El Servei Jesuïta a Migrants ha denunciat que durant el 2021 es va mantenir un cert grau de conflictivitat als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) malgrat la limitació de les xifres d’interns. En concret, denuncia tres formes d’hostilitat, com són deficiències “cròniques” en l’atenció medicosanitària, agressions policials i traves a la denúncia i la investigació, així com obstacles en les visites de les organitzacions civils.
L’organització també apunta a una acceleració dels processos d’expulsió quan s’intenta denunciar una agressió. Afegeixen que això s’ha pogut observar en les visites que el Servei Jesuïta a Migrants ha fet però, a més, estan “corroborades” pel Defensor del Poble. Amb tot, el 2021 va ser un any de menys interns als CIE per la pandèmia i per obres de reforma.
En el seu informe Territori Hostil, l’organització apunta que el 2021 va ser un any “singular” per aquests CIE buits o amb ocupació reduïda durant períodes més o menys llargs. El de Barcelona va funcionar pràcticament tot l’any, però limitant les xifres de persones per l’aplicació de protocols Covid-19 i per la inutilitat de l’internament durant els mesos en què altres estats es negaven a readmetre persones tornades o expulsades per raons sanitàries.
L’informe apunta que això hauria permès un marge favorable perquè els agents de policia i el personal de servei haguessin dispensat un tracte més humà als interns. Malgrat això, observa un “cert grau de conflictivitat” als CIE i han denunciat agressions físiques i verbals a persones internes per part de funcionaris de policia.
Després d’analitzar alguns casos, apunten que acostuma a ser difícil identificar a la persona agresa o recollir proves de l’agressió patida i que les bústies per recollir peticions o queixes al jutjat de control són “difícilment” accessibles. A més, afirmen que els serveis d’orientació jurídica d’estrangeria no cobreixen l’assistència lletrada per a la interposició de denúncies.
Atenció sanitària
Els visitants de l’organització van comprovar també que, malgrat l’aplicació de protocols de prevenció, es van produir contagis en diversos centres. Apunten però que, més enllà de la Covid-19, es van produir altres “deficiències” en l’atenció medicosanitària, que per al Servei Jesuïta a Migrants suposen una altra forma d’hostilitat. Entre aquestes, situa la manca d’intèrprets, atencions en presència d’agents de policia després d’episodis violents i descoordinació amb altres institucions sanitàries, entre d’altres.
També critiquen que els serveis mèdics no emeten els informes corresponents quan atenen un intern per lesions i asseguren que en alguns casos s’accelera l’execució de la repatriació de persones víctimes o de testimonis de violència, sovint sense comunicació prèvia.
L’informe afegeix que també hi ha una falta de diligència en la tramitació de sol·licituds de protecció internacional dins dels CIE. A això hi sumen les “obstacles” a les visites d’interns que posa “sistemàticament” la direcció del CIE de Barcelona a l’equip de la fundació Migra Studium, als serveis religiosos i a altres entitats.
Equilibri entre expulsió i devolució
A través de visites als centres de Madrid, Barcelona i València es va percebre un equilibri més gran entre els interns per causes d’expulsió i devolució que en els 5 anys anteriors, quan prop del 90% dels internaments eren per devolució. Cal tenir en compte però que el tancament de fronteres per la pandèmia va impedir durant un temps executar les ordres d’expulsió.
D’altra banda, es van percebre majors proporcions de persones amb nacionalitats diferents de la marroquina i l’algeriana. Els impulsors de l’informe apunten que també és palès el recurs “anòmal” a l’internament i ho exemplifiquen amb un cas al CIE de Barcelona.
Per últim, l’informe critica l’“opacitat” del Ministeri de l’Interior ja que ha assegurat que la policia no els ha enviat en el termini sol·licitat les dades sobre entrades irregulars en territori espanyol.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari