Creuar la ciutat carregats fins dalt i anar de llibreria en llibreria. Entrar, descarregar material i carregar contingut. Passejar entre llibres nous, sentir-ne l’olor i llegir els títols de les portades llampants, neutres, fosques. Començar una aventura. I tornar-hi l’endemà. Noves cares, nous temes, mateixa intensitat. Així s’ha obert pas la Setmana del Llibre Social. Ha estat la primera edició d’un experiment que ens ha deixat molt bon gust i ens ha regalat moments de reflexió de la mà d’autores, llibreters, amics i coneguts que ens han fet quasi oblidar el cansament que s’ha anat acumulant al llarg de les sessions.
L’aventura va començar dimarts, 2 de novembre, a la llibreria Pròleg, al Born. Vam arrencar parlant de feminismes i ho vam fer amb la Bel Olid, que va presentar el llibre A contrapèl i amb la Júlia Barceló, que va presentar el seu nou llibre Operació biquini. Les dues autores van demanar que s’acabi amb les imposicions i mandats corporals. “Desobeir la norma evitaria l'assenyalament”, va assenyalar Olid. L’autora, també reconeguda activista feminista, va explicar que si com a dones consentim i acabem canviant el nostre cos, depilant-nos, aprimant-nos, o tenyint-nos els cabells “els estem dient als agressors que poden continuar insultant-nos quan no ho fem”, va destacar. “Necessitem que en els espais comuns es deixi de jutjar els cossos de les persones. Això és molt perillós i s’ha de canviar des de l’escola”.
Per la seva banda, Júlia Barceló, va recordar que cal estar protegides “davant la pressió estètica” i els comentaris “que ens conviden a estar més primes”. Barceló parla en el seu llibre de com una adolescent amb un cos totalment normal, però allunyat dels cossos que ens venen en la publicitat i en les xarxes socials, pateix quan ha d’anar a una festa a la platja. “Hem de recordar que és una presó interna, la pressió estètica”, va etzibar l’autora, qui també és actriu i ha patit en primera mà la pressió estètica per la seva professió.
El dimecres 3, la llibreria Obaga va acollir la presentació dels llibres Profe i nan, de Josep Maria Alaña, i Transfórmate para educar, de Marta Butjosa i Roca, dues obres que ens van permetre endinsar-nos en un debat sobre com educar des de la diversitat i la inclusió. “Educar és una qüestió de temps, de connectar amb el cor de l'altre. Una vegada aconsegueixes trencar aquest gel, la comunicació és molt fàcil i les etiquetes cauen”, va explicar Butjosa. L’autor de Profe i nan, en canvi, ha destacat que és molt important guanyar-se l’acceptació de la nota per parts dels alumnes, per tal d’afavorir una millor inclusió a l’aula. “Amb els nanos el que no pots fer és fallar-los. Perquè un cop els hi falles, ho fas per sempre”, ha destacat Alaña.
La llibreria Altaïr va ser la seu d'un debat sobre el paper del periodisme i la literatura per tractar temes de migracions. Per a això, dijous 4 de novembre vam comptar amb Ousman Umar, que va presentar el seu últim llibre Des del país dels blancs, Eileen Truax, periodista especialitzada en migracions i moviments socials, i Yeray S. Iborra, periodista i autor de Vida mantera: retrat circular de la venda ambulant (Dakar–Barcelona).
La cruesa del relat d'Umar va portar els assistents a la travessia amb pastera que ell mateix va viure. "De les 46 persones que vam sortir del Líban, només sis vam arribar amb vida", va dir. Després d'aquest testimoni colpidor, tant Truax com Iborra van coincidir amb l'“obligació” que té el periodista de donar veu a les històries de les persones migrades. “Hem de ser assertius i no tractar les migracions com un fenomen homogeneïtzat sinó entrar en les històries personals”, va dir Iborra. Per la seva banda, Truax va reconèixer que “avui en dia a les redaccions dels mitjans no tenim temps per aprofundir en les històries i estirar el fil, però hem d'intentar fer-ho”.
Ni el fred ni el cansament ens va tirar enrere i el divendres 5, vam dirigir-nos a la llibreria La Carbonera. Les terrasses s'anaven omplint i el carrer Blai ja es vestia de divendres. La Carbonera va treure les cadires al carrer i allà va tenir lloc la presentació del llibre La ciutat sense veïns, d'Andreu Merino, qui, juntament amb la Sílvia Abadia, membre del Sindicat de Barri del Poble-sec i del Sindicat de Llogateres, van desgranar la sistemàtica vulneració del dret a l'habitatge a la ciutat de Barcelona.
“L'especulació immobiliària no passa perquè sí, sinó que algú està fent girar la roda”, va destacar Merino. Per la seva banda, Abadia va reconèixer que “hi ha unes tendències que ens venen de dalt que són incontrolables, però també hi ha un teixit social organitzatiu que defensa la vida digna i popular”. Precisament, aquest teixit és el que va reivindicar l'activista: “Els grups d'habitatge són els únics espais on la gent pot trobar caliu de persones que ens relacionem mitjançant el vincle i la comunitat. Fem una crida a totes les veïnes perquè s'hi sumin”, va demanar.
Aquesta primera edició de la Setmana del Llibre Social va concloure el dissabte 6 al migdia a la llibreria Byron amb un petit torneig d'Slam Poetry de la mà d'Olza Olzeta, Adriana Bertran i Ona Salvat. Les tres poetes van submergir els assistents en la poesia i van mantenir el nivell d’intensitat de la primera edició de la Setmana del llibre Social. Ja esperem la segona.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari