Quatre de cada deu famílies amb infants ateses per Càritas a Barcelona es troben en exclusió social

Redacció

Els menors de 18 anys a l’Estat espanyol i a Catalunya sempre han tingut una taxa de pobresa superior a la mitjana europea, així ho ha assenyalat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, en la presentació del tradicional informe de Nadal de l’entitat. “Els menors de 18 anys són un col·lectiu poc protegit a casa nostra. Si la mitjana dels països de la Unió Europea destinen un 2,4% del PIB a despesa social en família i infància, Espanya només hi dedica un 1,3% del PIB”, ha destacat Busquets.

Busquets ha advertit que Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb una major taxa de pobresa en els menors de 18 anys, destacant que les condicions de vida de les famílies són molt dures, i que s’intensifiquen en el cas de les llars monoparentals i les famílies nombroses.

Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha exposat que a la diòcesi de Barcelona, l’exclusió social de les llars amb infants i adolescents és del 40%, i que es duplica amb relació a les famílies sense fills. Així mateix, ha apuntat que aquesta exclusió és més intensa en les llars monoparentals, ja que una de cada dues famílies es troba en exclusió social. “Gairebé la meitat de les llars amb menors tenen dificultat per arribar a finals de mes, i el 43% no disposa d’ingressos per a despeses imprevistes. Són famílies molt vulnerables, i la pandèmia ha agreujat la seva situació”.

Les famílies manifesten dificultats en tots els àmbits de la vida, però destaca que un 36% han hagutde reduir les despeses en alimentació, i un 52% les despeses en vestit i calçat. A més, un 11% s’han vist obligades a compartir pis amb persones desconegudes, i el 26% han tingut impagaments relacionats amb l'habitatge.

L’impacte de la crisi en les famílies amb infants i adolescents

Pel que fa a les famílies amb infants i adolescents ateses per Càritas, Feu ha destacat que han patit amb major intensitat els efectes econòmics i socials de la Covid-19. Aquesta experta ha apuntat que un 20% de les famílies viuen sense cap ingrés, 16 punts més que abans de la pandèmia. Això ha tingut conseqüències en tots els àmbits de la seva vida i, per exemple, un 44% de les llars no aconsegueixen alimentar-se adequadament.

Així mateix, gairebé la meitat de les famílies no poden pagar les despeses relacionades amb l’habitatge (lloguer, relloguer o hipoteca), i que un 27% s’han vist obligades a canviar de domicili per manca d’ingressos. Pel que fa a l’impacte en la salut mental, el 67% dels pares i mares de famílies acompanyades per Càritas presenten risc de patiment psicològic, triplicant la situació del conjunt de la població de Barcelona de 15 anys o més (19,9%).

“Totes aquestes dificultats són un enorme obstacle en les oportunitats acadèmiques dels infants, i pot acabar alimentant els percentatges de pobresa i d’exclusió futures”, ha apuntat Feu. L’emergència econòmica que pateixen les famílies no ha aconseguit apaivagar-se amb les prestacions d’ingressos mínims, referint-se que només un 9,9% de les famílies amb infants i adolescents ateses per Càritas Barcelona cobren la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV).

Per tot això, Càritas ha volgut recollir les demandes de les famílies que acull i acompanya, i els ha fet una sèrie de preguntes, centrades en allò que demanarien a les administracions per millorar la seva situació. Així, un 36% dels pares i les mares han posat l’habitatge com la primera prioritat, demanant un major nombre d’habitatges de lloguer social. Seguidament, un 26% han demanat més ajudes per trobar una feina, i un 18% més prestacions per fill a càrrec, entre d’altres.

Pel que fa als infants, un 24% han sol·licitat més ajudes per les persones vulnerables, un 19% més suport perquè els seus pares trobin feina, i un 18% viure en un habitatge digne. Seguint aquestes demandes, l’entitat ha instat a fer prevaldre l’interès superior del menor per sobre de qualsevol altra circumstància, augmentant la despesa en protecció social espanyola i catalana fins a la mitjana europea.

Per fer-ho, proposa augmentar la prestació per fill a càrrec o garantir l’accés a internet a les famílies més vulnerables. Pel que fa a l’habitatge, Càritas aposta per un complement econòmic a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) mentre no es desenvolupi una política d’habitatge clara. També es demana l’ampliació del parc públic, més habitatges per la mesa d'emergència social i garantir l’accés a subministrament.