Un de cada tres infants a Catalunya viu en situació de pobresa, segons denuncia Save the Children

Redacció

El 33,4% d’infants a Catalunya viuen en situació de pobresa o exclusió social, segons Save the Children. Això implica que 462.000 infants subsisteixen amb menys recursos dels necessaris per viure amb dignitat. Aquest dimarts, l’organització ha presentat al Parlament el seu informe ‘Quant mesura la infància a Catalunya?’ per denunciar aquesta situació.

L’informe és una radiografia anual sobre la situació dels infants, on alerta que la crisi de la Covid-19 no ha estat més que un enorme amplificador de la pobresa infantil, una problemàtica que ja es trobava enquistada a Catalunya i directament relacionada amb la manca de protecció social.

“En aquesta emergència sanitària, els infants no han estat al focus de les decisions, ja que no eren un grup de risc, però sense cap mena de dubte han estat els més afectats en termes d’impacte social i són els que corren el risc de pagar el preu més alt i durador”, assegura Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children Catalunya. 

Tenir fills és un factor de pobresa

Les famílies amb fills i filles a càrrec continuen patint més pobresa que les altres llars, amb una taxa del 28,9% i del 43,2% per a les monoparentals enfront del 14,2% per a les famílies sense fills. “Un adult pot viure de manera puntual i esporàdica una situació de privació material sense que això afecti la seva trajectòria vital, però un infant que ho pateix en edats primerenques sí que veurà afectat el seu desenvolupament psicològic, social i emocional, i veurà compromès també el seu futur”, assenyala Rivas.

L’evolució de la taxa de pobresa infantil a Catalunya mostra que les xifres no han parat de créixer. En comparació per franges d’edat, la infància és, amb diferència, la població més pobra.  Per això, Save the Children insisteix que és fonamental que els plans del Govern tinguin una mirada d’infància i un enfocament d’equitat social per tal de reduir les xifres de pobresa infantil. “Si la pobresa és una decisió política, encara ho és més la pobresa infantil”, manifesten.

Cost de la criança inassumible

Catalunya és un dels territoris de l’Estat on el cost de la criança és més alt. Save the Children calcula que les famílies catalanes han de gastar-se de mitjana uns 630 euros mensuals. Unes despeses que moltes famílies que viuen en situació de vulnerabilitat no poden assumir.

De fet, una de les principals despeses és l’habitatge. Entre 2013 i el 2020 el preu del lloguer ha pujat un 35,4% a Catalunya i un 41,5% a Barcelona, de manera que el preu mitjà del lloguer a la ciutat comtal se situa en 965 euros. Per tant el cost actual de l’habitatge està molt per sobre del que poden pagar les famílies que han de fer cada cop més esforços per pagar el lloguer. Quatre de cada deu llars catalanes gasten més del 40% dels ingressos en habitatge. La taxa de sobrecàrrega de les depeses relacionades amb l’habitatge a Catalunya és la sisena més alta dels països de la Unió Europea, per davant de la mitjana espanyola i europea.

Estratègia catalana contra la pobresa infantil

Per intentar acabar amb aquesta realitat, l’organització demana, entre altres qüestions, definir una estratègia catalana contra la pobresa infantil “clara, enfocada i amb mesures contundents”. “La lluita de la pobresa infantil ha d’estar al centre de la política del Govern i ha d’estar plasmada en una estratègia, i en un acord de govern”, clamen. En aquest sentit, reclamen que s’utilitzin part dels fons europeus per invertir i reformar el sistema de prestacions per reduir la pobresa infantil. També demanen unificar la interlocució de les famílies amb el sistema de prestació social a través d’una finestra única, i un únic professional referent. També incideixen en el fet que cal reformular la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) perquè arribi a totes les famílies amb fills i filles a càrrec en situació de pobresa. “Això es pot fer creant un complement per a la criança per a les famílies més vulnerables, canviant els criteris d’accés perquè puguin sol·licitar-lo”, apunta Save the Children.

Entre d’altres, també demanen mesures com l’ampliació de la cobertura de pròtesis, audiòfons, ulleres, serveis psicològics i psicosocials, i salut bucodental; universalitzar la beca menjador i l’accés a les activitats educatives, segons el criteri de renda marcada pels ingressos i les despeses de les famílies.

Segons l’organització, el finançament d’aquesta estratègia i la reforma de les prestacions pot venir inicialment dels fons europeus però també ha de comptar amb recursos corrents, “per assegurar-ne la continuïtat”. Aquests recursos, estimen, haurien de venir de l’augment del percentatge del PIB català dedicat a la protecció social per a la infància, “que hauria de triplicar-se per situar-se a la mitjana europea del 2,4%”.