L’altra pandèmia: seqüeles de la Covid-19 en la salut mental dels joves

Durant el confinament va desaparèixer temporalment la figura d’agents externs que servien com a element de control, com els pediatres, professors o treballadors socials


En l'última dècada, nombrosos experts han advertit que la salut mental dels més joves estava empitjorant de manera incessant i alarmant. L'arribada de la Covid-19 no va fer més que accentuar aquesta tendència.

Efectivament, la irrupció de la pandèmia va produir un trauma instantani i inesperat en la vida de moltes famílies, que mai abans s'havien enfrontat a una situació similar. El tancament de les escoles, la por al contagi, la malaltia i la mort, la impossibilitat de realitzar activitats físiques en l'exterior, l'augment de temps dedicat a les pantalles i les dificultats econòmiques van afectar seriosament la salut mental dels nens, i especialment la dels adolescents.
Moment crític

L'adolescència és un moment crític de transició a l'edat adulta; una etapa de gran vulnerabilitat, repleta de canvis físics, socials i emocionals que influiran en l'autoestima i la personalitat del futur adult.

Amb l'arribada de la pandèmia, els adolescents van sofrir una interrupció dels seus projectes acadèmics, un canvi d'hàbits en l'estudi i una alteració de les seves rutines. A més, van veure limitats els contactes socials, amb pèrdues d'amics, ruptures de festejos, cancel·lacions d'estades a l'estranger i la impossibilitat de buscar treball.

A aquest fet, cal afegir l'ús excessiu d'Internet i la sobreexposició als mitjans de comunicació. L'estrès i la preocupació per les repercussions de la situació eren compartits amb els adults convivents.

Vivències traumàtiques i llars desestructurades

D'altra banda, les circumstàncies úniques creades per la crisi sanitària van precipitar l'aparició de trastorns. Per exemple, aquells menors afectats per les morts de persones volgudes, sense possibilitat de ser acompanyades o comiats i sense les cerimònies funeràries habituals, tenien més probabilitats de sofrir un duel complicat.

Un altre factor que va incrementar el risc de sofrir un trastorn mental va ser l'abandó de la cura pròpia i l'augment del consum de substàncies tòxiques i alcohol. També ho va elevar que el menor visqués un tancament prolongat en llars desestructurades on es cometien abusos, negligència en les cures o violència, o en famílies amb situació de pobresa.

I per si no fos prou, durant el confinament va desaparèixer temporalment la figura d'agents externs que servien com a element de control, com els pediatres, professors, treballadors socials i altres professionals que podien mediar en aquesta mena de famílies.

Es multipliquen les consultes

El problema es palpava en tots els hospitals, on es va disparar el nombre de consultes de salut mental infantil i juvenil i d'ingressos psiquiàtrics, així com les derivacions dels pediatres i els metges d'atenció primària als centres de salut mental. Els pacients eren joves amb problemes recents o que ja els sofrien abans, agreujats per la pandèmia.

Concretament, en aquest temps hi ha hagut un augment exponencial de consultes per ansietat, depressió, autolesions i valoració de conducta suïcida entre els adolescents. També s'ha registrat un increment considerable del trastorn d'estrès posttraumàtic, relacionat amb les greus conseqüències de la pandèmia, i dels trastorns de la conducta alimentària, així com un empitjorament dels símptomes en els menors que ja els patien.

Intents de suïcidi

D'acord amb un estudi recent realitzat als Estats Units, les visites d'adolescents d'entre 12 i 17 anys a les urgències hospitalàries de salut mental van augmentar un 31% en 2020, en comparació amb 2019. Específicament, es van incrementar els intents de suïcidi entre les menors. En 2021, les xifres van continuar pujant: aquestes temptatives van ascendir un 50,6% entre les noies i un 3,7% entre els nois, també respecte a 2019.

La pandèmia ha visibilitzat els reptes als quals ens enfrontem respecte a la salut mental dels més joves. Resulta imprescindible adoptar mesures per a establir estratègies que promocionin el seu benestar emocional.

També és indispensable dissenyar i executar programes basats en l'evidència de prevenció, avaluació i intervenció en els trastorns mentals de nens i adolescents. L'objectiu és aconseguir l'atenció universal dels menors.

(Aquest article ha estat publicat originalment aThe Conversation. Pot llegir l'orginal aquí)

The Conversation

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article