L’infrafinançament crònic de les residències és el “principal obstacle” per a una atenció adequada a la gent gran

Redacció

L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) ha situat l’infrafinançament crònic del sector com el principal obstacle per a una atenció adequada a la gent gran.

Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’Informe Social i Econòmic que l’organització ha presentat aquest dijous. L’ACRA ha considerat imprescindible un increment “substancial” del finançament de les administracions, especialment de l’Estat, i establir un copagament “just i equitatiu” entre els usuaris.

La presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, ha apostat també per un model més flexible per personalitzar l’accés als serveis a la dependència segons les necessitats de cada persona en cada moment.

Pascual ha apuntat que hi ha coincidència en el model però ha considerat que es parla poc sobre com es finançarà. Ha afegit que tenint en compte que un 70% de les places de l’àmbit residencial tenen finançament públic, “cal que la inversió pública sigui molt superior”.

En aquest sentit, ha plantejat que elevar la inversió al 2% del PIB, com ja passa a altres països europeus, i incrementar el preu de les tarifes públiques dels serveis, així com de les prestacions vinculades al servei, hauria de permetre reduir la llista d’espera a Catalunya. L’ACRA xifra en unes 10.000 les persones que esperen una residència. Aquestes mesures també ajudaria a que aquelles persones que tenen la prestació reconeguda per llei, la rebin. I és que l’organització apunta que un de cada tres dependents catalans estan en aquesta situació.

La situació de la dependència

L’informe revela que en els darrers anys s’han incrementat les sol·licituds per la dependència, situació que es preveu que vagi a més per l’envelliment de la població. A finals del 2021, a Catalunya hi havia 172.604 beneficiaris d’una prestació per dependència, el 52% dels quals majors de 80 anys.

Tot i això, l’efecte de la pandèmia ha provocat una disminució de les sol·licituds de grau de dependència i dels beneficiaris dels serveis amb finançament públic fins a nivells similars als del 2018, sobretot entre els majors de 80.