Refer la vida lluny de casa després de cent dies de guerra a Ucraïna: “Ens estem posant dempeus”

Aquests mesos les persones refugiades han hagut d’estudiar l’idioma, fer noves xarxes d’amistats i arrencar l’escolarització dels infants

Alexandra Znamenska va arribar al març a Catalunya fugint de la guerra a Ucraïna, amb les seves filles, de 12 i 5 anys. Després de tres setmanes en un alberg al Prat de Llobregat, ja fa dos mesos que viu en un hotel de Sabadell, on rep ajuda temporal de la Creu Roja abans que Serveis Socials es faci càrrec del seu cas.

En aquest temps ha arribat també la seva mare, mentre el marit presta servei a l’exercit ucraïnès reparant vehicles militars. Znamenska explica a que la situació és “molt dura”, però malgrat tot fa el possible per adaptar-se i arrencar una nova vida lluny de casa. “Ens estem posant dempeus”, exclama. De fet, admet que veu el futur lluny d’Ucraïna i en el curt termini pensa ja en el pròxim curs a l’escola de les nenes.

Znamenska, de fet, no vol mirar massa el futur i es planteja “viure al dia” per, d’aquí a un any, plantejar-se la seva situació, si el seu marit pogués deixar també Ucraïna: “Potser ens quedem aquí”, admet. Amb els mesos que porta a Sabadell assegura que ja se sent “adaptada” a l’entorn i al clima. Fins i tot comenta que ja pot començar a “parlar una mica” castellà.

La família fa cursos de llengua dos cops per setmana i les filles s’han pogut matricular en una escola de la ciutat. És, de fet, un dels grans èxits de Znamenska durant la seva estada a Catalunya: “És una pena que només quedi un mes de curs. Ara les nens comencen a aprendre la llengua i per al nou curs ja estaran més preparades. Estem contentes”.

Tot i això, encara hi ha determinades incerteses sobre quin serà el seu destí definitiu, un cop el seu cas passi del programa d’acollida de la Creu Roja als Serveis Socials. “No sabem on ens portaran després, si anirem amb una família, a un altre hotel o si acabarem al nord d’Espanya. No podrem escollir”, detalla.

De moment, Znamenska fa el seu dia a dia en una habitació d’hotel de Sabadell amb les seves dues filles i la seva mare, on han hagut d’instal·lar un matalàs inflable per encabir-s’hi les quatre. “Almenys estem totes juntes”, es consola. També tenen targeta sanitària i han fet ja les primeres revisions mèdiques al CAP de Sabadell i al Taulí.

Znamenska valora també l’ajuda rebuda per la Creu Roja, així com la xarxa de refugiats ucraïnesos que s’ha creat a través de grups a les xarxes socials per donar-se suport mutu: Esperem que tot segueixi així, que puguem ser independents, aprenent la llengua i que ens vagi bé a tots”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article