El sector de l’acció social demana al Govern una implementació coherent de la Renda Bàsica Universal

Redacció

El sector de l’acció social avisa que associar la Renda Bàsica Universal (RBU) a la pobresa desnaturalitza el seu objectiu i demana al Govern de la Generalitat que les polítiques socials siguin coherents amb el rumb que marca el pla pilot d’implementació d’aquesta prestació econòmica. Aquestes han sigut algunes de les conclusions de la jornada ‘Renda Bàsica Universal: un full de ruta realista’, celebrada aquest dilluns i organitzada per la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i l’Ajuntament de Barcelona.  

La jornada s’ha celebrat aquest dilluns al CaixaForum de Barcelona i ha comptat amb la participació de més d’un centenar de professionals de l’acció social. En aquest marc, la vicepresidenta d’ECAS, Sira Vilardell, ha demanat al Govern de la Generalitat “que les polítiques socials i els instruments avui existents per garantir els mínims per a una vida digna siguin coherents amb el rumb que marca el pla pilot de Renda Bàsica Universal” cap a un sistema basat en la lògica dels drets i la justícia social. 

Per la seva part, la comissionada d'acció social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, ha subratllat la necessitat de reforçar el caràcter universal d’aquesta prestació econòmica, ja que “si desnaturalitzem la renda bàsica i deixem que s’associï a la pobresa, obrim la porta a discursos que la defensen només per aprimar l’Estat de Benestar, quan en cap cas ha de comportar una reducció dels serveis d’acompanyament a les persones”.

Tot i això, des de la federació han celebrat la posada en marxa d’un pla pilot que permeti “afinar en el disseny d'una política de garantia de rendes que ha de marcar un punt d'inflexió cap a un nou contracte social i un canvi de paradigma en les polítiques socials que passi de la contenció a la prevenció i de les respostes pal·liatives a la transformació estructural”. 

En aquest sentit, ECAS ha reclamat la millora de la Renda Garantida de Ciutadania per ampliar-ne la cobertura i harmonitzar-la amb l'Ingrés Mínim Vital estatal, amb l’objectiu de simplificar la gestió, agilitzar els tràmits i assegurar que arriba a tothom que la necessita. 

De les prestacions condicionades, a la renda universal

El cap de l’oficina del pla pilot de la RBU del Govern, Sergi Raventós, ha afirmat que “la renda bàsica cada dia es fa més necessària i oportuna” davant l’increment de les desigualtats i “la ineficiència i ineficàcia de molts programes de prestacions condicionades arreu del món”. 

A la jornada s’ha destacat que a Catalunya, concretament, l’Ingrés Mínim Vital (IMV) arriba només al 5% de la població en risc de pobresa extrema i la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) està per sota del 10% de la població en situació de pobresa.

No obstant això, les rendes condicionades, com l’IMV, no només ha fracassat a Catalunya. La coordinadora de l’Observatori de Renda Bàsica d’ATTAC Madrid, Berta Lago Bornstein, ha assenyalat a la jornada que durant el seu període com a directora de rendes mínimes al Govern de la Comunitat de Madrid va constatar com aquestes prestacions condicionades “ja en el seu disseny són errònies i estan regulades de manera que estigmatitzen, perquè es responsabilitza i criminalitza les persones de la situació que viuen, a més de desincentivar el treball i alimentar la trampa de la pobresa per l’escassetat de les quanties”.

El president de la Xarxa Renda Bàsica i doctor en Ciències Econòmiques Daniel Raventós, al seu torn, ha insistit en la viabilitat de la RBU: “els càlculs econòmics s'han fet i podem dir que garantir l’existència material de tota la població és una opció política”. Raventós ha destacat també que “el realisme de les propostes socials depèn bàsicament de la convicció d’una gran part de la població en elles”.

Per altra banda, el director d’innovació social de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Torrens, ha advertit que “la renda bàsica no és la panacea que ho solucionarà tot, però sí que ens permetrà treballar l’acompanyament social des d’una altra posició a partir del fet que les persones tinguin les seves necessitats materials cobertes”. Torrens ha apuntat també a la necessitat de fer pedagogia sobre les implicacions fiscals: “finançar una renda bàsica és posar el peu al coll de començar a fer polítiques redistributives reals” en un país on la pressió fiscal està set punts per sota de la mitjana europea.