Neix una línia d’atenció feminista per aturar les violències masclistes digitals

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

La violència masclista està tan integrada a la nostra societat que es dona en tots els àmbits que ens puguem imaginar. Un d'ells és l'esfera digital, on les agressions, els insults i altres formes de violència contra les dones s'escampen impunement. Segons dades de la Delegació del Gobierno per a les violències masclistes, el 18,4% de les dones ha declarat haver patit assetjament sexual online, i un 15,2% ha experimentat assetjament reiterat per part d'una mateixa persona. Una de cada quatre dones ha suportat comentaris o propostes inapropiades en Internet. Entre les dones que utilitzen més activament les xarxes, les xifres són més alarmants encara. Així ho posava sobre la taula una enquesta de Donestech realitzada el 2019 a 278 dones i persones no binàries que participaven en l'espai digital i que revelava que un 70% d'elles havia patit dues o més formes de violència digital.

Però qui ofereix suport a aquestes dones? Som conscients que es poden denunciar aquestes violències? Quin model d’atenció es pot donar? No és fàcil i senzill donar resposta a aquestes qüestions, i moltes dones donen per suposat que davant les violències digitals no es pot lluitar. Però no és així, i ara, un col·lectiu de diferents organitzacions, entre les quals l’entitat feminista Calala, Donestech, Alia, i la Universitat de Barcelona, han impulsat una prova pilot d’una línia telemàtica feminista d’atenció i suport a les dones que pateixen violències masclistes digitals, que han batejat com FemBloc.

A través d’aquest projecte pilot –finançat per la Unió Europea i que es va posar en marxa a l’abril, i finalitzarà a mitjans de juliol– un equip expert d’atenció dona suport en l’àmbit de seguretat digital, psicosocial i legal a les dones que contacten amb el servei. D’altra banda, també es vol testar i avaluar els casos que arribin, les seves necessitats i característiques, per finalment adaptar la línia d’atenció i poder generar dades que permetin dimensionar els impactes d’aquestes violències, que molt sovint són invisibilitzades, o es queden en l’esfera privada.

Segons Anna Domínguez, responsable de programes de Calala Fondo de Mujeres, una de les entitats que impulsa el projecte, fa temps que diverses organitzacions treballaven per sensibilitzar entorn de la rellevància de les violències digitals que afecten especialment dones, persones LGTBIQ+ i activistes feministes. “Vam detectar un buit per abordar aquestes violències. Hi ha un circuit d’atenció públic de les violències masclistes, però les pràctiques i coneixements per detectar i atendre les violències digitals dins del circuit són gairebé inexistents”, explica Domínguez.

Serveis especialitzats en violències digitals

Les violències masclistes digitals es donen en un entorn molt específic, amb unes característiques concretes que són “difícils de gestionar sense eines de seguretat digital, autodefensa feminista i empoderament tecnològic”, assegura Domínguez. Per això, diu, són necessaris aquest tipus de serveis especialitzats que puguin acompanyar en la seva detecció i abordatge, i per aquest motiu, van començar a treballar en l’elaboració d’un marc teòric i pràctic específic “per poder implementar el pilot i testejar, aprendre i solidificar una línia d’atenció que es pugui sostenir en el temps i que estigui especialitzada en les violències digitals”, apunta.

Així, Domínguez també recorda que Catalunya disposa d’un marc legislatiu pioner amb la Llei 17/2020, que inclou les violències masclistes en línia com una forma i dimensió de les violències masclistes. “És necessari elaborar el desplegament d’aquesta llei per concretar-ne l’aplicació”, defensa.

D’ençà que es va començar amb la prova pilot del FemBloc, s’estan rebent casos molt dispars. Alguns fan referència a assetjament rebut per persones no conegudes per la persona afectada i amb un nombre alt de seguidors, “fet que atorga més poder a la persona agressora i que fa que rebin onades de violència per part de seguidors de l’agressor”, explica Domínguez, apuntant que aquests casos normalment els pateixen persones amb perfils de rellevància pública.

També han arribat a FemBloc casos de sextorsió i amenaça de sexspreading, casos en els quals es fa xantatge amb imatges íntimes de la víctima per part d’algú conegut. I és que, segons adverteixen les impulsores, la majoria de vegades que la violència es duu a terme per part d’una persona coneguda, també hi ha hagut violència física o psicològica prèviament. D’altra banda, també han rebut casos per demanar assessorament legal, així com per fer peritatge per sospita de tenir programes espia als seus dispositius.

Pel que fa al perfil, des de FemBloc indiquen que moltes de les dones afectades són joves, però també es troben amb dones grans, que, a més a més, estan afectades per la bretxa digital generacional.

Posar el focus en les empreses

Les empreses digitals, tanmateix, han de tenir un paper actiu per donar resposta davant la violència masclista en els seus espais. “Han de ser proactives en dedicar recursos a respondre a les demandes que els fan les institucions públiques i les persones afectades, perquè ara mateix no responen”, lamenta.

En aquest sentit, explica que no estan sent proactives en la retirada de continguts, en la suspensió de comptes que fan suplantació d’identitat o assetjament sistemàtic.

(Es pot contactar amb FemBloc a través de Whatsapp, Signal o Telegram (643528573) o amb el correu [email protected].)