El Telèfon de Prevenció del Suïcidi de Barcelona atén unes 6.000 trucades des de l’agost del 2020

Els professionals alerten d’un augment de problemes de salut mental i un 34% de casos són per depressió

El Telèfon de Prevenció del Suïcidi de Barcelona ha atès aproximadament 6.000 trucades des que es va posar en marxa l'agost del 2020. Així ho afirma el coordinador d’aquest servei, Sergi Garcia, que explica que les trucades han augmentat perquè cada cop més gent coneix el recurs, però també perquè cada cop hi ha més problemàtiques de salut mental.

Per això, assegura que un dels objectius de la trucada és que la persona accepti rebre ajuda professional. La doctora Cristina Teixidó, cap d'àrea de primària del Centre Psicoteràpia Barcelona - Serveis Salut Mental (CPB-SSM) de la Dreta de l'Eixample, assegura que han vist un augment de casos de trastorns i diu que un 34% dels 4.000 pacients que atenen estan diagnosticats amb depressió.

Precisament aquest 13 de gener se celebra el Dia Mundial de la Depressió, un trastorn emocional que afecta un gran nombre de persones de totes les edats, amb una major incidència entre els joves i les persones d'edat més avançada. Pel que fa als símptomes més comuns hi ha l'humor trist, la manca de capacitat de gaudir, l'insomni, la falta de gana, la desesperança, la irradiació afectiva, el pensament de runa o, en els casos més extrems, depressions marcades per greus pensaments delirants, que en el pitjor dels casos poden acabar en suïcidi.

Objectiu: acceptar que cal ajuda

Sergi Garcia, que a més de coordinar el servei telefònic és psicòleg de la Fundació Ajuda i Esperança, explica que moltes de les persones que truquen al Telèfon de Prevenció del Suïcidi de Barcelona han estat diagnosticades amb algun trastorn o bé prenen algun psicofàrmac per situacions de depressió i ansietat. Tot i això, la informació que tenen els voluntaris que atenen les trucades és únicament aquella que la persona els dona.

Que truquin, diu, ja és un pas molt important, però en cap cas supleixen la necessitat que té la persona de fer un procés terapèutic amb un professional o bé una intervenció psicofarmacològica. De fet, les persones que atenen les trucades són voluntaris —en total n'hi ha uns 100— que han rebut una formació específica per fer aquesta tasca i compten amb la supervisió de professionals de la salut mental.

“Nosaltres fem que en un moment de crisi, un dijous a les 4 de la matinada, la persona tingui accés a algú que està disposat a escoltar sense un límit de temps i la reorientem perquè pugui ser atesa per un professional de la salut mental”, remarca.

Així, un cop establert un primer vincle amb la persona que truca se l'orienta perquè busqui aquesta ajuda a través del metge de capçalera o professional de referència si ja està vinculada a un servei de salut mental. Ara bé, si es detecta un risc imminent de suïcidi llavors s'alerta els serveis d'emergència. Entre l'agost del 2020 i el desembre del 2021 han activat més d'un centenar de serveis d'emergència en resposta a trucades d'aquest tipus.

Una desena de casos de mitjana

En el cas del CPB-SMM, Teixidó explica que els casos de risc suïcidi han augmentat, però que no ho han fet “de forma radical”. El desembre es va activar el codi de risc set vegades i, durant el 2021, han tingut aproximadament una desena de casos de mitjana per mes. En aquest sentit, la doctora assenyala que és important “no perdre'n cap”, ja que es tracta d'una situació “que no té marxa enrere”.

Entre els motius principals situa la pandèmia de la Covid-19, que ha empitjorat un gran ventall de situacions que podien tenir cert risc prèviament. “Persones que ja tenien cognicions molt hipocondríaques, d'altres que s'han quedat tancades a casa amb una família amb qui no s'entenen bé, o persones que no han pogut veure els amics o la parella”, ha assenyalat. “A més d'altres aspectes com la soledat, o la dificultat de trobar feina”.

Impacte de la pandèmia en la salut mental

Tant els CPB-SMM com el Telèfon de Prevenció del Suïcidi de Barcelona, han vist de primera mà l'impacte de la pandèmia en les persones que atenen. Un dels col·lectius que més ha notat l'impacte han estat els joves. De fet, prop d'un 30% de les trucades que rep el servei telefònic les fan menors de 30 anys, segons dades recollides durant les trucades rebudes el primer semestre del 2021.

Segons Teixidó, la pandèmia ha posat “en evidència” la vulnerabilitat de les persones, un escenari que ha acabat derivant en un augment dels trastorns. “La disminució de la vida social, un mercat laboral restringit, la pèrdua d'algunes de les primeres experiències, etc.” són alguns dels efectes col·laterals que han tocat de primera mà als més joves, que necessiten l'ajuda dels seus entorns més pròxims, així com de professionals, per disposar de les eines necessàries per afrontar la situació.

De fet, per la doctora del CPB-SMM, un dels factors que envolten les patologies mentals és, encara, l'estigma. “Per sort, la gent que pateix aquestes malalties cada vegada en parla més, però també em preocupa la resposta de l'entorn”, sosté. Així, en el cas de les depressions hi ha una tendència a titllar la persona de “dèbil” o bé imposar-li “la responsabilitat” d'aquesta tristesa.

“La Covid ho ha monopolitzat tot”

Per la seva banda, Sergi Garcia explica que la situació de pandèmia ha “tensionat molt” tots els serveis de salut, que “en certa manera estan col·lapsats” per atendre la problemàtica Covid-19. Un fet que també es nota en primera persona al centre de la Dreta de l'Eixample, on la cap d'àrea de primària afirma que els professionals porten dos anys “amb un estrès i patiment” important. “La Covid-19 ho ha monopolitzat tot”, afirma Teixidó.

Una tensió que es veu reflectida en les llistes d'espera. Així, un cop l'usuari ha passat pel seu metge de capçalera, s'ha d'esperar 26 dies per assistir a una primera visita en aquest centre barceloní. En el cas d'un psicòleg —a causa de l'elevada demanda— la xifra s'eleva fins als 37 dies. Això sí, els casos més urgents s'atenen en un període comprès entre les 24 i les 48 hores.

La doctora també alerta d'una necessitat imminent de personal. “Falten professionals i n'hi ha pocs d'especialitzats”, explica, “ens interessaria que es formessin més especialistes joves perquè d'aquí a dos o tres anys es jubilaran molts metges en actiu i quedaran molts llocs de treball”.

Pel que fa a les inversions de les administracions públiques en aquest àmbit, Teixidó admet que la despesa en psiquiatria ha pujat molt els darrers anys, però també afegeix que “sempre va bé que se'n faci més”. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article