La segregació escolar a Catalunya baixa un 10% en tres anys

Redacció

La segregació escolar a Catalunya s'ha reduït vora un 10% entre el 2018 i el 2021, segons un informe presentat aquest dijous pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants, Maria Jesús Larios. A més, s’ha augmentat en un 50 % la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, tot i que el Síndic reconeix que “encara hi ha molt marge de millora en la detecció”. Segons Ribó, l’informe mostra “una tendència positiva”, però “insuficient”.

Les dades del primer informe bianual de balanç que el Síndic es va comprometre a elaborar mentre el pacte contra la segregació escolar a Catalunya —signat el març del 2019— sigui vigent mostren que encara no hi ha una millora estructural, ja que encara hi ha municipis de més de 10.000 habitants que presenten “dinàmiques negatives”: el 31,4% dels municipis han empitjorat els nivells de segregació a primària, i a secundària, el 30,3 %.

Malgrat que el Síndic considera que, en general, el pacte s’està complint, reconeix que ho està fent “de manera més lenta del que s’havia planificat”, tot i que ho atribueix a la irrupció de la pandèmia. De fet, de les 30 mesures previestes, només se n'han complert quatre, i 23 estan en procés d’acompliment.  

Desigualtats territorials

Segons Ribó, l’anàlisi de les dades a escala local posa de manifest que hi ha “desigualtats territorials” en l’avenç contra la segregació. Segons l'informe, els diversos nivells de segregació entre municipis es deuen —en un 30%— a la segregació residencial de població estrangera. També hi ha diferències socioeconòmiques i polítiques que provoquen la segregació escolar, i el Síndic explica que encara hi ha ajuntaments que no detecten l'alumnat amb necessitats educatives específiques, que no utilitzen la reserva de places per distribuir de forma equilibrada aquest alumnat o on s'usa la matrícula viva en centres amb una composició social desafavorida.

Alguns dels municipis grans amb més segregació escolar d'alumnat estranger a primària són Badalona, Tarragona, Terrassa o Lleida, mentre que a secundària destaquen Barcelona, Badalona, Tarragona o l'Hospitalet de Llobregat. Entre els municipis que més han empitjorat a primària hi ha Igualada, Sant Just Desvern o Montgat, mentre que a secundària destaquen Sant Just Desvern, Balaguer i Montgat, entre altres. Alguns d'aquests municipis han augmentat deu punts percentuals els alumens estrangers que caldria redistribuir per aconseguir un repartiment equitatiu.

Per contra, entre els que més han millorat a primària hi ha el Vendrell o Terrassa, i a secundària destaquen les millores de Salt, Vilanova i la Geltrú, Valls i Igualada, entre altres. L'informe destaca Barcelona, Manresa i Valls com a ajuntaments que millor han lluitat contra la segregació.

Un dels objectius del pacte contra la segregació era que els alumnes amb necessitats educatives poguessin ocupar les places reservades. El curs 2018-2019 a P3 només ocupaven el 49% de les places inicialment reservades i la resta quedaven alliberades per a la resta d'alumnes, mentre que actualment són el 71%. A 1r d'ESO s'ha passat del 71 al 95%. També s'ha millorat en la reducció de la matrícula viva als centres d'alta complexitat gràcies a les mesures preses i a la disminució de l'arribada d'alumnes immigrants.

Relacionat amb això, però causat sobretot pel descens de la natalitat, l'informe mostra preocupació pel fet que hi hagi una sobreoferta de places, sobretot a P3. Mentre que fa tres cursos s'omplien el 89% de les places ofertes, ara s'omplen menys del 83%. L'informe proposa reduir ràtios a les aules, reduir grups i fins i tot tancar centres, especialment aquells més 'guetitzats'.

La voluntat del Síndic no és “compensar” la segregació escolar donant més diners a les escoles d'alta complexitat, sinó “evitar” aquesta segregació abans que es produeixi, que és a la inscripció de P3 i 1r d'ESO.

Més detecció preventiva

Entre les mesures que preveia el pla i que ja s'han complert, Ribó ha destacat l’aprovació del Decret 11/2021 de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió, que suposa “un avenç molt significatiu” perquè obre la porta a incrementar la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques —del 5% actual al 25%—, permet activar eines per garantir plenament l’escolarització equilibrada d’aquest alumnat i estableix els instruments per garantir la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar. 

Altres mesures han estat l'elaboració d'un informe sobre el cost de la plaça escolar i la limitació a la difusió de dades sensibles com resultats acadèmics o composició social dels centres per tal d'evitar la seva estigmatització. L'informe del Síndic, que s'havia de presentar fa uns mesos, conclou que fins ara s'han establert els “fonaments que han de permetre fer un salt qualitatiu”, i ara s'espera que en la segona meitat de vigència del pacte s'acabin de consolidar les mesures més efectives.

Mentre que el 2018-2019 es va detectar que un 6,4% de l'alumnat de primària tenia necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, ara se’n detecta un 8,1%. A secundària s'ha passat del 5,6% al 7,7%. En el procés d'inscripció, a P3 s'ha passat de detectar el 3,4 al 5,9% d'alumnes amb dificultats socioeconòmiques, i a 1r d'ESO, s'ha passat del 3,7 al 7,3%. Tanmateix, es vol arribar a detectar preventivament —i de forma gairebé automàtica i no tant “artesanal”— el 20 o 25% d'alumnes que es calcula que en realitat té aquestes necessitats. Així, es passaria dels 80.000 alumnes actuals a més de 200.000.

L'informe apunta també que en el procés d'inscripció del 2018-2019 de P3 hi havia un 40% de municipis grans que no detectaven cap alumne vulnerable, mentre que actualment el percentatge s'ha reduït al 27% dels municipis, entre els que hi ha Cornellà, Esplugues, el Prat i Sant Feliu de Llobregat, Barberà i Badia del Vallès o Sant Adrià del Besòs. Un 24% dels municipis ja detecten més d'un 10% d'alumnes vulnerables a P3, com Barcelona, Girona, Terrassa, Mataró o Manresa, entre altres.

Entre les altres mesures, destaca l'establiment d'una proporció màxima d'aquest tipus d'alumnat en cada centre educatiu, l'allargament de les reserves per a aquest alumnat fins a l'inici de curs i que aquests alumnes tinguin una via específica d'inscripció. També es pretén eliminar algunes barreres econòmiques existents, com controlar les quotes a les escoles concertades i establir ajuts als alumnes.

L'informe també alerta d'alguns perills com l'increment de l'absentisme escolar arran de la pandèmia, sobretot en centres amb percentatges alts d'alumnes gitanos, o la reducció del número de centres d'alta complexitat que aplica la sisena hora, que actualment només són el 40%.

Propostes de futur

Per tot això, algunes de les principals prioritats d'actuació que proposa el Pacte pels propers anys són la delimitació de zones educatives amb composició heterogènia, l'establiment de topalls màxims d'alumnes amb necessitats educatives específiques a cada centre o la planificació de la reserva exclusiva per a aquests alumnes. Igualment, l’informe apunta que cal revisar l'adscripció de centres de primària a centres de secundària, per no perpetuar la segregació.

També es proposa que les ajudes econòmiques als centres vagin lligades no al fet d'acollir aquests alumnes sinó a detectar-los abans de la inscripció, el foment de campanyes de sensibilització a les famílies, una guia de bones pràctiques en les portes obertes de cada centre i l'elaboració d'un decret de beques-menjador també als centres concertats.

El Síndic reclama que cal un “acompanyament” i un “impuls” a la implementació de les mesures a escala local, i proposa, per exemple, un pla que garanteixi la formació de les persones responsables en el territori, aixú com pactes locals contra la segregació escolar.

Un cop més, el Síndic ha recordat que sense abordar el repte del finançament dels centres serà difícil aconseguir canvis estructurals per acabar amb la segregació escolar. És per això que considera necessària la convocatòria d’ajuts econòmics als centres per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat, vinculats a la detecció i l’accés per reserva, i també unes directrius per part del Departament d’Educació als centres sobre el pagament de quotes per a activitats complementàries, per evitar que siguin un àmbit de generació de desigualtats.

També destaca que cal millorar els recursos dels centres amb elevada complexitat, configurar plantilles més ben dotades i més multidisciplinàries, i impulsar i donar continuïtat al Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE).