que la separació entre parcel·les de nínxols reservades per criteris religiosos sigui “distintiva” amb rètols informatius “però no rotunda”, amb murs o recintes tancats. També els reclama a aquestes companyies que el respecte de les diversitats culturals o religioses no sigui un servei específic, sinó que s'incorpori “per defecte” a tots els serveis funeraris bàsics.

En el seu missatge a les comunitats religioses del país, el consell demana que es mantingui la cura dels espais cementirials propis o que es millori el coneixement del marc legal en l'àmbit funerari.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article