Proven un fàrmac contra el limfoma d’Hodgkin i cura pacients que no responien al tractament convencional

L’Hospital de Sant Pau ha impulsat l’assaig, encara en primera fase, que s’ha aplicat a deu persones i tots han tingut una resposta positiva


L’Hospital de Sant Pau ha presentat aquest dimecres els resultats d’un assaig clínic en què deu pacients malalts de Linfoma d’Hodgkin i No Hodgkin que no havien reaccionat a tractaments convencionals han respost positivament. De fet, la meitat d’ells van veure com el càncer desapareixia completament del seu cos.

El nou medicament és un tractament d’immunoteràpia que es fabrica a partir d’una cèl·lula blanca, un limfòcit, del mateix pacient. Els pacients tractats provenen de diferents comunitats autònomes de l’Estat i d’altres països europeus (Itàlia, Àustria i Polònia). Els resultats suposen la Fase 1 de l’estudi i la base per a la Fase 2, els pacients del qual ja han començat a rebre el tractament a l’Hospital de Sant Pau.

El tractamentha demostrat “tenir un excel·lent perfil de seguretat” i aporta unes dades preliminars d’una “altíssima eficàcia”, ja que un 50% dels 10 pacients de l’assaig van tenir una resposta completa al tractament amb desaparició del limfoma. apunta l’Hospital de Sant Pau.

El projecte ha estat liderat pel doctor Javier Briones, cap de la Unitat d’Hematologia Clínica de l’Hospital de Sant Pau i director del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau.

Els resultats de la Fase I de l’estudi acaben de ser presentats en el prestigiós Congrés de la Societat Europea d’Hematologia (EHA2022 Congress) que s’està celebrant a Viena aquesta setmana.  

El CAR-T de Sant Pau 

Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau, un dels dos hospitals de Catalunya autoritzat a fabricar aquest fàrmac, es fabriquen a partir dels limfòcits T del mateix malalt. Un cop extrets aquests limfòcits, que són un tipus de cèl·lula blanca, se’n fa una modificació genètica per incorporar-hi una proteïna que potencia la destrucció del càncer. Aquesta proteïna rep el nom anglès de ‘chimeric antigen receptor’, i per això el tractament s’anomena CAR-T.

Aquestes cèl·lules T es generen després que el pacient hagi patit una infecció d’un patogen per primera vegada i tenen la missió de defensar el cos en cas que aquella mateixa infecció torni a l’atac. Són poc nombroses a l’organisme però viuen molts anys al nostre cos i són extremadament eficaces.

“Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotem d’una ‘arma’ que, cada cop que detecta les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini. Així hi haurà en el cos un detector i eliminador de qualsevol cèl·lula del limfoma de forma permanent que eliminaria una cèl·lula tumoral que tornés a sortir”, ha explicat Briones, responsable clínic del projecte. 

“En resum, és la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, ha afegit el doctor.

Les seves companyes d’assaig, les investigadores Ana Carolina Caballero, Laura Escribà Garcia i Carmen Álvarez Fernández, han posat l’accent en què ha estat “un camí llarg”. “Hem anat assolint fites com el disseny i la fabricació del medicament o els estudis pre-clínics. Ara, acabar la fase 1 i comprovar en el primer assaig clínic a Europa per a aquest tipus de limfoma que la meitat dels pacients han aconseguit la remissió completa del càncer, és molt gratificant i motivador”, han afirmat.

Diversos organismes i fundacions han donat suport al projecte de Sant Pau. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia ha aportat més de dos milions d’euros que han servit per adquirir dos nous equips de producció cel·lular.

Altres organismes com l’Institut de Salut Carlos III, la Fundació La Caixa i l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) també han donat suport al desenvolupament d’aquest projecte de recerca. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article