L’Associació in via denuncia la dificultat de llogar pisos per a dones i famílies que han patit situacions de violència

Irene Andrés, cap del SAID de l’Associació in via: “Parlar sobre la violència i denunciar està molt bé, però cal que fem més”

L’Associació in via denuncia que es troba amb moltes dificultats a l’hora de llogar pisos per a famílies i dones que han patit situacions de violència. Així ho afirma Irene Andrés, cap del Servei d’acompanyament integral a dones víctimes i supervivents de violències de gènere (SAID) de l’entitat, que assegura que quan els propietaris i agents immobiliaris s’assabenten de qui viurà al pis, la gran majoria posa traves o es fa enrere.

La cap del servei explica que, quan una dona és acollida –sigui sola, sigui amb infants– per l’Associació in via, comença tot un “procés de reparació psicoemocional”, així com “un procés perquè aconsegueixi ser independent”. Per poder anar avançant, l’associació ofereix pisos-pont, on hi conviuen diverses persones que, amb el suport de professionals, emprenen aquest procés cap a la seva llibertat i la nova vida.

Per a fer això, però, necessiten la col·laboració de la societat, “que ens pot ajudar llogant-nos pisos”, afirma Irene Andrés, que explica que han hagut de tancar projectes que tenien en marxa perquè no aconseguien llogar un espai. Convençuda que no és per por a no cobrar –perquè el lloguer el paga rigorosament l’associació cada mes–, ni per l’estat en què deixen el pis –ja que les tècniques de l’entitat visiten la llar diàriament i tenen contractat un servei de manteniment–, la cap del SAID entén que és fruit de la por al desconegut i “a saber què passa en situacions de violència”. “No volem generar una dependència institucional, necessitem que la societat ens doni aquestes oportunitats”, diu, i afegeix: “parlar sobre la violència i denunciar està molt bé, però cal que fem més”.

I és que, actualment, l’Associació in via es troba amb moltes dones que estan intentant sortir de l’entorn de violència que pateixen a casa seva, però que no tenen on anar. Moltes d’elles acaben passant setmanes o mesos a pensions i albergs, a l’espera d’una plaça en un programa d’acollida. “I això no és el pitjor, sinó que moltes d’elles estan embarassades o han fugit amb els fills i les filles”, apunta la cap del SAID, impotent davant la impossibilitat de reduir les llistes d’espera.

Per altra banda, Andrés també critica que, moltes vegades, sembla que els únics pisos als quals poden optar estan molt lluny de Barcelona ciutat, fet que dificulta el procés de reinserció –tant laboral com social– de les dones i les famílies. “Els pisos més cèntrics són ideals com a llars de màxima autonomia per a dones que estan en un estat ja gairebé de sortida, amb estudis avançats i feina establerta”, explica Andrés, que apunta que també són idonis en casos d’extrema vulnerabilitat, com el d’una dona que necessita estar prop de l’Hospital Vall d’Hebron per fer diàlisi tres cops per setmana, a l’espera d’un trasplantament.

Davant la dificultat de trobar pisos de lloguer a la qual s’enfronta, l’Associació in via fa una crida a totes les persones propietàries i agents immobiliaris de la província i l’Àrea Metropolitana de Barcelona: “Necessitem poder trobar llar per a dotze persones, i necessitem pisos amb espai per, com a mínim, quatre persones”. És necessari que els pisos tinguin ascensor per tal que siguin accessibles per a tothom. Així, in via demana que si algun propietari vol oferir un pis de lloguer, contacti amb l’entitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article