Aprovada la llei de ‘només sí és sí' que estableix una nova definició de consentiment sexual

La norma deixa fora finalment la part sobre prostitució que generava l’oposició dels socis d’investidura


El Congrés ha aprovat per majoria absoluta la llei de garantia integral de llibertat sexual, coneguda com a llei de ‘només sí és sí’, amb els vots a favor de PSOE, Unides Podem, ERC, Junts, PDeCAT, Cs, PNB, EH Bildu, BNG i Coalició Canària. La CUP s’ha abstingut. PP i Vox hi han votat en contra. En total, el text ha obtingut 201 vots a favor, 140 en contra i 3 abstencions i ara haurà de passar pel Senat.

La norma estableix una nova definició de consentiment sexual en positiu que estableix que “només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de forma clara la voluntat de la persona”.

La llei també elimina la distinció entre abús i agressió sexual i deixa fora la part sobre prostitució que generava l’oposició dels socis d’investidura i la va fer perillar.

El text estableix que l’agressió sexual serà “qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment”. Es considerarà violació, amb penes de presó més elevades, quan l’agressió “consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies”.

La norma preveu agreujants per incrementar les penes d’agressió o violació quan els fets es facin de forma grupal, hi hagi violència “d’extrema gravetat”, la víctima tingui una “situació d’especial vulnerabilitat”, l’agressor sigui parella o familiar o hagi “anul·lat la voluntat de la víctima subministrant-li fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància”, entre altres.

La llei també inclou la consideració de l’assetjament al carrer com a delicte així com violències sexuals en l’àmbit digital. En aquest àmbit, la setmana passada es va incloure una esmena pactada entre PSOE, UP, ERC i Junts que fixa que es penalitzarà amb tres mesos a un any de presó o multa de sis a dotze mesos l’ús de la imatge d’una persona per realitzar anuncis o obrir perfils falsos a les xarxes, pàgines de contacte ocasionant assetjament.

Polèmica amb la prostitució

Finalment, la norma deixa fora la part sobre prostitució que va generar l’oposició dels socis d’investidura i que va fer perillar la llei a la comissió d’Igualtat la setmana passada. Així doncs, el text no inclou la penalització amb presó i multa del proxenetisme i de la terceria locativa —el lucre per llogar un espai en què es prostitueix una persona— que incloïa la proposta inicial del Ministeri d’Igualtat i el PSOE volia endurir.

La diputada d’ERC Pilar Vallugera ha reivindicat que s’ha aconseguit deixar fora aquesta part per la pressió dels republicans. La diputada de Junts Pilar Calvo també ha celebrat que s’hagi deixat fora mentre que la diputada del PSOE Laura Berja ho ha criticat. Els socialistes es van veure forçats a recular per salvar la norma.

Un element relacionat amb la prostitució que finalment sí que incorpora el text és la prohibició de la publicitat que la promogui. La portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, ha considerat que aquesta mesura “no respecta el pacte que tot quedés fora” i critica que “no ajuda als drets de les dones treballadores”. D’aquí l’abstenció dels cupaires, que també veien amb reticència el concepte de consentiment que estableix el text o la “manca de perspectiva antiracista”.

Els socis d’investidura celebren l’aprovació

Vallugera ha remarcat que és una llei “fonamental”, de les que “ens defineixen com a societat” i tenen “extraordinària importància”. La diputada republicana ha dit que la norma pretén canviar la “concepció social” al voltant de la dona i enviar el missatge que “no podem ser agredides impunement, som el centre de les nostres decisions”.

Calvo també ho ha celebrat i ha subratllat que cerca frenar el degoteig de víctimes de violència masclista. “Ens hem de sentir lliures i no culpables”, ha reivindicat la portaveu adjunta d’Unides Podem, Sofía Castañón, sobre el “canvi de paradigma” que implica la norma.

Per contra, PP i Vox l’han criticat. La diputada dels populars Marta González ha dit que l’argumentació que inclou la llei és una “soflama d’Unides Podem” i sosté que “posa en risc la presumpció d’innocència”. La diputada de Vox, Carla Toscano, ha assegurat que la norma fa “apologia de la mentida”.

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha afirmat que “Espanya des d’avui és un país més lliure i més segur per a totes les dones”. Montero ha celebrat que finalment els lemes feministes de ‘germana, jo sí que et crec’ i ‘només sí és sí’ es vegin plasmats en una llei “tan necessària”. “Serà una realitat malgrat del soroll reaccionari, l’extrema dreta, els agressors i la justícia patriarcal”, ha remarcat.

Més de dos anys després

L’aprovació de la norma al Congrés arriba més de dos anys després que s’aprovés al Consell de Ministres en primera volta després d’un recorregut amb tensions. El text n’ha generat en la tramitació parlamentària per la part sobre prostitució i ja n’havia provocat prèviament en el si de l’executiu de coalició. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a més, va qüestionar-ne els eixos centrals en el seu informe preceptiu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article