Els programes de segona oportunitat ajuden a reprendre els estudis i a la inserció dels joves vulnerables

ACN

Els programes de segona oportunitat contribueixen a la represa dels estudis i afavoreixen la inserció laboral de joves en situació de vulnerabilitat, segons conclou un estudi de la Fundació Jaume Bofill i Ivàlua que ha analitzat els resultats de gairebé 1.000 estudis sobre programes de 25 països.

Aquests programes es dirigeixen a joves sense l'ESO o amb poques qualificacions i que es troben en una situació de vulnerabilitat personal, familiar i social. Se'ls ofereix un acompanyament al desenvolupament personal i el treball d'habilitats acadèmiques amb l'objectiu d'obtenir unes titulacions que permetin reprendre els estudis i afavorir les transicions laborals. L'estudi també ha trobat millores en la salut mental, la motivació, la confiança i l'autoestima i en la reducció dels comportaments disruptius.

La principal conclusió és que aquests programes milloren les perspectives laborals dels joves a llarg termini i afavoreix també la progressió a altres itineraris acadèmics o de formació laboral. També s'observa un impacte positiu a curt termini, tot i que modest, en la millora en l'ocupació i els salaris dels joves. A més, s'observa una millor relació cost-benefici com més joves són els participants.

Els programes de segona oportunitat més efectius són aquells que integren múltiples serveis, com desenvolupament personal, aspectes acadèmics, desenvolupament d'habilitats professionals i suport a la recerca de feina. A més, funcionen millor si hi ha vinculació de la comunitat i la família i amb la complicitat d'ocupadors locals. També s'observen efectes positius si s'afegeix un component de mentoria i si hi ha una especial atenció a la salut mental.

Un dels reptes d'aquests programes és aconseguir el vincle amb els joves, per tal que es mantinguin. En aquest sentit és important que la informació sigui accessible, que hi hagi incentius econòmics, que els plans siguin individualitzats segons les necessitats de cadascun i la inclusió d'activitats d'educació informal, entre d'altres.

Els autors de l'estudi recomanen fer una diagnosi per identificar els diferents perfils de joves sense ocupació ni estudis, destinar els programes de segona oportunitat a aquells que més els necessiten, apostar per programes multidimensionals, afavorir les relacions entre centres educatius ordinaris i els programes, així com amb empreses de l'entorn; i establir equivalències en les qualificacions i certificacions que s'obtenen al sistema escolar ordinari.