La directora del Pacte Nacional de Salut Mental admet que l’atenció és “fragmentada”, “estigmatitzadora” i “tancada”

ACN

La directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Magda Casamitjana, ha reconegut al Parlament que l’atenció en aquest àmbit és ara “fragmentada, estigmatitzadora, tancada i jerarquitzada”. En la Comissió d’Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions, Casamitjana ha assenyalat que el pla en què estan treballant haurà de respondre a les necessitats de les persones i perquè l’atenció sigui “plural, continuada, interdisciplinària i transversal”. Per la seva banda, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha advertit que rep queixes per “fortes demores” en la programació de visites en els diferents recursos de salut mental i que alguns professionals d’aquests centres els indiquen “altes precipitades” per la pressió assistencial.

El síndic de greuges ha afirmat que la pandèmia de la Covid-19 ha “evidenciat molt més” unes mancances que ja existien abans en l’atenció a la salut mental; una constatació que en els darrers mesos ha estat assumida amb consens per responsables polítics i agents socials. A més, la Covid-19 ha agreujat els problemes de salut i benestar emocional i els ha fet més prevalents.

La directora del Pacte Nacional de Salut Mental ha demanat als diputats de la comissió consens i convicció per desplegar les polítiques dels anys vinents. La voluntat de tirar endavant aquest pacte va néixer de l’impacte de la pandèmia i la necessitat de reforçar els serveis i millorar-ne la coordinació. Els treballs que han de culminar amb el pacte duraran tres anys.

Casamitjana ha recalcat que cal incrementar els recursos que es destinen en salut mental, però no només en l’àmbit sanitari, sinó en tots els aspectes de la vida d’una persona. També ha destacat que cal incorporar i reforçar la perspectiva de gènere, l’atenció als més vulnerables, la multiculturalitat i les famílies, que tenen un paper molt important i que necessiten ajudes.

Casamitjana ha assegurat que el pacte ha d’emanar de valors ètics i humans per posar en relleu “les habilitats i capacitats de tothom” i “no el dèficit” de la persona. “No ets un esquizofrènic. Pots tenir una esquizofrènia, però pots caminar, escoltar, llegir, estimar, pensar, treballar”, ha expressat.

Ribó demana més prevenció i reduir les llistes d’espera

Per la seva banda, el síndic de greuges ha exposat que el gruix de queixes que rep relacionades amb l’atenció a la salut mental tenen a veure amb les “mancances en l’organització, provisió i accessibilitat” dels recursos.

Concretament, ha advertit de les queixes pels retards per obtenir visites en dispositius de salut mental, com els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP); de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i d’Adults (CSMA), i de les transicions entre aquests recursos. A més, ha afirmat que alguns professionals que treballen en aquests centres els han indicat altes “precipitades” davant de la pressió assistencial.

Ribó ha alertat de les “grans desigualtats”, sobretot socioeconòmiques, que existeixen a l’hora d’accedir a l’atenció i als tractaments en salut mental i de les diferències territorials. A més, ha destacat els problemes per accedir a centres residencials.

El síndic ha demanat “molta més” prevenció i atenció comunitària, “accessibilitat als serveis” i “combatre les llistes d’espera”. També, garantir la “suficiència i qualificació de professionals especialitzats”; un “lideratge i acció interdepartamental i interadministrativa” i incrementar els recursos. Casamitjana, que ha comparegut després, ha mostrat absolut acord amb aquests reclams i ha assegurat que el pacte treballa en aquesta línia.

La Comissió d’Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions ha aprovat aquest divendres el pla de treball i ha tingut les primeres compareixences. També hi han intervingut Àngel Urbina, vicepresident de la Federació Salut Mental Catalunya; Marisol Gracia, membre de la junta d’aquesta entitat, i Jorge García Alcázar, representant de la Federació Veus.