Pel que sabem fins ara, la Covid-19 quasi té conseqüències neurològiques importants quan els infectats són nens i nenes. Tanmateix, això no significa que el seu cervell vagi a sortir indemne de la pandèmia. Sobretot perquè les restriccions que els imposem sí que podrien afectar el desenvolupament del seu cervell.
I, amb ell, a la seva vida mental posterior, ja que és en el cervell, en les seves connexions neuronals, on es generen i gestionen tots els nostres comportaments.
El delicat equilibri entre rutines i novetats
Ens agraden les rutines, perquè ens aporten confiança. Però també gaudim de les novetats, ja que suposen una font de nous reptes i estímuls. Per això combinem rutines amb novetats.
Pensem per un moment en el que hem fet avui de manera rutinària, i en el marge que hem tingut per a introduir novetats desitjades, de les quals ens aporten benestar. I comparem-ho amb el que fèiem fa tres anys, per exemple, al gener del 2019. Segur que hi ha diferències que ens resulten bé òbvies.
Sense anar més lluny, fa tres anys ningú sortia al carrer amb mascareta, ni es plantejava fer-se un test d'antígens (un test de què?, hauríem preguntat), ni comptava quantes persones podien asseure's juntes a la terrassa d'un bar.
Tampoc estàvem pendents de si ens tocava teletreballar o havíem d'anar presencialment a la feina, o de si l'aula dels nostres fills i filles estava en quarantena.
Possiblement, fa tres anys hauríem quedat amb els amics durant el cap de setmana o en sortir del treball, per prendre'ns un cafè o un refresc, sense plantejar-nos quants anàvem a ser. I hauríem portat més sovint als nostres fills i filles al parc o a realitzar les seves activitats extraescolars preferides.
La pandèmia de Covid-19 ha canviat les nostres rutines i les possibilitats que tenim de modificar-les de manera desitjada, per plaer. Ha canviat per als adults, però també per als infants. La qüestió és: poden afectar aquests canvis, produïts per la necessària gestió de la pandèmia, al desenvolupament del seu cervell?
El neurodesenvolupament dels “infants de la pandèmia”
Des que es va iniciar la pandèmia fins avui s'han publicat al voltant d'un centenar de treballs científics, a més de diversos informes d'altres institucions, des de l'OCDE fins a la UNESCO.
Des d'una perspectiva estrictament mèdica, en alguns casos severs la infecció pel virus causant de la Covid-19, el SARS-CoV-2, pot provocar problemes neurològics en unes certes persones. El que, en el cas d'afectar infants, podria interferir en el seu neurodesenvolupament. No obstant això, les evidències mèdiques recollides fins avui indiquen que els nens i les nenes no són els més afectats per la Covid-19. A més, en la majoria dels casos els símptomes que tenen són de naturalesa lleu.
El que tal vegada no és tan lleu és com les restriccions que els imposem (per a contenir l'avanç de la pandèmia i limitar les hospitalitzacions) afectaran el desenvolupament del seu cervell. I, amb ell, a la seva vida mental posterior, ja que és en el cervell, en les seves connexions neuronals, on es generen i gestionen tots els nostres comportaments.
No podem obviar que, fins avui, 188 països han imposat el tancament d'escoles en tot el país en algun moment o altre de la pandèmia, la qual cosa ha afectat a més de 1.500 milions d'infants i joves.
L'ansietat, l'estrès i la ira es masteguen en l'aire
El distanciament social, l'ús de màscares, la limitació del nombre de persones en les trobades socials, les quarantenes i confinaments han marcat el benestar de les persones. Tots els estudis realitzats fins avui identifiquen un increment generalitzat d'ansietat, estrès, tristesa, depressió i, fins i tot, ira. De fet, recentment s'ha detectat una correlació entre la durada dels confinaments i quarantenes i la manifestació de símptomes d'estrès posttraumàtic.
Per descomptat, unes persones es veuen més afectades que unes altres, en funció del seu temperament i el suport que rebin del seu entorn. Però és una cosa palpable en la societat en el seu conjunt. I a més, pensant en la infància, s'ha comprovat que aquests estats anímics es “contagien” de pares a fills.
Totes aquestes respostes conductuals i emocionals són coherents amb la idiosincràsia humana. Som una espècie social, així que qualsevol restricció a les trobades socials incrementa el nivell d'ansietat, d'estrès i de tristesa.
A això se li suma que la por d'emmalaltir o el fet que emmalalteixin els nostres éssers estimats també incrementa aquests paràmetres. I pot generar reaccions d'ira, perquè no podem bregar adequadament amb la situació. Que siguin coherents no implica que estiguin exemptes de conseqüències a mitjà i a llarg terme, especialment en les nenes i els nens.
El motiu és simple: el cervell va construint les seves xarxes neuronals a través de les interaccions amb l'ambient. Així que qualsevol canvi ambiental afecta la construcció del cervell. És el que es denomina plasticitat neuronal, i és màxima durant la infància. Per aquest motiu la infància és l'etapa de la vida en què els factors ambientals ens influeixen més, sent els tres primers anys de vida els que presenten una major vulnerabilitat.
Emocions sota la mascareta
Sense anar més lluny, durant la primera infància els infants aprenen què són i com s'expressen les emocions. Ho fan observant el rostre dels adults. Doncs bé, l'ús de mascaretes disminueix aquests aprenentatges. I fins i tot s'ha vist que dificulta l'aprenentatge de l'idioma. Això tindrà, no hi ha dubte, conseqüències en el seu futur, encara que és difícil preveure fins a on arribaran.
Un altre aspecte important és la reducció del temps que els nens i les nenes passen jugant amb altres infants, tant per les restriccions socials com per la supressió o disminució de les activitats extraescolars. El joc amb els seus iguals és crucial per a un desenvolupament sa i equilibrat del seu cervell. No sols treballen aspectes clau com la socialització, sinó que fins i tot s'ha vist que el joc millora la funció cerebral i és una de les maneres clau en què aprenen a fer front a situacions futures inesperades. I això inclou també aspectes relacionats amb la resiliència.
A tot això caldria afegir el contacte amb la naturalesa i l'aire lliure, que també s'ha vist que és crucial per a un neurodesenvolupament equilibrat durant la infància.
Adversitats i falta de suport emocional
D'altra banda, ningú discuteix que la pandèmia està generant situacions adverses. I resulta que com més experiències adverses es tenen durant la infància, major és el risc de retards en el desenvolupament cognitiu. I també incrementa la probabilitat que es manifestin problemes de salut mental en l'adolescència i l'edat adulta, com a abús de substàncies tòxiques, depressió, síndrome d'estrès posttraumàtic, síndrome obsessiu compulsiu i altres condicions psiquiàtriques.
Un dels pilars per a superar les adversitats és la interacció entre les persones, que brinda suport emocional. Però, precisament, moltes de les mesures adoptades, com els confinaments, les quarantenes i les restriccions a les trobades socials, comprometen greument aquestes interaccions. És un peix que es mossega la cua.
Aquest fet repercuteix en el benestar dels infants, perjudicant fins i tot la consolidació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs) impulsats per les Nacions Unides, molts dels quals se centren en la infància, com ha destacat l'Unicef en un informe recent.
Protegir els vulnerables
No es tracta de ser alarmistes, ni molt menys. Hem d'aprofitar els coneixements científics derivats d'aquests i altres treballs per a evitar que les persones més vulnerables, aquelles que poden acabar arrossegant conseqüències més duradores, les nenes i els nens, vegin la seva vida mental perjudicada per les restriccions que els imposem els adults, pels canvis socials que es deriven d'aquestes restriccions i per les pors que, sovint sense adonar-nos, els transmetem.
Al final, es tracta d'afavorir que continuïn socialitzant, mantenint oberts els centres educatius i les activitats que realitzen tant com sigui possible. I donant-los suport sempre emocionalment, evitant traspassar-los la nostra ansietat i les nostres pors.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'orginal aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari